Al 1980 un equip de quatre espeleòlegs del Grup d’Espeleologia de Badalona aconsegueixen unir, després d´anys d´exploracions al massís d’Escuain, les cavitats B-15 i la surgència B-1, donant com a resultat la major cavitat integral del món amb 1150 m de profunditat. Aquest equip estava format per Diego Ferrer, Francesc Alfambra, Francesc Pañella i jo mateix Jaume Mas.
En aquells anys va ser una petita ressenya a Televisió Espanyola, el món subterrani no omplia notícies, ni tan sols un rècord mundial. Per donar-lo a conèixer, cinc anys després, es va parlar amb els equips de televisió per poder filmar la cavitat i l’únic que va dir que sí, va ser el del Dr. Rodríguez de La Fuente, que era el que tenia operadors de càmera preparats per això , però llavors li va sobrevenir el fatal accident i tot va quedar en res. A l’estiu de 1986 anàvem a reequipar i retopografiar la travessia i vam aconseguir un equip precari per fer-ho nosaltres, aquest és el resultat de tot allò, que és de poca qualitat, però és pura història de l’espeleologia. Diego Ferrer va idear la pel·lícula, va fer un guió, titulat El Pozo i junts 8 companys pertanyents al G.E. Badalona i l’E.C. Gràcia ens vam embarcar en aquesta pel·lícula, que després quedaria en un calaix i he recuperat perquè serveixi per alguna cosa el que va costar filmar-la.
És llarga, va quedar força malament però la vam fer amb tota l’afany del món per recrear la història de la travessia realitzada el 1980. Amb posterioritat, el 1991, Diego Ferrer va fer la pel·lícula B-15 Història d’un descobriment, aquesta vegada en vídeo, encara que mai no la va poder veure acabada, a causa de l’accident de busseig que va acabar amb la seva vida. Aquesta pel·lícula es va presentar amb gran èxit al festival d’Espeleocinema del mateix any. Vull, amb aquesta antiga pel·lícula, rendir un homenatge a l’enorme persona que va ser Diego Ferrer, company de qui vaig aprendre tot a l’exploració grans cavitats, i bon amic. L’original d’aquest vídeo va ser filmat en cel·luloide, amb una càmera prestada, en format de 16 mm. la qual funcionava amb corda i donava per prendre seqüències de 20 seg.
A l’època que es va fer no teníem càmeres de vídeo, corria l’any 1986. Per a la il·luminació vam baixar a la cavitat 6 bateries d’automòbil i cinc focus de 250 w. La pel·lícula resultant va quedar molt fosca. Es va il·luminar una mica al laboratori, realitzant una còpia umatic. Anys després la vaig fer digitalitzar i la vaig restaurar tant com sigui possible. Aquest és el resultat, per mi val molt la pena perquè no es perdés en l’oblit.
Jaume MAS