Fitxa actualitzada d’una interessant cavitat situada a la serra del Corb del terme de Sant Feliu de Pallerols
Forat de Rocalladre
Municipi: Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
Coordenades UTM-ETRS89: X=458516 Y=4664763 Z=816
Recorregut: 80 m
Desnivell: 13 m (+7 m / -6 m)
Situació
A uns 350 m al sud del cim Roca Lladre (907 m), punt culminant de la serra del Corb, on hi ha un vèrtex geodèsic.
Per arribar-hi, prendrem la pista asfaltada que surt de la carretera C-152 a cosa d’un quilòmetre abans d’arribar a la població de Les Preses (venint del sud). Després de 6 km, la pista asfaltada finalitza a l’àrea recreativa de Xenacs, on deixarem el cotxe.
Prendrem el camí que condueix al mirador del Puig Rodò, però al collet que hi ha abans d’arribar, deixarem el camí principal per a seguir un corriol direcció SE que s’endinsa al bosc.
El corriol transcorre al principi pel vessat nord de la serra del Corb, passa per la font dels cingles i en arribar al collet del Pujant d’en Camps canvia al vessant meridional de la serra.
Poc després del collet, el camí transcorre per un terreny amb vegetació més esclarissada.
Just en aquest tram, i just al sud del cim de Roca Lladre, hem d’estar atents a trobar una fita de pedres a mà dreta que ens indica el punt on hem de deixar el camí que seguim per a davallar per un corriol molt poc marcat que en quatre minuts ens situa davant la boca de la cavitat.
Sinònims i topònims:
Sinònims: Cova de Rocalladre. Cova de Roca Lladre.
Hi ha una certa confusió sobre si el nom de la cavitat ha de ser una sola paraula (Rocalladre) o dues (Roca Lladre). També si el nom ha de fer referència a “cova” o a “forat”.
En el mapa de l’ICC figura retolat el nom de la cavitat de dues maneres: Forat de Rocalladre i Cova de Rocalladre (una sola paraula en ambdós casos). Pren el nom del cim proper que, al mapa de l’ICC, figura retolat com a Roca Lladre (dues paraules). Nosaltres hem optat per utilitzar “Forat de Rocalladre”, no sense dubtes sobre quin hauria de ser el topònim més adient.
Història
Coneguda de força temps enrere per la gent de la contrada. La primera topografia va ser realitzada el 1992 per la SIE, que li atorgà un recorregut de 55 m. La topografia va romandre inèdita fins que va ser publicada al Catàleg Espeleològic de Catalunya (2009), volum 3, de Jordi de Valles.
La topografia que presentem afegeix noves galeries a la topografia de la SIE, fins assolir un recorregut de 80 m.
Tenim constància de que s’hi han efectuat excavacions arqueològiques i que s’hi han trobat materials antics, però desconeixem més detalls.
Descripció
Consta de 3 boques, cadascuna d’elles lligada a una diàclasi N-S. La boca principal, en forma d’esquerda inclinada, te 4,5 m de llarg per 1,2 d’amplada. La segona boca, a una cota similar a la principal, dona pas a un pou de 5,5 m. La tercera boca, la superior, te 1 m de llarg però només 20 cm d’amplada, per la qual cosa resulta impracticable i no l’hem considerada als efectes de situar en ella la cota zero de la cavitat.
Entrant per la boca principal accedim a una curta rampa al final de la qual s’obren galeries a dreta i esquerra, essent la de la dreta molt baixa de sostre i finalitzant aviat. Per l’esquerra accedim a la cambra principal de la cavitat; al seu altre extrem trobem l’esquerda on s’obre la segona boca i per on entra llum. Aquí s’inicia una curta rampa ascendent que, si la continuem cap a la dreta, arribarem a un laminador pla de difícil progressió en ser molt baix de sostre. Cap a l’esquerra, i de manera descendent, passarem un tram baix de sostre fins arribar a la tercera diàclasi, on veurem la tercera boca penjada a uns quants metres damunt els nostres caps. La diàclasi, la podem seguir cap amunt i cap avall, trobant en ella les cotes extremes de la cavitat (-6 m i +7m). La cota màxima (+7 m) es troba a la part alta d’una volta, per damunt de la cota de la tercera boca (+5 m).
La cavitat presenta relativa abundància de blocs i modestes formacions litogèniques. Els sediments argilosos abunden en determinats indrets i a la part més baixa de la cambra principal observem acumulació d’un llot més fosc com a conseqüència de l’entrada d’aigua en temps de pluges.
Participants
Carmen Bañolas, Jaume Ferreres, Jordi de Valles, Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia) Francesc X. Samarra i Josep Cuenca (Grup d’Espeleologia de Badalona)
Text, Ferran Cardona. Fotografies, Francesc X. Samarra