Cova del Penitent
Collbató (Baix Llobregat)
Coordenades: X = 402137 Y = 4604219 Z = 935
Amplada: 18 m
Profunditat: 3,5 m
Sinònims: Balma del Penitent / Ermita de Sant Pere
Localització
La cova del Penitent (de fet una balma eremítica com dóna a entendre el seu nom) es troba a uns 250 m al sud de l’ermita de Santa Caterina, en la zona de Sant Joan, vessant meridional de la muntanya de Montserrat. Es troba a un indret amagat, fora de tot itinerari habitual de la muntanya, a un serrat que davalla cap al sud i que es diu també del Penitent.
Per anar-hi, hem de partir de la capella de Sant Joan, a la qual arribarem en 40 minuts per un ample camí que surt del Monestir de Montserrat. I, si no teniu ganes de caminar, us podeu estalviar la pujada utilitzant el funicular de Sant Joan.
Situats a la capella de Sant Joan, tenim dues opcions per anar-hi. La primera, i més directa, es per un corriol que neix en un revolt molt tancat que hi ha una mica més amunt de la capella. La segona es anant per l’ermita de Santa Caterina, el recorregut és més llarg però ens permet visitar aquesta interessant ermita, situada a una bona balma i a un indret feréstec i ombrívol de la muntanya.
Nosaltres vàrem optar per anar per Santa Caterina. D’aquesta ermita seguirem uns metres cap el sud i ben aviat veurem un corriol ascendent (una corda ens ajuda a superar un pas sense cap dificultat). Gairebé damunt de la balma ens arriba per la dreta el corriol de la primera opció. A partir d’ara, l’itinerari és comú. El camí continua poc fressat i desdibuixat per terreny pedregós, cal estar atents en algun pas. Arribarem a una petita carena, que seguirem fins trobar la cavitat per sota d’un ressalt.
Història
La primera topografia de la cavitat va ser efectuada per G. Aymamí i E. Tomàs l’any 1996, publicada l’any següent a les “V Jornades de Literatura Excursionista” i reproduïda posteriorment al volum-6 del Catàleg Espeleològic de Catalunya de Jordi de Valles, any 2017, sense aportar dades precises sobre localització i coordenades de la cavitat. Aquesta topografia és força interessant ja que, juntament amb fotografies i vídeos d’anys enrere que he pogut localitzar, permet constatar que alguns murs de pedra llavors existents es troben actualment enderrocats.
La cavitat surt catalogada a l’Espeleoíndex, de la que es limita a dir “Balma sense interès espeleològic, de la que desconeixem les característiques”. Certament, la cavitat no te interès espeleològic, però en temps recents s’ha constatat l’important valor històric d’aquesta balma, especialment pel que fa a la historia de l’eremitisme montserratí. De fet, albergà l’ermita de Sant Pere que, tot i que ha passat desapercebuda en la majoria d’estudis de les ermites montserratines, tot sembla indicar que va ser de les primeres en ser habitades.
Per aquest motiu, i potser per a treure’m l’espina clavada que tenia d’ençà l’any 1980, quan vaig fer un intent fallit de trobar la cova, he decidit buscar informació sobre la cavitat, la qual trobareu en les línies que segueixen.
La cova del Penitent en la cartografia
A banda del seu escàs valor espeleològic, un dels factors que ha contribuït a que la cova sigui poc coneguda radica a que no ha estat ben situada sobre el mapa, dificultant la seva localització. I parlo per pròpia experiència. Vegeu-ne els antecedents.
Mapa de Joan Cabeza, any 1909
El “Mapa Topografich de la Muntanya de Montserrat” va ser publicat el 1909 per la redacció de la “Revista Montserratina”, propietat del Monestir de Montserrat. La delineació cartogràfica va ser efectuada per Joan Cabeza, per la qual cosa el mapa es conegut pel seu nom.
Publicat a escala 1:20.000, no deixa de sorprendre que en un mapa on només hi ha espai per a retolar els topònims més importants de la muntanya, aparegui entre ells el topònim “Cova del Penitent”, tot fent referència a una cavitat que per les seves minses dimensions no seria mereixedora d’aparèixer en la retolació. Això indueix a pensar que aquesta petita balma gaudia d’una certa importància o consideració.
En 1928 es va publicar una segona edició del mapa, essent la cartografia més detallada de la muntanya fins a l’elaboració del mapa que segueix.
Mapa de Montserrat de Ramon de Semir, any 1949.
El primer mapa excursionista de Montserrat el devem a Ramon de Semir, que el publicà l’any 1949 a escala 1:10.000. El mapa fou fruit d’un treball de molts anys – entre 1935 i 1948 – de recerca per part de l’autor dels camins que creuen la muntanya. La toponimia del mapa fou revisada pels reverends pares benedictins del Monestir de Montserrat, tal i com podem llegir a la llegenda del mapa.
I entre la toponímia podem llegir “Cueva del Penitent” i “Ermita de S. Pere” juntament amb un símbol que indica una ermita enrunada. En aquella època, però, les corbes de nivell dels mapes no eren gaire precises, per la qual cosa l’ermita està situada a un indret aproximat respecte d’elles.
