Cavitats del torrent de la Diablera
El Bruc (Anoia). Segona part: Cova del Torrent i cova del Clot
Introducció
El present escrit és el segon de dos articles dedicats a sis cavitats situades a la capçalera del torrent de la Diablera, que limita per ponent la regió montserratina d’Agulles.
En el primer article es va fer la descripció de quatre cavitats, totes elles situades a la zona arqueològica de la Diablera. En ell es va fer la descripció de les actuacions arqueològiques que s’hi varen efectuar, les quals començaren amb les excavacions fetes el 1924 per Joan Maria Casas de Müller. Remetem a la lectura d’aquest primer article per a millor comprensió de les línies que seguiran.
En aquest segon article es tracten les altres dues cavitats, una de les quals, la cova del Torrent, està inclosa a la zona arqueològica de la Diablera i va ser objecte d’excavacions l’any 1925. L’altre cavitat, la cova del Clot, queda més apartada i fora de la zona arqueològica. De la mateixa manera que es va fer al primer article, en aquest segon també s’analitzen alguns aspectes toponímics i de situació, ja que hi ha una certa confusió al respecte que cal aclarir o, si més no, intentar-ho.
Situació de les cavitats
El torrent de la Diablera te la seva capçalera al collet de Guirló, important pas i nus de camins situat a ponent de la regió d’Agulles, a mig camí entre Can Maçana i la Roca Foradada.
Situats al collet de Guirló deixarem el camí principal que mena a la Roca Foradada per a prendre a la dreta el camí ample que va del collet al Bruc. El camí davalla per la capçalera del torrent de la Diablera, marge esquerre, i als 5 minuts ja veurem el megàlit del mateix nom, situat a pocs metres del camí cap a la dreta. Un cartell informatiu ens ho indica. Un centenar de metres més endavant el camí fa un fort revolt a la dreta per a fer poc després un altre a l’esquerra, no tan tancat. Just en aquest segon revolt, el camí creua el torrent de la Diablera. En el revolt mateix veurem en el cantó de torrent avall un enorme bloc que ocupa tota la llera del torrent. Just sota d’ell es troba la cova del Torrent. Malgrat trobar-se a tan sols 5 metres del camí, l’accés no es fàcil ja que la cova es troba molt enclotada i cal efectuar un rodeig per terreny força embardissat.
De l’esmentat revolt continuarem el camí direcció al Bruc cosa 400 m, quan el camí creua un altre torrent. Aquest neix al coll que hi ha entre Sant Pau Vell i el serrat de Guirló, tot originant el que en alguns mapes anomenen clot de l’Home Mort. La cova del Clot es troba a cosa de 150 m del camí, en el vessant hidrogràfic dret del torrent i al peu d’uns cingles. L’accés, però, no és fàcil ja que no hi ha camí i cal anar a buscar-la per terreny embardissat.
Història i aspectes toponímics
Pel que fa a la cova del Torrent, aquesta ha passat desapercebuda per als espeleòlegs i, en conseqüència, no figura en cap catàleg. És tracta, doncs, d’una cavitat espeleològicament inèdita malgrat trobar-se tan sols a 5 metres d’un camí important i transitat. Però la cova ja va ser objecte d’excavacions arqueològiques l’any 1925, essent Casas de Müller qui va posar el nom a la cova. I ha estat l’anàlisi i el seguiment de les actuacions arqueològiques portades a terme el que m’ha permès tenir constància de l’existència d’aquesta cova i la seva posterior localització.
Pel que fa a la cova del Clot, el primer document en el que trobem constància d’ella és en el “Mapa de Montserrat” de Ramon de Semir, publicat l’any 1949 a escala 1:10.000. La cova seria recollida al “Catálogo espeleológico de la montaña de Montserrat”, de F. Termes, del GES-CMB, publicat el 1952 a Speleon 3(4), sense aportar més dades que la bibliografia que remet al mapa de Ramon de Semir, d’on va obtenir la informació. La cova torna a ser recollida al “Catàleg Espeleològic de Montserrat”, de J. Mor i R. Gargallo, publicat a Speleon 21, any 1974. No s’aporten dades sobre les característiques o l’espeleometria de la cavitat.
