Cova de Can Port. Porqueres (Pla de l’Estany)
Coordenades: X = 475880 Y = 4662888 Z = 487
Recorregut: 75 m
Desnivell: 14 m (-12 m / +2 m)
Localització
A 3,5 km cap a ponent de la riba sud de l’estany de Banyoles. A 650 m cap el NNW del cim de Sant Patllari (cota 647), per sobre del bosc de Can Ginebreda. Per a anar-hi, de Banyoles prendrem la carretera direcció a Mieres. Quan portem per ella cosa de 6 km, l’abandonarem per l’esquerra i prendrem la pista que mena a Can Ginebreda i al seu bosc, indret molt pintoresc i conegut per albergar moltes escultures d’estils diversos. Seguirem la pista direcció a Can Nierga, però en un moment donat l’haurem de deixar per a agafar una pista secundària, no apte per a vehicles, que surt per l’esquerra. La pista finalitza a les runes de la casa de Can Port, que dóna nom a la cova. D’aquí seguirem un corriol direcció nord que, entre vegetació densa, ens ha de conduir a la cova
Història
Coneguda per alguna gent de la contrada i excursionistes locals, però inèdita espeleològicament, no figurant a cap catàleg malgrat els antecedents que tot seguit exposem.
Al número 3 (any 1998) de la revista “Golany”, editada pel veí Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor, hi una curta ressenya en la que es fa constar una caminada popular efectuada el 9 de novembre de 1996 fins a la cova de Can Port, de la qual diuen que és la més gran de la comarca però molt desconeguda, fins i tot per gent de la Vall. La ressenya inclou un croquis topogràfic de la planta de la cova.
Així, arribem a l’any 2017, quan el Centre d’Estudis Comarcals i el Centre Excursionista de Banyoles organitzen una sortida cultural per a donar a conèixer diferents indrets de la comarca i, entre ells, la cova de Can Port. A un fulletó informatiu de la sortida es reprodueix el croquis topogràfic abans esmentat, tot dient que la cova té un recorregut estimat de 60 m, essent la cavitat més gran del Pla de l’Estany i que, al seu interior, s’hi ha trobat fragments ceràmics ibèrics.
L’any següent, 2018, al número 44 de la revista “Golany” de Sant Miquel de Campmajor, surt un treball de dues pàgines titulat “Origen geològic de la roca dels Capellans, la cova de Ventatjol i la cova de Can Port”, essent el seu autor Salvador Sarquella Canals, biòleg. L’article inclou algunes fotografies de la cova i diagrames sobre el seu origen, que explica pel lliscament dels estrats geològics. Inclou també un mapa amb la situació, però ho fa a un lloc erroni, cosa que va estar a punt de confondre’ns, ja que inicialment varem prendre les seves coordenades quan decidirem anar a buscar la cavitat.
I, per a finalitzar, el topònim “Cova de Can Port” surt retolat al mapa “Garrotxa” de l’Editorial Alpina, fins i tot en edicions antigues, de molts anys enrere. En aquest cas, però, el topònim i el símbol de cova els situen al lloc correcte.
I, malgrat aquests antecedents, la cova ha passat desapercebuda per al món espeleològic, no figurant a cap catàleg. Així les coses, quan la varem detectar varem decidir buscar informació per tal de localitzar-la i efectuar l’estudi que ara podeu gaudir. L’exploració i topografia, les varem efectuar el dia 9 de juliol de 2024.
La cova més gran del Pla de l’Estany?
Com hem vist, dues de les publicacions abans esmentades coincideixen a dir que la cova de Can Port és la més important de la comarca. Però això no és cert. Consultant el volum-4 (any 2010) del “Catàleg Espeleològic de Catalunya” de Jordi de Valles, resulta que:
La cavitat més important del Pla de l’Estany és l’avenc del Tall (o cova de la Casa Nova), a Esponellà, que te un recorregut de 178 m i una fondària de 67 m.
La segona cavitat més important és la cova de Mariver de Martís, també a Esponellà, amb un recorregut de 110 m i un desnivell de 10 m.
La cova de Can Port seria la tercera més important de la comarca, amb els seus 75 m de recorregut i 14 m de desnivell, gairebé empatada amb la cova dels Encantats, a Serinyà, que tot i tenir assignat un recorregut de 76 m el seu desnivell és de 10 m.
Descripció
La boca s’obre a un petit talús amb un replanet al davant, te 3 m d’amplada per 1 m d’alçada. Dóna pas a la galeria principal, amb una amplada mitjana de 4 m i una alçada que en alguns punts supera els 5 m. Als 16 m de la boca s’obre al terra un forat que ens permetrà accedir al pis inferior. Pocs metres més endavant, la cova fa un gir brusc de 90 graus cap a l’esquerra. La nova galeria és de secció transversal més reduïda, amb força blocs, alguns de bona mida, i amb desnivells. Al seu final es bifurca, seguint recte una galeria diaclasiforme força estreta, cap a la dreta podem pujar 5 m entre blocs per una galeria força vertical a manera de volta.
La galeria del pis inferior és relativament estreta però podem anar dempeus en bona part d’ella. Hem de passar per damunt de la boca d’un pou estret de 4 m de fondària, al seu fons s’assoleix la màxima cota de la cova, -12 m, i s’endevina l’inici d’una gatera estreta a la que no hi hem accedit. El pis inferior finalitza a un lleuger eixamplament ascendent tancat en volta que no deu estar gaire lluny de la superfície exterior.
La morfologia dominant de la cova és la clàstica, però també trobem trams amb les parets molt concrecionades, especialment a l’entorn del punt on la cova fa el gir de 90 graus.
Dades:
Ferran Cardona – Josep Cuenca – Xavier Samarra – Francesc Miret
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)