Avenc del Mas de la Barba. Cornudella de Montsant – (Priorat)

     X = 329142    

     Y = 4570607   

     Z = 662

      Fondària, -52 m

      Recorregut, 72 m

A 230 m al SE del mas de la Barba, masia actualment enrunada. En una gran llastra despresa del cingle que s’aboca a l’espectacular barranc de la Gritella. Donat que l’accés normal a la cavitat es fa per la seva part inferior, a peu de cingle, l’itinerari que nosaltres varem seguir per a arribar-hi és el següent:

Partint de Cornudella prendrem la carretera que mena a Siurana. Just en el punt quilomètric 6 trobem a l’esquerra els Masets i el corral de l’Isidret. Deixarem aquí el vehicle per a prendre una pista tancada amb cadena. En menys de 10 minuts deixarem a la dreta el camí del grau dels Masets i 100 m més endavant trobem també a la dreta el camí del bonic grau del Corral Nou. Aquest és el nostre, l’haurem de davallar en la seva totalitat fins que finalitza en arribar a una pista en no gaire bon estat i que es va construir seguint la canonada que porta l’aigua a Cornudella. Seguirem la pista cap amunt, tot remuntant el barranc de la Gritella per la dreta hidrogràfica. En un moment donat, la pista fa uns revolts molt pronunciats i quan s’acaben aquests i la pista es torna planera haurem d’estar atents a un corriol poc evident que surt per l’esquerra. Es tracta d’un corriol molt perdut, gairebé esborrat per la vegetació. Just quan arriba a un petit torrent, cal abandonar el corriol i anar muntanya amunt cosa de 30 m fins a trobar l’entrada de la cavitat.

Cavitat espeleològicament inèdita. Si més no, no figura a cap catàleg, publicació o ressenya d’àmbit espeleològic. Nosaltres varem tenir constància de la seva existència – ja fa un temps d’això –  en llegir la descripció d’un itinerari excursionista que passava per la cavitat. De la seva lectura es desprenia que es tractava d’una esquerda a la que s’accedia per la seva part inferior, però donava pocs detalls sobre la seva situació.

Va ser l’any 2021 quan decidirem anar a veure si la trobàvem. Així, varem fer una prospecció de la zona, però va ser com donar pals de cec ja que no coneixíem la ubicació precisa de la cavitat. Amb tot, tinguérem una presa de contacte amb el territori, un terreny aspre de cingleres i vegetació difícil de transitar a la que ens apartem dels pocs camins que hi existeixen. Així, doncs, la tasca de localització de la cavitat va quedar posposada.

No va ser fins al 2024 quan, finalment, decidim reprendre la tasca de la seva localització. Però aquesta vegada volíem anar més sobre segur, si més no intentar-ho. Per aquest motiu varem fer una anàlisi minuciosa de la fotografia aèria, tot estudiant les formes de les línies de cingle, les seves irregularitats, discontinuïtats i fractures. D’aquesta manera, varem trobar un punt del cingle que semblava reunir les característiques adients per a albergar una cavitat de les característiques que buscàvem. Així, doncs, varem prendre les seves coordenades i les varem gravar al GPS.

Amb el GPS a la mà, el dia 2 d’octubre de 2024 ens varem dirigir cap allà. La nostra intenció era davallar fins a la meitat del grau del Corral Nou i allà buscar un antic corriol suposadament existent que ens hauria d’acostar a la cavitat. Però no hi va haver manera, tots els intents de seguir rastres de camins finalitzaven en estimballs o en barreres de vegetació impenetrable. Així, doncs, embardissats i esgarrinxats haguérem de tornar cap a casa amb les mans buides. La espele és així, no sempre es guanya.

Però tornarem la setmana següent, dia 8 d’octubre. En aquesta ocasió, varem buscar un itinerari més segur, encara que també més llarg. Per fi, aquesta vegada hi varem arribar, i la cavitat era just a les coordenades que havíem previst. L’itinerari seguit ha estat descrit més amunt, a l’apartat “Localització”

La cavitat es desenvolupa en l’espai format entre la paret del cingle i una gran llastra despresa del cingle que recolza lleugerament inclinada sobre ell. Es tracta d’una llastra enorme, la seva alçada és de l’ordre dels 60 m, essent l’amplada de la llastra d’uns 35 m a la base, encara que va minvant progressivament en alçada fins a quedar reduïda a la meitat a la seva part alta. Donat que la llastra ha tingut en el seu desplaçament una component vertical, la seva part alta queda per sota del nivell del cingle, de manera que aquest forma un llavi superior.

L’accés es fa per l’entrada sud, on trobem un petit mur que ens indica que en un altre temps la cavitat va ser utilitzada per l’home, potser per a guardar-hi bestiar. Després d’un recorregut lleugerament ascendent, arribem a una acumulació de blocs de gran mida. L’acumulació es presenta de manera vertical, per la qual cosa no és possible remuntar-la si no és utilitzant tècniques d’escalada. Alguns blocs es troben falcats entre la paret del cingle i la llastra, penjats a gran alçada. Entre els blocs es formen alguns passadissos i fins i tot algun pou entre els blocs i la llastra. Donada les dimensions de l’entrada, la cavitat es troba il·luminada. On si cal llum és a les galeries inferiors. Aquestes neixen del cantó dret de la cavitat a nivell del terra. Tenen un traçat descendent i és aquí on s’assoleix la màxima fondària de la cavitat, -52 m.

Pel que fa al recorregut de la cavitat, l’hem establert en 72 m, dels quals 28 m corresponen a les galeries inferiors. No obstant això, aquest recorregut es podria incrementar si es vol tenir en compte els possibles passadissos entre blocs als que no hem accedit..

La topografia, la varem realitzar des de la planta de la cavitat, utilitzant distanciòmetres laser i triangulacions per a mesurar les alçades i va ser complementada amb una visita a la part superior per tal d’acabar de perfilar les formes i les cotes. Val a dir que no resulta fàcil deduir l’existència de la cavitat des de la part superior, donat que el cingle forma un llavi superior des del que no resulta fàcil endevinar el que hi ha sota mateix.