Balma obrada del Sunyer de Baix
Municipi: Tavertet (Osona)
Coordenades: X = 0450983 Y = 4650153 Z = 875
Amplada: 63 m Fondària màxima: 10,5 m
Localització
A menys de quilòmetre i mig al NW del poble de Tavertet i a uns 150 m de la masia mig enrunada del Sunyer de Baix, que li dóna nom.
Anant per la carretera cap a Tavertet, uns 3 km abans d’arribar veurem unes granges molt grans a mà esquerra. Aquí deixarem la carretera just on hi ha la pista d’entrada a les granges, però en comptes d’entrar-hi continuarem per la pista de més a la dreta i al cap de encara no un quilòmetre arribarem al coll de Sapalomera, on podrem deixar el cotxe. Ja a peu, retrocedirem un centenar de metres per on hem vingut fins a localitzar un corriol que surt a mà esquerra. Ben aviat el corriol, que ressegueix el peu d’un cingle, comença a passar pel costat de petites balmes per a arribar finalment la balma del Sunyer de Baix pel seu extrem meridional. Del cotxe a la balma, 15 minuts encara no.
Història
Des del punt de vista espeleològic, la balma mai no ha estat catalogada malgrat que, sembla ser, es tracta de la balma obrada més important del Collsacabra. Però te molta història pel que fa a la seva utilització per l’home, lligada a la propera masia del Sunyer de Baix, com analitzem a continuació.
El conjunt troglodític del Sunyer de Baix
Tot resseguint el peu del cingle on es troba la balma, anirem trobant diferents construccions i estructures, algunes aprofitant el sostre de petites balmes, que ens fan veure la duresa de la vida de pagès en aquest indret feréstec. Tot aquest conjunt va ser descrit per Quirze Parés Ganyet (1940-1995) al seu llibre “La despoblació rural i les masies del Collsacabra”, publicat el 1985 (segona edició en 2001).
Sortint de la balma i seguint el peu de cingle cap el NE, al cap d’uns 150 m trobarem la masia del Sunyer de Baix, que es troba parcialment enrunada. Les grans mides de la masia, situada en part sota una balma, ens fan veure la importància que va tenir en altre temps. De fet, va estar habitada fins al voltant de l’any 1940 o 1945. Les parets encara es conserven relativament bé. De la teulada només queden petits recons i l’estat de les bigues que separen les diferents plantes inviten a no entrar-hi per raons de seguretat. Del costat de la masia neixen unes escales de pedra, inici d’un corriol que supera el cingle i es dirigeix cap a la masia del Sunyer de Dalt, aquesta habitada i en bon estat.
Continuant el trajecte cap el NE, anirem trobant successivament:
- La font i cisterna de l’Esllavissada, ara seca, però que a bon segur que abastava d’aigua a la masia i les altres construccions.
- La Teuleria del Sunyer, on resulta ben visible el forn per a coure. Segons Quirze Parés, aquesta teuleria subministraria el material de construcció del Sunyer, tant del de Dalt com del de Baix.
- El Sunyer Vell, probablement el antecedent del Sunyer de Baix. Les seves parets es troben dempeus tenint com a sostre el sostre natural d’una balma.
- La cabana del Sunyer, deshabitada des d’abans de la guerra civil. Es conserven parets i resulta visible el menjador, on es poden veure els forats on anaven armaris, piques i el forn de pa.
Descripció
Sembla ser que es tracta de la balma obrada més important del Collsacabra. Té una amplada de 63 m, si bé en els 25 m situats més al nord la balma té poca fondària i no resulta apte com habitatge. La fondària màxima es de 10,5 m. L’alçada de 3,5 m.
A la part més ampla trobem la construcció principal, formada per una cambra de terra pla, molt habitable. Les parets estan construïdes a consciència i són força gruixudes, en algun punt s’acosta al metro. La cambra te dues portes i una finestreta. Una de les portes és molt baixa, per la qual cosa hi ha qui pensa que això es deu a que s’ha anat acumulant molt sediment per sobre del nivell del terra original, hipòtesi que no compartim.
Fora de la cambra però a tocar d’ella, hi ha una esquerda per on en altre temps brollava aigua (ara sembla que ja no), la qual emplenava unes piques de pedra utilitzades probablement com abeuradors pel bestiar.
Dades:
Ferran Cardona –Josep Cuenca – F. Xavier Samarra
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)