Balma de la Figuera
La balma dels emboscats del Lluçanès
Municipi: Lluçà (Osona)
Coordenades: X = 0418777 Y = 4654433 Z = 675
Llargada: 53 m
Fondària: 9,5 m
Localització:
A uns 2 km al SW de Lluçà, a tocar del torrent de Sant Joan.
Si de Vic anem per la carretera direcció Berga, al poc de passar Prats de Lluçanès surt la carretera que mena a Lluçà. Quan portem tan sols 300 m per aquesta l’haurem d’abandonar per a prendre una pista que surt per l’esquerra i que al poc passa per la masia de Casanova del Grau. Encara continuarem la pista uns 650 m més, per a deixar el cotxe a una cruïlla de camins al costat d’un camp. Ja a peu, seguirem pel trencall de l’esquerra, per on passa el GR-1. El camí fa uns revolts per tal de contornejar uns camps i en traçat descendent es va acostant al torrent de Sant Joan. Quan sembla que gairebé l’anem a tocar, abandonarem el camí, creuarem el torrent per damunt d’un petit salt i veurem que s’inicia un corriol no gaire marcat que va torrent avall pel seu vessant hidrogràfic dret. Aquest corriol ens portarà directament a la balma, molt amagada en un recó a curta distància de la llera del torrent.
Història:
Balma coneguda per poca gent, molt amagada, per la qual cosa va ser aprofitada durant la guerra civil per homes que s’hi varen emboscar per tal que no els agafessin per a portar-los al front. Fins no fa gaire temps, a la balma hi havia un paper plastificat amb els noms dels lluçanencs que s’hi varen amagar.
La balma surt esmentada al llibre “Guerra i repressió a Prats de Lluçanès”, Vol-II, del que són autores Anna Gorchs i Roser Reixach. Però deixem que siguin elles les que ens expliquin el que hi va passar:
“La balma de la Figuera (Lluçà) va ser un dels amagatalls difícils de localitzar que pradencs i lluçanencs van utilitzar per ocultar-se durant la guerra civil. El gener de 1939 l’Exèrcit republicà va convocar les lleves del 1915 al 1921 i les del primer trimestre de 1922 amb una gran mobilització d’efectius a totes les poblacions i cap a finals de mes es va obligar a anar-hi a tots els homes que quedaven. Va ser llavors quan una gran part dels convocats a Prats de Lluçanès van fer el possible per ocultar-se, entre d’altres indrets a la balma de la Figuera amb la col·laboració dels veïns de Manyaques que a la nit els hi portaven menjar. Com que eren molts, sembla que hi havia disputes i un grupet va decidir marxar a un altre indret, en concret cap a una balma sota Casellas.”
La balma no figura a cap catàleg espeleològic.
Descripció:
Balma de 53 m de llargada per una fondària màxima de 9,5 m, enclotada en un racó del torrent, cosa que la fa difícil de veure. El terra és relativament pla en bona part. Hi observem un nivell de sediments antics parcialment erosionat, cosa que origina un petit esglaó a la meitat occidental de la balma. El sostre presenta trams fumats per haver-hi fet foc.
Cap a la part central hi ha un aiguaneix temporal que només deu de funcionar en temps de pluges i que anava a emplenar un bassal excavat al terra, actualment molt malmès.
Dades:
Ferran Cardona – Josep Cuenca – F. Xavier Samarra
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)