Coordenades (aproximades):
X = 468769
Y = 4683597
Z = 771
Espeleometría
Recorregut: 48 m
Fondària: -12 m
Sobre el nom i els seus sinònims
La gent del país l’anomena “Cova de Can Vinardell”, tot fent referència al nom d’un mas enrunat, i ens han demanat que posem aquest nom com el principal. Dit això, la cova figura en catàlegs espeleològics amb el nom de “Ca l’Agustí” o “l’Agustí”, tot fent referència a un altre mas, actualment habitat, que es troba relativament allunyat de la cavitat.
Els catàlegs també coincideixen en donar un sinònim a la cavitat, “Cova d’en Vinyeta”. El topònim “Vinyeta” no figura enlloc en quilòmetres a la rodona, per la qual cosa entenem que es tracta d’un error de transcripció en confondre “Vinardell” per “Vinyeta”, error que s’ha perpetuat de catàleg en catàleg.
Sobre la situació i les coordenades
La cova és de difícil localització. Nosaltres hi varem arribar gràcies a que ens varen acompanyar a la boca gent del país – l’Albert Sancho i l’Albert Sala, que viuen a Sant Joan les Fonts – amb la condició de no donar gaires pistes sobre la seva situació. En compliment d’aquest compromís, no donarem les coordenades exactes ni facilitarem detalls de localització.
En el seu lloc, ens limitarem a reproduir les dades que ja han estat publicades i, per tant, son de domini públic. Concretament, a l’Espeleoindex, on hi ha fitxa de la cavitat amb el nom de “Ca l’Agustí”, donen unes coordenades de les que adverteixen que són aproximades. Aquestes coordenades són les que nosaltres hem fet constar a l’encapçalament d’aquest article, indicant també que son aproximades.
Pel que fa a la situació, l’Espeleoindex diu el següent:
“Està situada per sota de l’ermita de la Mare de Déu de les Agulles, molt a prop i per sota del collet de la Caseta, en el vessant dret hidrogràfic de La Clota. Coordenades aproximades sense gaire precisió”
I aquí ho deixem. Si direm, però, que si algun espeleòleg federat té un interès especial en visitar la cova, es pot posar en contacte amb nosaltres i li facilitarem les coordenades i dades de situació de manera privada i sota compromís de confidencialitat.
Història
La cova és coneguda de fa temps per la gent del país i també per alguns excursionistes locals, però en general és molt poc coneguda.
Des del punt de vista espeleològic, ens consta que la cova va ser visitada pel bioespeleòleg Oleguer Escolà l’any 1973. Uns anys abans, el juny de 1969, Oleguer Escolà i d’altres companys de l’ERE-CEC havien fet una campanya espeleològica a l’entorn de Beget, explorant diferents cavitats que els varen ser indicades pel mestre d’escola de Beget, Joan Carrera. El resultat de la campanya de Beget va ser publicat al número 5 del butlletí “SIS”, any 1977, del Centre Excursionista de Terrassa. Curiosament, una de les cavitats explorades a Beget es diu tuta de Can Vinardell, que es tracta d’un avenc de 12 m de fondària i que, malgrat la coincidència del nom, res té a veure amb la cova que ens ocupa.
Suposem, encara que no ho podem confirmar, que va ser Joan Carrera mateix qui va facilitar a Oleguer Escolà les referències per a localitzar la cova de Can Vinardell. Sabem que, a més a més de l’exploració de 1973, va tornar el 1975 per a recollir més fauna. Possiblement, el bioespeleòleg Xavier Bellés també hi anés, però no tenim dades concretes. De resultes de les visites de bioespeleòlegs, la cova surt esmentada en articles de caire bioespeleològic publicats en revistes especialitzades a la dècada de 1980.
Sigui com sigui, la cavitat surt reflectida al mapa de l’Editorial Alpina des de l’edició de l’any 1973, tant a la cartografia com al catàleg inclòs a la guia que acompanya el mapa. El nom que figura és “cova de Ca l’Agustí o d’en Vinyeta”. El símbol de cova figura retolat a la cartografia en un punt no gaire llunyà a la Mare de Déu de les Agulles. I, des d’aleshores, aquesta situació s’ha mantingut invariable fins a les edicions més recents del mapa “Alta Garrotxa” de l’Editorial Alpina
La cova figura sense dades al Catàleg Espeleològic de Catalunya de J. Borràs, J.M. Miñarro i F. Talavera, Vol.-4 any 1980. També es recollida al Catàleg Espeleològic de Catalunya de J. de Valles, Vol-3 any 2009, tot fent constar “No tenim dades concretes sobre aquesta cavitat”. Tot i així, a l’apartat bibliografia fa constar els diferents articles publicats sobre bioespeleologia.
A l’Espeleoindex, en la darrera actualització de la fitxa d’abril de 2020, podem llegir:
“Per les poques dades que es tenen d’aquesta cavitat, sembla tractar-se d’una petita però bonica cova de la que desconeixem les mides reals. Segons informació oral del company Oleguer Escolà, que hi va estar fa més de 40 anys, li sembla recordar una única galeria de dimensions regulars que podria totalitzar una trentena de metres. No es disposa de topografia”
I a l’apartat “bioespeleologia” hi ha una llista de la fauna recollida per Oleguer Escolà.
I així arribem a la nostra exploració, efectuada el dia 28 de gener de 2025 gràcies a que l’Albert Sancho i l’Albert Sala ens hi varen portar. En el present article trobareu la topografia i les fotografies que varem efectuar d’aquesta bonica cavitat garrotxina.
Descripció
La boca té forma trapezoïdal, amb una amplada de l’ordre d’un metre. Ens cal entrar ajupits, però immediatament s’eixampla i ens podem posar de peu.
A grans trets, podem descriure la cavitat com una sala de contorn força irregular, amb pendent descendent i amb una alçada de sostre més aviat modesta. La sala, molt concrecionada, es troba subdividida per un seguit de massissos estalagmítics i alineacions de columnes que originen saletes i passadissos d’aparença laberíntica. Podem diferenciar dues saletes ben definides, la primera a l’entrada i la segona més cap el fons, ambdues de gran bellesa però especialment la segona. D’aquesta neix una galeria en rampa que després de 9 m finalitza al punt més baix de la cavitat –12 m. El recorregut total assoleix els 48 m.
Morfologia
Sens dubte, la cavitat destaca per l’abundància de formacions litogèniques. Tota ella es troba guarnida d’estalactites, estalagmites, columnes, massissos estalagmítics, recobriments parietals i paviment concrecionat. A la saleta inferior trobem, a més a més, gours de bona mida amb marques de nivell. A la nostra visita els gours estaven sense aigua però a bon segur que l’havien tingut en èpoques no gaire llunyanes.
Tot plegat, es tracta d’una cova petita però molt bonica i fotogènica. A bon segur, aquesta cova i la cova de l’Orri son les dues cavitats de l’Alta Garrotxa de més bellesa per les seves concrecions.
Dades:
Albert Sancho – Albert Sala – Ferran Cardona – Josep Cuenca – Xavier Samarra – Francesc Miret
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)