Pouetó de les Salamandres
Collbató (Baix Llobregat)
Coordenades:
X = 401898 Y = 4605453 Z = 1005
Fondària: 6 m
Localització
En el serrat de les Paparres, per sota del camí nou de Sant Jeroni i a tan sols 40 m en línea recta d’ell poc després d’haver deixat a l’esquerra el camí dels Pollegons. Per anar-hi, del pla de les Taràntules (estació superior del funicular de Sant Joan) prendrem el camí nou de Sant Jeroni i el seguirem cosa de 15 minuts fins que en un collet deixem a l’esquerra el corriol que baixa direcció als Pollegons. Uns 40 metres més endavant abandonarem el camí per la dreta i baixarem a buscar el pouetó. No queda lluny, però segons per on anem ens podem embardissar.
Història
La primera referència d’aquest pouetó la trobem en un escrit efectuat pel pare Guiu Camps el gener de 1969. Es tracta de 8 pàgines mecanografiades on es fa un recull de cavitats montserratines. La majoria d’elles ja eren conegudes, però hi ha unes poques que resultaven desconegudes per als espeleòlegs, entre elles el pouetó de les Salamandres. El pare Guiu Camps era un monjo de Montserrat que coneixia molt bé la muntanya i que, entre d’altres coses, custodiava material arqueològic recollit per Colomines en les excavacions fetes els anys 1920 en la Cova Freda i Cova Gran, en Collbató,
Pel que fa a la cavitat que ens ocupa, Guiu Camps escriu el següent:
“ Pouetó de les salamandres. Uns 9 m. Es troba vora al camí que va del camí nou al camí vell de St. Jeroni, i que surt en direcció N. davan del camí dels Pollegons.”
Cinc anys després, l’any 1974, es publica a Speleon 21 el “Catàleg espeleològic de Montserrat”, de J. Mor i R. Gargallo. Els autors eren coneixedors de l’escrit del pare Guiu Camps, per la qual cosa inclouen al catàleg el “Pouetó de les Salamandres”, limitant-se a dir la fondària, 9 m, i que es troba al NE del coll dels Pollegons.
Així les coses, la cavitat comença a sortir als mapes de l’Editorial Alpina, tant a la cartografia com al catàleg espeleològic que hi ha a la guia que l’acompanya, on es fa constar una fondària de 9 m. Per exemple, a l’edició de 1989 (que és la que disposo) situa la cavitat gairebé al torrent de Santa Maria, no gaire lluny del pla dels Ocells, indret bastant allunyat del lloc on es troba realment, I, el que és més sorprenent, diu que possiblement es tracti d’una cavitat artificial. Desconec d’on prové aquesta dada. Val a dir que a les noves edicions de l’Alpina ja no surt la cavitat.
Les dades aportades en les edicions antigues de l’Alpina son recollides en catàlegs posteriors. Així, a l’Espeleoíndex podem llegir a l’apartat descripció de la cavitat:
“Pouet que pot arribar als 9 metres de fondària. No tenim més informació. Podria tractar-se d’una cavitat excavada parcialment de forma artificial”
I pel que fa a l’apartat de situació, es nota que han tret les dades de la cartografia de l’Editorial Alpina en dir:
“Vora del camí que de vora el pla dels Ocells uneix el camí antic de Sant Jeroni amb el camí nou. Coordenades aproximades.”
El “Catàleg Espeleològic de Catalunya”, de Jordi de Valles, Volum-6 any 2017, es limita a reproduir les dades aportades per l’Espeleoíndex.
Les dades que varen ser aportades pel pare Guiu Camps, tot i no facilitar una situació precisa, acota el territori a prospectar d’una manera assumible per a qui estigui disposat a perdre un dia embardissat per a localitzar el pouetó. Així ho va fer Àngel Juste, antic guarda de l’ermita-refugi de Sant Benet, que va localitzar la cavitat fa ja alguns anys.
La seva troballa no es traslladà al món espeleològic, però si mostrà la situació de la cavitat a Efren, el nou guarda que el va substituir en el refugi. I va ser Efren qui va acompanyar a Eliseo López a la cavitat, el qual va penjar a YouTube un vídeo de l’exploració que varen efectuar. Eliseo López, bon coneixedor de Montserrat, sosté la teoria del que anomena “Civilización Madre”, segons la qual una civilització ancestral que va existir fa uns milers d’anys va crear estructures megalítiques, calçades i d’altres infraestructures a la muntanya de Montserrat. Considera que moltes acumulacions de blocs de la muntanya son d’origen antròpic, no natural, i que les coves venen a ser temples on es rendia culte a uns deus. Es mostra bel·ligerant contra l’arqueologia oficial ja que no accepta les seves teories, com també ho fa en contra dels geòlegs, ja que aquests consideren naturals i no antròpiques les acumulacions de blocs i d’altres estructures geològiques.
