Cavitats del torrent de la Diablera
El Bruc (Anoia)
Primera part:
Cova Tapada, balmes de la Diablera i cova del Cau
Introducció
El present escrit és el primer de dos articles dedicats a les cavitats de la capçalera del torrent de la Diablera, que limita per ponent la regió montserratina d’Agulles.
Entre ambdós articles es tracten sis cavitats, bona part espeleològicament inèdites.
Cinc de les sis cavitats es troben en zona d’interès arqueològic, a l’entorn del megàlit de la Diablera, les quals varen ser objecte d’excavacions arqueològiques a l’any 1924.
De les sis cavitats que es tracten, només dues figuren en catàlegs espeleològics, però, a més a més, es troben catalogades sense aportar dades i, el que és pitjor, amb una confusió a la seva situació, confusió que fins i tot afecta al mapa de l’Editorial Alpina.
El present article pretén donar a conèixer aquestes sis cavitats a la vegada que contribuir a l’aclariment dels aspectes toponímics i d’ubicació. No ha estat fàcil. Per a fer-ho, ha calgut buscar informació – la que he pogut trobar – sobre les excavacions arqueològiques efectuades, ja que varen ser els excavadors els que varen posar nom a les cavitats.
Aquesta primera entrega inclou quatre cavitats: la cova Tapada, les dues balmes de la Diablera i la cova del Cau. En la segona entrega es tractarà la cova del Torrent i la cova del Clot.
Situació de les cavitats
El torrent de la Diablera te la seva capçalera al collet de Guirló, important pas i nus de camins situat a ponent de la regió d’Agulles, a mig camí entre Can Maçana i la Roca Foradada.
Situats al collet de Guirló deixarem el camí principal que mena a la Roca Foradada per a prendre a la dreta el camí ample que va del collet al Bruc. El camí davalla per la capçalera del torrent de la Diablera, marge esquerre, i als 5 minuts ja veurem el megàlit del mateix nom, situat a pocs metres del camí cap a la dreta. Un cartell informatiu ens ho indica.
La cova Tapada es troba a uns 15 m del megàlit, per sota d’ell. Del megàlit caldrà davallar fins a la llera del torrent i ben aviat veurem la cova a l’esquerra. Si passem a l’altre banda del torrent i pugem una mica trobarem ben aviat la cova del Cau, de fet uns blocs falcats en una mena de canaleta vertical de la muntanya..
Si del megàlit de la Diablera seguim el camí principal direcció al Bruc, a cosa de 100 m aquest descriu un fort revolt a la dreta. Just en ell haurem de deixar el camí per a remuntar el talús i trobar un rastre de corriol, una mica embardissat, que ens haurà de portar a la balma de la Diablera-1. Continuant el rastre de manera ascendent arribarem a la balma de la Diablera-2, no gaire lluny de l’anterior .
La zona arqueològica del torrent de la Diablera
En la capçalera del torrent de la Diablera hi ha una zona de jaciments arqueològics que gaudeix de protecció legal i, com a tal, està convenientment senyalitzada. Així, anant pel camí del Bruc al collet de Guirló trobem cartells indicadors de que entrem en zona arqueològica. Els jaciments arqueològics es troben principalment en coves i balmes, com son la cova Tapada, la cova del Torrent, les balmes de la Diablera i la cova del Cau. L’element més destacable d’aquesta zona arqueològica és, sens dubte, el megàlit de la Diablera, una llosa de roca vertical posada sobre un pedestal de roca.
Les primeres excavacions arqueològiques varen ser portades a terme per Joan Maria Casas de Müller durant l’any 1924 trobant-hi importants restes, tant d’ossos humans com de ceràmica i diversos instruments com punxons o destrals, que poden anar des del Neolític fins a les edats dels metalls.
