Cova del Tovanc
Municipi: Olvan (Berguedà)
Coordenades: X = 411440 Y = 4657796 Z = 620
Recorregut: 42 m
Sinònim: De vegades escrit “Tubang”. Entenem que el nom correcte es “Tovanc”, ja que al mapa de l’ICC surt retolat el topònim “Font del Tovanc”, mot que fa referència a l’existència de pedra tova (concreció).
Localització:
A poc més de 2 km al NE del poble d’Olvan, al bell mig de la riera de la Riba i just al sud de la masia del mateix nom.. Per anar-hi, partint d’Olvan seguirem la pista asfaltada que mena a Valldaura. Passarem pel costat de la masia de la Riba i uns 200 m més endavant surt una pista a mà dreta (en no gaire bon estat). Seguirem la pista, que davalla fins assolir la riera de la Riba, que creua. Més endavant haurem de deixar la pista per a seguir per un corriol poc fressat que ens conduirà a la boca de la cova. Aquesta es troba en un petit tram engorjat de la riera.
Història:
Coneguda per alguna gent del país. Espeleològicament inèdita fins a la nostra visita del dia 5 de gener de 2023.Creiem que el topònim “Tovanc” prové de l’existència de la pedra tova (o tosca) que forma els grans gours que caracteritzen la cavitat. “Tovanc” vindria a ser alguna cosa així com “lloc on s’acumula pedra tova”, “indret amb pedra tova” o similar.
Descripció:
Curiosa cavitat que origina un tram subterrani de la riera de la Riba. La riera fa un petit engorjat amb un salt d’aigua. Just al seu peu es forma un toll i l’aigua penetra a la cavitat per un laminador molt baix que, a més a més, es troba obstruït per acumulació de brancatge que la riera ha arrossegat, per la qual cosa la cosa la cova no es penetrable per aquest extrem. L’aigua fa un recorregut subterrani per una sala de forma triangular de 22 m de llarg per 11 d’ample. Tota ella es un seguit de gours, un darrera l’altre, escalonats, amb una aigua totalment transparenta, si be, en efectuar l’exploració s’aixeca el sediment del fons i es torna tèrbola. Els gours son de bona mida, espectaculars, fotogènics, alguns amb una fondària d’aigua de 80 cm. L’aigua finalitza el seu recorregut a una saleta on sifona. L’aigua brollarà a l’exterior uns metres més enllà per l’anomenada font del Tovanc, retornant de nou a la llera de la riera.
L’entrada a la cavitat l’efectuem per una mena de passadís que ens porta a una bifurcació. Pujant arribem a la galeria superior, totalment seca i pedregosa, que desprès d’uns 15 m ens situa al peu del salt d’aigua i al laminador per on s’escola l’aigua cap al subsòl. Baixant, entrem a la sala triangular plena de gours (el Tovanc). Sembla que dins de la sala naixen algunes aportacions hídriques que s’afegeixen al cabal que aporta la riera.
Dades:
Ferran Cardona –Josep Cuenca – F. Xavier Samarra
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)