Finalment, és aquí quan arriba el nostre torn en aquesta història. Amb el recull de totes les dades amunt exposades, ens decidirem a anar a buscar el pouetó de les Salamandres, aconseguint localitzar-lo, explorar-lo i topografiar-lo. El resultat el teniu en el present article.
Resulta curiós que la fondària admesa en catàlegs anteriors, 9 m, queda reduïda a 6 m a la nostra topografia. Aquesta diferència de 3 m es pot justificar, en part, a que nosaltres hem pres la cota zero al llavi inferior. Prenent-la del llavi superior la fondària vindria a ser d’uns 7,5 m
Descripció
Boca de 3 m de llargada per una amplada màxima de 80 cm, amb un llavi superior lleugerament elevat respecte de l’inferior. Dóna pas a un únic pou vertical de 6 m de fondària. Planta més o menys el·líptica de 3,5 m per 1,5 m d’amplada màxima. Terra pedregós relativament pla.
Pouetó de les Salamandres i Pou de les Paparres
El pouetó de les Salamandres es troba al serrat de les Paparres. No es coneix cap altra cavitat en aquest serrat, però en catàlegs antics figura catalogat el pou de les Paparres (o del Serrat de les Paparres). El primer catàleg on apareix es en el “Recull espeleològic de Catalunya”, de Faura i Sans, any 1909, del que només diu que te una fondària de 20 m, dada que s’anirà repetint en tots els catàlegs posteriors.
L’únic recull que aporta alguna dada addicional és l’escrit mecanografiat del pare Guiu Camps, any 1969, tot dient:
“Avenc del Serrat de les Paparres. Segons notícia de Mn. Faura (sota terra 1907 núm 153) té 20 m. He sentit dir que es troba sota el camí nou de St.. Jeroni, prop del lloc anomenat basses de St. Antoni on en un altre temps venies begudes”
Queda clar que Guiu Camps mai va arribar a localitzar la cavitat i que la seva suposada situació li va arribar per oïdes. Sigui com sigui, el “Catàleg espeleològic de Montserrat”, de J. Mor i R. Gargallo, any 1974, recull les dades de Guiu Camps i situa la cavitat a “les basses de Sant Antoni”, cosa que no té per que ser necessàriament certa.
Arribats en aquest punt, i donat que el pou de les Paparres mai ha estat localitzat, ens podem qüestionar si realment el pouetó de les Salamandres i el Pou de les Paparres fan referència a la mateixa cavitat. Ben cert que hi ha una diferència notable pel que fa a la fondària, 20 metres enfront els 9 considerats al pouetó de les Salamandres, cosa que pot posar en qüestió aquesta hipòtesi Però tampoc es pot descartar.
Queda pel davant, doncs, una feina de prospecció amb l’objectiu de localitzar el pou de les Paparres, si existeix. Si després d’una exhaustiva prospecció no es localitza, guanyaria punts la hipòtesi de que ambdós topònims fan referència a la mateixa cavitat. I aquí ho deixo.
NOTA FINAL
Amb posterioritat a la redacció d’aquest article es va fer un intent de localitzar el pou de les Paparres. Es va prospectar el terreny existent entre les basses de Sant Antoni i el camí nou de Sant Jeroni, amb resultat negatiu.
També es va localitzar el punt on en altre temps hi havia el lloc de venda de begudes del que ens parla el pare Guiu Camps (Coordenades 401393 – 4606140). Gairebé davant del xiringuito, per la part de sota del camí, hi ha una mena de canal que baixa molt vertical, uns 15 metres, fins al punt que va caler posar una barana al camí per a que ningú hi pugui caure. Donat que hi ha vegetació a l’entorn de la canal, es crea una falsa impressió de que es tracta d’una depressió tancada, però en realitat es tracta d’una canal oberta que drena al poc a la llera del torrent de Santa Maria.
Per la situació i les característiques, molt bé es podria tractar del forat que li van dir a Guiu Camps que podria ser el pou de les Paparres. De tota manera, això va arribar a oïdes a Guiu Camps d’algú que pensava que aquest aparent forat es podria tractar del que es va catalogar com avenc de les Paparres. Però no podem garantir que sigui el mateix que va catalogar Faura i Sans al seu “Recull”.
Dades:
Ferran Cardona – Josep Cuenca
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)