Casas de Müller (1890-1975) no era arqueòleg professional, de fet ha passat a la història com a escriptor, poeta i investigador en el camp de la matemàtica, però la seva afició per l’arqueologia el va portar a fer excavacions per diferents punts de la muntanya de Montserrat que es perllongarien fins a la dècada de 1950.. El fet de tenir casa d’estiueig al poble del Bruc, “Can Casas Petit”, facilità la seva tasca a la vegada que forjà amistats amb autoritats locals i intel·lectuals, entre ells el Pare Guiu Camps, monjo del Monestir Montserrat, que custodiava un petit però molt ric patrimoni referit principalment al material trobat per J. Colomines en la cova Freda i en la cova Gran de Collbató durant els anys 20.
Casas de Müller va redactar la memòria “Prehistòria montserratina. Descripció d’excavacions al nord i centre de la muntanya”. En aquest treball, que roman inèdit, trobem els detalls de les seves excavacions arqueològiques al torrent de la Diablera.
Entre els col·laboradors de Casas de Müller podem destacar a en Pere Redón, un veí del Bruc, bon coneixedor de la zona i treballador de l’Ajuntament. Pere Redón va continuar la tasca de Casas de Müller i va tornar a fer excavacions a la zona arqueològica de la Diablera entre els anys 1971 i 1975.
El Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc
L’any 1976, Pere Redón va proposar al llavors alcalde del Bruc, Emili Muntaner, la creació d’un petit museu que acollís totes les troballes fetes fins llavors i les que es poguessin fer en un futur. La idea fou ben acollida i l’Ajuntament va adequar una sala a les golfes de l’edifici municipal, mentre que en Pere Redón s’ocupà de la compra de tres grans vitrines on dipositar el material. La inauguració va tenir lloc el 15 d’agost de 1977.
Aquest modest dipòsit arqueològic a les golfes de l’Ajuntament va ser l’embrió del que posteriorment hauria de ser el Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc, el qual hauria d’acollir diferents temàtiques més enllà de l’arqueologia, com son l’escalada montserratina i diferents aspectes històrics del municipi i la muntanya tals com les Batalles, les bòbiles del Bruc, la Prehistòria, l’Edat Mitjana i d’altres.
Finalment, i després de la col·laboració i aportacions d’una llarga llista d’entitats i particulars que no ve al cas detallar en el present article, el Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc va ser inaugurat l’abril de 2007.
I com el present article tracta d’espeleologia, val a dir que al novembre de del 2012 i a conseqüència d’una petició del director del Museu al president de la Federació Catalana d’Espeleologia, es va obtenir, en qualitat de préstec, un bon nombre de peces, antigues i modernes, relacionades amb l’activitat espeleològica a Montserrat (Pouetons i altres llocs subterranis). També figura al Museu diferent material d’escalada aportat per la família Barberà, amb el llegat de l’afamat escalador Josep Barberà.
Sobre la ubicació de la cova Tapada
Només dues de les sis cavitats que tractarem figuren en catàlegs espeleològics, la cova Tapada i la cova del Clot, i en totes dues hi ha certa confusió pel que fa a la seva ubicació. En aquesta primera part tractarem la cova Tapada i en la segona la cova del Clot.
Si mirem el mapa de l’Editorial Alpina, veurem que dintre de la zona arqueològica només indica una cavitat amb el símbol de cova, que situa a l’indret on hi ha les balmes de la Diablera. Les edicions modernes del mapa “Montserrat” d’aquesta editorial no posa nom a la cavitat ni posa numeració que remeti a un catàleg espeleològic que en edicions anteriors figurava en la guia que acompanya al mapa. Però en edicions antigues, quan la guia incloïa en les seves pàgines un catàleg espeleològic, el símbol de cova indicat feia referència a la cova Tapada, cosa que és errònia ja que aquesta cova no es troba al punt on marca el mapa. Aquest fet ha contribuït a que en internet puguem trobar fotografies penjades per excursionistes que s’hi han arribat i que posen el nom de “cova Tapada” a imatges que es corresponen amb alguna de les balmes de la Diablera. D’altres internautes, però, posen la foto correcta de la cova.
