Skip to content
Ressenya de sis petites coves situades a la muntanya de Ses Felugues al terme de Begur.
D’aquestes coves només havien breus referències espeleològiques de les número 1 i 2.
Situació i accés
Muntanya de Ses Felugues. Terme municipal, Begur (Baix Empordà)
En direcció a l’aparcament d’Aiguablava, abans de la seva entrada trobarem una carretera a la dreta que puja a l’urbanització, en el primer desviament, també a la dreta, pujarem i trobarem unes senyals, aquí deixarem el cotxe.
Continuarem per un camí ascendent que ens conduirà a la carena de la muntanya de Ses Felugues
Quan arribem al primer turó hem de continuar pel petit coll que ens aproparà al segon turó. Abans de pujar agafarem un caminoi que baixa a la dreta que ens conduirà a las coves 1 i 2 ,que es troben a peu de la paret que mira al mar.
Història
J. Pella i Forgas dins el seu llibre, Historia del Ampurdán (1883) dóna noticia de dues coves, innominades, situades a la muntanya de Ses Felugues.
Aquesta nota la recull abreujada N. Font i Sagué, incloent-la en el seu Catàleg Espeleològic de Catalunya (1897).
Posteriorment, arqueòlegs manifesten que l’origen de la formació de les coves és artificial, fetes per l’home, suposadament sepulcrals i les situen en el període calcolític, vegeu Patrimoni Arqueologia
Però, més en recient, geòlegs consideren que aquestes coves són d’origen natural. Reproduïm la notícia de la Universitat de Girona
Les coves funeràries del nord-est de Catalunya tenen un origen natural
Els resultats d’un estudi, recollits en un article de l’investigador Carles Roqué, conclouen que les vuit cavitats no van ser excavades pels humans, ja que durant la Prehistòria no disposaven d’eines per treballar sobre una roca tan dura. Aquestes coves es troben disseminades entre Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Begur, Santa Coloma de Farners, La Roca del Vallès i Vallromanes
Una recerca del doctor Carles Roqué ha conclòs que les vuit coves funeràries de petites dimensions que es troben repartides per diferents punts del nord-est de Catalunya són d’origen natural i no van ser construïdes per l’acció dels éssers humans, com es creia fins ara.
El professor de l’Àrea de Geodinàmica Externa del Departament de Ciències Ambientals i investigador del grup de recerca Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB) de la Universitat de Girona (UdG) ha plasmat la seva recerca en un article publicat el setembre a la revista especialitzada “Zeitschrift für Geomorphologie”, en col·laboració amb Rogelio Linares i Mario Zarroca (Universitat Autònoma de Barcelona) i Roberto Rodríguez (Instituto Geológico y Minero de España).
En el context d’aquest fenomen megalític, sorprèn l’existència d’aquests vuit hipogeus (una construcció funerària excavada en la vessant d’una muntanya). Es tracta de les coves de La Tuna i la dels Moros, a Santa Cristina d’Aro; la cova del Mas Rissec, a Llagostera; les coves de Ses Falugues, a Begur; la cova del Sot del Begís, a Santa Coloma de Farners; la Roca Foradada de Can Gol, a La Roca del Vallès; i la Pedra Foradada, a Vallromanes.
Prehistòria
Sempre s’ha cregut que totes aquestes coves van ser excavades pels humans en roques granítiques inalterades. No obstant, durant el tercer mil·lenni abans de Crist, moment de la seva suposada excavació, els humans no disposaven encara de les eines necessàries per treballar una roca tant dura. A més, s’ha de tenir en compte que en aquesta mateixa època s’aprofitava qualsevol mena de cavitat natural com a lloc d’enterrament en una clara estratègia d’estalvi de temps, esforç i recursos.
Un estudi geomorfològic detallat i la comparació de les seves característiques morfomètriques (la mida) i morfodinàmiques (les variacions en la seva forma en el transcurs del temps) amb d’altres cavitats naturals existents en l’entorn geogràfic proper i en altres llocs del món, ha permès concloure que, en realitat, aquestes vuit coves són tafoni, és a dir, cavitats naturals força freqüents en roques granítiques.
En l’article “Granite caves in the north-east of the Iberian Peninsula: Artificial hypogea versus tafoni” es recullen les conclusions d’aquesta recerca. Quatre d’aquestes coves presenten marques antròpiques i indicis d’haver estat aprofitades en època prehistòrica, fet que permet establir una edat ante quem (la data més propera a la seva aparició) per la seva gènesi, que evidencia l’evolució extremadament lenta dels tafoni en condicions superficials.
Subsòl
La forma hemisfèrica d’aquests vuit tafoni i, especialment, el fet que alguns d’ells tenen una entrada molt petita, són indicis a favor d’un origen subterrani, contràriament al que defensen la majoria de teories existents sobre la seva gènesi. Recentment, aquest mateix grup d’investigadors ha presentat els primers resultats que demostren l’existència de cavitats subterrànies encara no exposades a la superfície a l’entorn immediat de la cova de La Tuna.
Cova 1 i Cova 2
Coordenades UTM (ETRS89), 517513, 4642248, 147 m.
Aquestes dues cavitats de formes arrodonides obertes al granit, separades lateralment per un parell de metres, són les que es citen d’aquesta zona en les referències anteriors.
Les mesures d’aquestes dues cavitats oscil·len entre els 3m de llarg per 1,50m d’ample i 1,80m d’alt.
Cova 3 i Cova 4
Coordenades UTM (ETRS89), 517515, 4642309, 173 m.
Situades a la carena al costat dret del primer turó
D’aquestes dues coves i de les dues següents, que inclourem a continuació, no disposaven de cap referència, les vam localitzar casualment quan buscàvem les coves 1 i 2.
Aquestes dues coves tenen unes dimensions més petites que les anteriors, 2,50m de llarg, per 2m d’amplada i 1,50m d’alçada. També estan situades en paral•lel molt a prop una de l’altra.
Cova 5 i Cova 6
Coordenades UTM (ETRS89), 517495, 4642259, 168 m.
Coves situades a la carena al costat de l’esquerra del segon turó.
De nou ens trobem amb dues coves situades en paral•lel amb proporcions i algunes morfologies amb evidències tectòniques semblants a la 3 i 4, però amb el sostre més baix, 2,50m de llarg per 2m d’amplada i 1m d’alçada.
Ana Ruiz, Josep Cuenca, Francesc X. Samarra
GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)
