Els Brolladors del Brull. Un curiós fenomen hidrogeològic
Municipi: El Brull (Osona)
Coordenades: X = 441008 Y = 4629955 Z = 766
Localització
A uns 1400 m a ponent del Brull i a uns 250 m a ponent de Can Serrà. No gaire lluny del club de golf de Muntanyà-el Brull, al seu cantó de llevant.
Si partim del poble de Seva, prendrem la carretera que mena al Brull. Quan portem encara no tres quilòmetres, i gairebé a l’alçada de la masia de les Illes, surt per la dreta una pista que va contornejant el camp de golf pel costat del pantà de les Illes. Mig quilòmetre després arribem a l’entrada de Can Serrà, masia situada dalt d’un petit turonet. Prendrem la pista que surt per la dreta tot contornejant la propietat. Quan ja ens acostem de nou al perímetre del camp de golf, abandonarem la pista per l’esquerra per a anar a buscar la part final d’un camp de conreu. Els brolladors es trobem a l’extrem occidental del camp, just on s’inicia el bosc, a uns 5 m d’un pi molt visible. Son difícils de veure.
Història
Suposem que coneguts d’antic per alguna gent del país, els Brolladors surten esmentats al llibre “El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny”, publicat el 1998 per la Diputació de Barcelona i del que és autor Antoni Pladevall.
El Brolladors figuren inclosos a l’inventari del Patrimoni Cultural elaborat per la Diputació, dintre de la categoria de “Patrimoni Natural”. A tal fi, fan la fitxa, que inclou una fotografia aquí reproduïda, amb la descripció següent:
“Brolladors naturals situats entre can Serrà i el camp de golf. Es tracten d’unes cavitats al sól de les quals en veiem unes obertures en superfície. S’observen uns forats ovalats de només 40 cm de llarg per 30 cm d’ample i de profunditat indeterminada.
Quan plou, l’aigua surt propulsada d’aquests forats degut a la diferència de pressió entre l’aigua subterrània i la pressió atmosfèrica i és espectacular.”
Així les coses, decidirem anar a localitzar aquest curiós fenomen hidrogeològic. I ho varem voler fer després d’unes fortes pluges, per si teníem la sort de veure els Brolladors en funcionament. El terreny era ple de fang i nosaltres només disposaven de dades molt aproximades de la seva situació. Després d’un parell d’hores d’infructuosa prospecció ho varem deixar córrer.
Hauria de passar cosa d’un any quan de nou decidirem anar a fer un segon intent de localització. I aquesta vegada ho varem aconseguir, no sense dificultat, però, ja que els forats es troben tan amagats que havíem passat pel seu costat sense adonar-nos-en.
Descripció
El brollador que varem localitzar es trobava molt camuflat entre vegetació, que haguérem de netejar. Es tracta d’un forat al terra de 50 x 40 cm. Als dos pams de fondària el forat s’estreny i només permet el pas del braç. Allà a on ja no arriba el braç, varem utilitzar un pal que aconseguirem introduir fins a una fondària de 1,2 metres. La part visible del forat està excavada en terra i alguna pedra, per la qual cosa és susceptible d’anar-se taponant amb el temps.
A poca distància del brollador varem veure una petita depressió en el terreny que interpretem com a un segon brollador, si bé es trobava totalment curullat de terra i amb herbes.
Notes hidrogeològiques
No disposem de cap dada sobre la freqüència en la que els Brolladors entren en activitat, però imaginem que només ho fan després d’episodis excepcionals de pluges, cosa que deu de succeir molt d’any en any. En el seu entorn més proper no hi ha cap rec ni cap indici que pugui fer pensar que el terreny ha estat entollat. Res de res.
Només disposem de les dades més amunt indicades: “quan els brolladors entren en activitat l’aigua surt propulsada cap amunt resultant espectacular”. Això ens fa pensar en un comportament vauclusià de l’aqüífer en el que es troba.
Observant la geologia, els brolladors es troben a l’entorn del contacte entre les calcàries del Muschelkalk inferior i els gresos del Buntsandstein, aquests darrers actuant com a capa impermeable a manera de barrera per a la circulació de l’aigua.. El contacte entre ambdues unitats es del tipus mecànic. Sens dubte l’aigua que brolla ha de provenir del SE.
Molt a prop tenim el camp de golf, que utilitza molta aigua, però aquesta sembla provenir dels embassaments que recullen l’aigua dels torrents, essent el pantà de les Illes el més important. Desconeixem si també utilitzen recursos d’aigua subterrània, cosa que podria afectar al nivell freàtic de l’aqüífer, però encara que així fos no tindria cap conseqüència sobre el funcionament dels brolladors ja que, geològicament, estaríem parlant de dos aqüífers independents.
La Font Barbota
Aprofitant la nostra visita als Brolladors del Brull, anàrem a veure la font Barbota. Per als espeleòlegs, aquest topònim el relacionem amb surgències d’aigua que funcionen temporalment. De fet, “barbota” ve de “barbotejar”, del “barboteig” que fa l’aigua quan brolla del terra.
La font es troba a l’altra banda del camp de golf, a la seva part de ponent, actualment en un carrer de la urbanització El Muntanyà – L’Estanyol (Coordenades, 439812-4630285-748). De fet, dóna nom a un dels seus carrers, el carrer de la Font Barbota. La font actual està feta d’obra i te l’aixeta taponada. La font figura a l’inventari de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, en el seu apartat de “Patrimoni arquitectònic”.
Dades:
Ferran Cardona –Josep Cuenca – F. Xavier Samarra
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)