El mapa de l’ICGC és més acurat i situa la cova Tapada més a prop de la seva ubicació real, encara que a l’altra banda del camí, cosa que tampoc és correcta.
La confusió de la ubicació fins i tot queda advertida a les fitxes del patrimoni cultural del Bruc, on podem llegir:
“Hi ha certa confusió en la localització d’aquesta cova confonent sovint la seva localització amb l’anomenat jaciment de la “Bauma”. Es troba dins d’una zona d’interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat”
Cova Tapada
Coordenades:
X = 398181
Y = 4606934
Z = 738
Recorregut, 7 m
El nom de la cova prové de que inicialment es trobava tapada i varen ser les excavacions arqueològiques les que la varen obrir. La cova va tenir la funció d’enterrament col·lectiu. Segons la memòria inèdita de Casas Müller, hi varen trobar ossos d’animals, un esquelet d’un isard, diversos vasos fragmentats, un punxó d’os fragmentat, sis cranis humans que estaven en relatiu bon estat de conservació a excepció de les mandíbules inferiors que no n’aparegueren cap. En total es varen comptabilitzar la presència de 25 individus. No va aparèixer cap element metàl·lic i tan sols dos rascadors dubtosos.
A la pàgina de turisme del Bruc podem llegir a l’apartat “Prehistòria”:
“(…) De l’edat del Bronze n’ha pervingut el megàlit de la Diablera (-1800 / -650) situat al mig del torrent del mateix nom al camí que va del Bruc al collet de Guirló. Joan Maria Casas de Müller va excavar, l’any 1924, la cova Tapada situada al peu del megàlit utilitzada com a lloc d’enterrament col·lectiu (…)”
La cova la conforma una saleta de dimensions màximes 7×4 metres. L’extrem nord és baix de sostre i el terra més aviat argilós. El sostre és inclinat i la cova perd alçada cap a l’est.
Balma de la Diablera-1
Coordenades:
X = 398235
Y = 4606868
Z = 755
Amplada, 14 m
Fondària, 8 m
Balma a peu de cingle de les dimensions indicades. Terra argilós lleugerament ascendent. Cap el centre del sostre hi ha un degotall que en èpoques de pluges pot ser molt abundant a jutjar pel reguerot que ha excavat al terra i que en arribar a l’exterior origina un toll. Del sostre penja una mata de falzia (Adiantum capillus-veneris) aprofitant la humitat en el punt on s’origina el degotall.
Balma de la Diablera-2
Coordenades:
X = 398244
Y = 4606888
Z = 770
Amplada, 13 m
Fondària, 4,5 m
Balma de les dimensions indicades situada a peu de cingle i una mica enlairada, cosa que la fa poc arrecerada però amb bones vistes cap a l’altra banda del torrent de la Diablera. Hi destaca una concreció al seu extrem sud.
Val a dir que a les excavacions arqueològiques es refereixen a aquesta cavitat com a “Jaciment de la Bauma”, sense posar l’afegit “de la Diablera-2”, cosa que és de collita pròpia per a poder anomenar i distingir ambdues balmes properes. Es considera jaciment neolític.
Cova del Cau
Coordenades:
X = 398170
Y = 4606942
Z = 746
Més que d’una cova es tracta d’uns blocs falcats verticalment. Per a accedir a la part alta cal passar arrossegats per un forat a manera de cau, fet que donà peu a que Casas de Müller li posés aquest nom. No s’ha considerat fer topografia ni assignar espeleometria.
Com a jaciment arqueològic fou excavat per Casas de Müller el mes de maig de 1924. Hi aparegué un fragment de crani, ossos humans molt deteriorats, un vas eneolític, ceràmica molt fragmentada i capes de cendres. Edat dels metalls.
Dades
Ferran Cardona
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB)