Localització:
Es tracten de tres bòfies de col·lapse que obren les seves boques a un camp de conreu situat a cosa de 1,4 km a llevant del poble de Súria i al sud del mas Vilella, a un indret conegut a com a les Guixeres. Per anar-hi, seguirem la carretera de Súria a Balsareny i just creuat el barri dels Joncarets prendrem l’últim carrer a la dreta, al final del qual s’inicia la pista que mena a les runes de l’ermita de Sant Pere del Puig i que recorre pel nord el camp on s’obren les bòfies. De la bòfia més occidental (Bòfia-1) a la més oriental (Bòfia-2) hi ha poc més de 200 m de distància.
Història:
Aquestes formes de col·lapse son molt recents, daten de la segona meitat de la dècada de 1990. La primera que es va obrir va ser la Bòfia-2, generada poc després d’unes pluges torrencials que afectaren de manera especial el nord de la comarca del Bages. L’obertura coincidí en el temps amb un episodi d’esfondraments generalitzats al Salí de Cardona, cosa que tenia molt preocupat a tot el poble per la ràpida evolució de l’aflorament de sal. Per aquest motiu, l’obertura d’aquesta bòfia contribuí a una mena de “psicosi” d’esfondraments, que s’estenien més enllà del Salí. Fins i tot, la premsa local se’n va fer ressò. Evidentment, no hi ha una relació geològica entre els esfondraments al Salí i la bòfia de Súria. Tot i així la bòfia va ser visitada per Ferran Cardona als pocs dies de generar-se, ja que per aquella època estava immers a l’estudi dels fenòmens geològics que tenien lloc al Salí.
D’ençà la seva gènesi, les bòfies han anat evolucionant, ja que son formes actives la morfologia de les quals pot variar d’any en any. Pel fet de trobar-se al mig d’un camp, on fàcilment algú hi podria caure, el propietari del terreny ha envoltat les bòfies amb un amuntegament circular de terra, a manera d’anell de seguretat per a que no sigui fàcil caure-hi accidentalment. Fins i tot, a la pista d’accés ha posat cartells advertint de la perillositat de l’indret a la vegada que declina tota responsabilitat dels accidents que s’hi puguin produir.
Pel seu caràcter de curiositat natural de tipus geològic, les bòfies han estat incloses al catàleg de patrimoni cultural del municipi de Súria. Anomena les bòfies amb el números de l’1 al 3, numeració que nosaltres hem respectat.
Finalment, i atès que les bòfies no han estat mai objecte de catalogació per part d’espeleòlegs, hem cregut oportú anar a fer les topos i les fitxes per tal de donar-les a conèixer al món espeleològic en general. Aquí teniu els resultats.
Gènesi:
Tot l’entorn al voltant de les bòfies rep el nom de les Guixeres. Aquest topònim ja és de per si prou explícit en indicar l’existència de guix. Efectivament, temps enrere hi va haver aprofitament de les guixeres, encara en podem observar les restes de les pedreres d’on s’extreia el guix. També hi trobem algun forn, un d’ells és un forn de ceràmica molt antic del que només es conserven un parells de forats a una paret argilosa i que per la seva curiosa forma rep el nom de “Ulls de Mussol”.
I també son els guixos els responsables de les formes de col·lapse que han generat les bòfies. Son guixos datats del Priabonià, dipositats al fons d’un mar farà cosa de 34 milions d’anys.
Per dessota de la cobertora de terra dels camps de conreu s’estenen les capes de guix. L’aigua que s’infiltra arriba al guix i el dissol, tot arribant a formar galeries i solcs amagats fins a crear un buit d’un volum suficient com per a que la terra que hi ha al seu damunt col·lapsi pel seu propi pes i generi la bòfia. Resulta sorprenent la verticalitat de les parets de les bòfies, molt més tenint en compte que la terra, pedres i còdols del camp de conreu no és un material excessivament compactat. Després de fortes pluges es poden formar uns tolls temporals al fons de totes elles. Només queda dir que les bòfies son formes actives i que en qualsevol moment podrien obrir-se de noves.
Descripcions
Bòfia-1 de Sant Pere
Coordenades 397654 – 4632194 – 293
Fondària 10 m
És la més occidental de les bòfies. Té un diàmetre de 9 m, de forma circular gairebé perfecta. Les parets cauen totalment verticals fins assolir els 10 m de fondària. Protegida per un anell de terra per tal que no sigui fàcil caure-hi.
Bòfia-2 de Sant Pere
Coordenades 397854 – 4632253 – 302
Fondària 8 m
És la més oriental i allunyada de les bòfies, a poc més de 200 m de distància de la bòfia anterior. La boca te forma el·líptica, de 13×10 m, però la fondària només arriba als 8 m. Al seu fons han crescut unes canyes (Arundo donax). Les parets son verticals tret del cantó nord, on hi ha un esllavissament pel qual – i amb molt de compte – es podria davallar al fons sense utilitzar cordes. Protegida per un anell de terra, que queda trencat al punt de l’esllavissada.
Bòfia-3 de Sant Pere
Coordenades 397720 – 4632195 – 295
Fondària 11,5 m
Boca de forma més o menys triangular de 11×7 m. És la bòfia mes fonda de les tres, 11,5 m.
Les parets cauen verticalment. A la nostra visita observarem esquerdes a la paret sud, cosa que fa preveure una esllavissada en un futur no gaire llunyà. En el fons han crescut algunes herbes aprofitant la humitat del microclima que es deu de crear al fons.
Protegida pel nord per un semicircle de terra i per un intent de tanca de filferro. El cantó sud no requereix de protecció ja que la bòfia es troba just al límit del camp i el vessant ofereix protecció.
Dades:
Ferran Cardona –Josep Cuenca – Ana Ruiz
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB)- GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)