Mapa de Ramon Ribera, any 1975
Ramon Ribera i Mariné, monjo de Montserrat, publica el 1975 el llibre “Camins i canals de Montserrat”, interessant guia d’itineraris montserratins amb el qual mots muntanyencs vàrem anar descobrint els camins que amaga la muntanya. El llibre inclou un mapa a escala 1:7.500, amb corbes de nivell molt precises i amb equidistància de 5 m. Tot un avanç per a l’època.
En el mapa figura retolat el topònim “C. del Penitent” juntament amb el símbol de cova. Va ser amb aquest mapa quan al voltant de 1980 em vaig decidir a anar a localitzar la cavitat, però no la vaig trobar. I va ser així perquè la situació al mapa de la cova no es correcta, ja que es troba realment a uns 150 m al sud del punt indicat. Potser 150 m no semblin gaires metres, però en una orografia tan complexa com la de Montserrat, plena d’estimballs, pocs metres poden ser una gran distància.
Mapa de l’Editorial Alpina, diferents edicions
Diferents edicions del mapa “Montserrat” d’aquesta coneguda i estimada editorial, amb corbes de nivell tant o més acurades, situa la cova al mateix indret que ho fa el mapa de Ramon Ribera, continuant d’aquesta manera l’error de situació. A més a més, ho fa amb el símbol de cova i no de balma, com si ho fa, per exemple, a l´ermita de Santa Caterina.
Tot i que no he pogut consultar les darreres edicions del mapa, sembla ser que la situació ha estat finalment corregida.
Mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya
Si consulteu via internet el mapa cartogràfic de l’ICC, veureu que la cova està correctament situada. Però no sempre ha estat així, ja que en edicions anteriors el topònim “Cova del Penitent” el situava al mateix punt que el mapa de Ramon Ribera, perpetuant l´error
La cova del Penitent i l’eremitisme
L’eremitori montserratí ha estat format tradicionalment per 13 ermites, entre les quals no figura la de Sant Pere. Per aquest motiu han existit dubtes sobre si s’ha de considerar una ermita. Per la seva situació, seria l’ermita més meridional i l’única orientada cap a Collbató.
En una crònica del pare Argaiz, escrita en 1677, s’esmenta una ermita situada a “un tir de ballesta” de l’ermita de Santa Caterina i fa referència a un antic manuscrit on es diu que al costat de Santa Caterina “por medio día se halla una hermita de san Pedro, ya toda enderrocada con la cisterna bien labrada, parte en la peña y parte de piedra”. Tot sembla indicar que Sant Pere fou una antiga ermita montserratina que quedà al marge de la constitució de l’eremitori montserratí.
La història de l’ermita de Sant Pere i la cova del Penitent son un dels entranyables enigmes no resolts de la muntanya de Montserrat, però com que el present article no és de caire històric sinó espeleològic, no vull aprofundir gaire més en aquest tema. Per als interessats deixo a continuació llocs d’internet on ampliar informació:
- A la pàgina web “totmontserrat.cat” hi ha un extens i ben documentat article sobre l’ermita de Sant Pere i la balma del Penitent. El trobareu fàcilment tot googlejant “totmontserrat balma del Penitent”.
- Alicia Ninou i Octavi Piulats, dos estudiosos de les ermites de Montserrat, varen elaborar diferents vídeos sobre totes les ermites de la muntanya, els quals trobem penjats a YouTube. Un d’ells, de 10 minuts, està dedicat exclusivament a l’ermita de Sant Pere i balma del Penitent. El vídeo el trobareu fàcilment al buscador de YouTube tot posant “Ermita de Sant Pere Montserrat”.
Ja en temps més recents, la tradició montserratina diu que la balma fou habitada a finals del segle XIX per un home francès que es retirà en aquest indret per a fer-hi penitència i, potser, aquest fet donà nom a la cavitat i al serrat on es troba. Anys després, en un intent de revifar l’eremitisme al voltant dels anys 60 i 70 del segle XX, algunes persones, especialment joves monjos, varen habitar la cavitat. També ho va fer l’ermitana Maria Creu. Fou en aquests anys quan es varen construir els murs de pedra i el jaç de pedra i ciment que ara trobem. També es va refer la cisterna, element indispensable per a proveir-se d’aigua en un indret dels més secs de la muntanya.
Descripció
Modesta balma de 18 m d’amplada per uns escassos 3,5 m de fondària màxima, l’alçada està al voltant dels 2 m. En el sector central es troba la part més habitable. Orientada gairebé al sud, força assolellada i amb bones vistes cap a Collbató.
Hi roman en peu un petit mur transversal fet de pedres unides amb una mica de ciment. Junt a ell hi ha un jaç fet també de pedra i ciment que permet que hi pugui dormir una persona. No gaire anys enrere hi havien altres murs que formaven un tancat, tal com ho demostra la topografia feta per G. Aymami i E. Tomàs el 1996. Ara només queden uns munts de pedres que han estat arraconats cap el fons de la balma.
A l’extrem oriental es troba la cisterna, protegida per una precària porta de planxa de ferro. L’aigua es recull mitjançant uns reguerots excavats a la roca. Refeta al voltant de la dècada de 1960, a la nostra visita varem trobar força aigua d’aparença neta i transparent. Uns metres a llevant de la balma hi ha el que sembla que va ser una bassa.
Encara es pot intuir el lloc on estava l’hort-jardí de l’ermita, ara ocupat per algun lliri i plantes de fulla crassa, com l’atzavara.
Dades:
Ferran Cardona / Carme Bañolas
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB)