Altres noms: Forat de Comabella, Grallar de Comabella.
Situació:
Serrat Gran. Bagà (Berguedà).
Coordenades: 31T 0410146, 4685436.
Altitud: 2220 m.
Accés:
Des de Bagà anirem per la carretera BV-4024 fins a les instal·lacions de l’estació d’esquí de Coll de Pal. Aquí aparcarem el vehicle, per anar caminant per la pista que porta al refugi de pastors (tancat) i pleta de Comabella (1 kilòmetre aproximadament).
Des de la Pleta pujarem un pendent, direcció Est, i en pocs minuts trobem l’avenc o Forat de la Comabella.
Descripció:
Ens trobem una boca de 2,60×1,50 metres que dóna a un pou de -8 metres.
El pou s’obre de seguida en una sala allargada i molt clàstica.
D’aquesta sala, trobarem gateres i petites vies, sempre entre perillosos blocs inestables.
La fracturació és important, amb desobstruccions es podria continuar l’exploració.
Fet que es va fer evident en la galeria NO, on una desobstrucció ens dona accés a altra saleta inferior superant un pas estret i un pou de 4,40 metres. Aquesta nova sala continua amb una morfologia de clastos i galeries entre blocs, per anar tancant-se altra vegada.
Història:
La primera ressenya escrita d’aquesta cavitat, la trobem a la revista ¨Cingles¨ de l’Agrupació Cientifico Excursionista de Mataró, al seu número 6 de 1971.
Un petit article de Lluís Filbà (1) ens explica que Antoni Batlle de la Facultat de Ciències de Barcelona li va indicar el lloc de l’avenc: esperàvem trobar-nos, segons la informació, amb un pou de trenta o quaranta metres¨…l’avenc era ple de neu i el descens el férem amb una senzilla corda de deu metres per la pendent de neu glaçada.
En Filbà publica un croquis de la cavitat.
Hauríem d’esperar fins a 1981 perquè membres de la SIEP publiquin una topografia de la cavitat al seu Butlletí (2), on li assignen 14 metres de desnivell i 18 de recorregut.
Passa el temps i la cavitat resta oblidada, fins al 2010 que és visitada per membres del GEB que fan treballs de catalogació
En dates més recents, als volts de 2021, els membres de l’Espeleo Club Muntanyenc Barcelonès (ECMB), Benjamí Grañena i Jordi Francés, van desobstruir un pas que ampliava la fondària i recorregut de la cavitat.
Membres de l’Espeleodijous visiten la cavitat el juliol de 2023 fent un excel·lent reportatge fotogràfic (3).
Aquí presentem una topografia més actualitzada, malgrat que de la zona nova únicament disposem del croquis realitzat per Carles Miranda.
La cavitat ara li podem assignar un desnivell de -13 metres, amb un recorregut de 69 metres.
Apunt toponímic
Referent a l’onomàstica geogràfica, tenim aquí la clàssica colonització forana del nom de la cavitat. A manca de saber el topònim correcte, hem deixat el mot avenc dels primers exploradors mataronins.
Aquí podríem aventurar-nos a dir que es tracta d’una grallera per ser habitual habitat de colònies de gralles, també es podria anomenar bòfia, o simplement forat.
Bibliografia
(1) FILBÀ, Lluís (1971).- Cingles, 6. Pp. 3-4. Mataró.
(2) TOLRA, A. (1981).- Contribución espeleologica para el conocimiento de cavidades del Alt Berguedà. Boletin espeleologico SIEP, 13. Pp: 3-32. Barcelona.
(3) Bloc Espeleodijous: https://espeleodijous.cat/index.php?node=854
Dades
Enric Porcel
Participants, Emilia Doña, Carles Miranda, Enric Porcel
GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)