També, el símbol de cova apareix en les diferents edicions del mapa “Montserrat” de l’Editorial Alpina, que el situa no gaire lluny de la llera del torrent de clot de l’Home Mort. I va ser en base a aquesta situació que vaig anar a buscar la cova. Després del que crec una exhaustiva prospecció del terreny, esgarrinxades incloses, la única cosa que vaig trobar és la cova que aquí es presenta, de petites dimensions. No hi vaig trobar res més.
I és aquí quan sorgeix un “dubte existencial” que intentaré explicar. La cova del Clot és una cavitat molt petita, de tant sols 4 metres estrets, per la qual cosa se m’antulla massa poc important per a figurar a un mapa de les característiques del de Ramon de Semir, on només es feien constar els topònims més rellevants. Recordem que aquest autor era bàsicament un escalador i el seu mapa estava orientat a numerar les agulles montserratines. Les coves, per tant, no eren prioritàries. Per contra, la cova del Torrent és bastant més important i mereixedora d’aparèixer al mapa de Ramon de Semir, però no n’hi surt.
És aquí quan trobem la nota curiosa. El topònim “Cueva del Clot” surt retolat al mapa de Ramon de Semir, però ho fa a un indret proper a on es troba la cova del Torrent, per la qual cosa ens podem preguntar si realment es referia a aquesta cova quan va retolar el nom de cova del Clot. De fet, el mot “clot” s’adiu molt a la cova del Torrent, ja que es troba a un lloc molt enclotat, en un clot.
Sigui com sigui, i fetes aquestes observacions anecdòtiques, deixarem les coses com estan, es a dir, la cova del Torrent és aquella que va excavar Casas de Müller el 1925 i que ell mateix va batejar, i la cova del Clot és la que es troba situada a l’entorn de l’indret on el mapa de l’Editorial Alpina l’ha vingut retolant de moltes edicions enrere.
Cova del Torrent
Coordenades:
X = 398155
Y = 4606860
Z = 715
Recorregut, 26 m
La cova es desenvolupa per sota d’uns grans blocs situats a la llera del torrent. Per la seva mida, els blocs surten reflectits a la cartografia, tant de l’Alpina com de l’ICGC, originant la cota 722. Malgrat que la cova es troba a tocar del camí, no resulta visible en estar enclotada i l’accés no és fàcil. Ningú que passi pel camí diria que allà mateix hi ha una cova.
La cova té dos sectors ben definits. D’una banda hi ha una galeria recta amb el terra pedregós per on transcorre la llera del torrent, l’aigua del qual – quan en porta – penetra a la cavitat d’una manera difosa entre blocs. D’altra banda hi ha una mena de cambra al sector occidental, amb el terra més argilós i situat a una cota lleugerament elevat respecte la llera. Tota la cova és còmoda d’explorar.
Va ser descoberta i excavada per Casas de Müller al setembre de 1925. A l’exterior de la cova hi trobà mitja mandíbula d’isard i cendres. En la seva memòria fa esment de que a l’iniciar l’excavació el terra de la cova semblava remogut, cosa que li va fer sospitar l’existència d’excavacions furtives en busca de tresors. En el decurs de les excavacions aparegué una bellíssima destral de 37 mm, com també diversos fragments de ceràmica prehistòrica barrejada amb d’altra ceràmica moderna i un picarol de matxo modern. Podem concloure que la cova ha estat utilitzada fins a temps relativament recents, ja que ofereix un bon aixopluc.
Cova del Clot
Coordenades:
X = 397868
Y = 4606760
Z = 720
Recorregut, 4 m.
Situada al peu d’un petit cingle, es tracta d’una modesta cova de 4 metres ben comptats, estructurada a una diàclasi, per la qual cosa te una secció transversal vertical i és més aviat estreta. La cova queda a l’extrem d’un espai balmat de poca fondària. No gaire lluny d’ella, en la llera del torrent hi havia un bassal d’aigua que en mapes antics, com el de Ramon de Semir, surt retolat com a font del Clot i fins i tot hi havia un corriol per anar-hi, Ara tot l’entorn està envaït per la vegetació.
Dades
Ferran Cardona
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB)