Cova de la Font de Ca l’Olivella
Castellví de la Marca (Alt Penedès)
(Mina d’aigua)
Coordenades: X = 382205 Y = 4576411 Z = 230
Recorregut: 128 m
Sinònims:
També trobem escrit el topònim com “Cal Olivella” o “Can Olivella”. En el mapa de l’ICGC la font surt retolada com de “Ca l’Olivella”, que és el topònim que hem utilitzat nosaltres.
Localització
A poc més de 2 km al WNW de la Munia, el principal nucli urbà del municipi de Castellví de la Marca, prop del veïnat del Maset dels Cosins i a curta distància de la riera de Marmellar, riba esquerra. Per anar-hi, quan la carretera passa per l’esmentat Maset, prendrem una precària pista que surt direcció SW i que finalitza ben aviat a uns camps. Seguint a peu uns tres minuts més arribarem a la font. La cova es troba uns metres per damunt de la font, a la dreta de les escales que pugen de la font a un camp de vinyes.
Cova o mina?
És ben clar que es tracta de la mina d’aigua que nodreix la font, però tota la gent de la contrada es refereix a ella com la “Cova de la Font de Ca l’Olivella”, per la qual cosa nosaltres hem respectat aquesta denominació popular. En ella pot haver influït el fet que els primers 15 metres de la cavitat tenen una morfologia més de cova natural que de mina, i quan s’inicia la forma típica d’excavació minera la galeria s’estreny notablement i presenta pam i mig d’aigua al terra, per la qual cosa poca gent deu de continuar mina endins.
Dades geològiques
La font brolla en terrenys agrícoles característics de la plana del Penedès, on predominen els camps de vinya. No obstant això, ens trobem molt a prop del límit entre la plana i el massís calcari del Montmell-Marmellar que veiem a prop nostre tot destacant la silueta del cim i la torre del Castellot retallada a l’horitzó. Per les proximitats del contacte entre la plana i la muntanya transcorre la gran falla nord que enfonsa la depressió tectònica del Penedès.
Aquesta depressió tectònica va ser emplenada durant el període Miocè amb materials procedents del desgast del massís. Y entre aquests materials trobem uns conglomerats amb còdols predominantment calcaris, no cimentats i units per una matriu argilosa relativament feble. És en aquest conglomerat on trobem excavada la cavitat. Sembla ser que aquesta formació geològica es presta a albergar aqüífers, per la qual cosa podem trobar per l’entorn alguna que altre font, cosa no gaire habitual en terrenys planers agrícoles.
També hem de dir que a cosa de mig quilòmetre hi ha una cova catalogada, la cova de Sant Isidre, de tan sols 4 m de recorregut, excavada en aquests mateixos conglomerats.
La font de Ca l’Olivella
Actualment l’entorn de la font es troba una mica descuidat, però encara podem trobar vestigis de temps millors. Uns bonics arbres plataners de gran mida donen ombra a l’entorn i a bon segur que convidaven a fer fontades, La font emplenava una bassa, suposem que per a ús agrícola, ara malmesa. Del cantó esquerre de la font surten unes escales ascendents, en no gaire bon estat de conservació, que porten a un camp de vinya per sota del qual transcorre la mina d’aigua a cosa de 7 m de fondària respecte la superfície.
A la nostra visita, pel broc de la font brollava un feble raig d’aigua que, si fa o no fa, venia a coincidir amb el cabal d’aigua observat a l’interior de la mina allà on era possible veure’l circular.
Descripció
La boca és molt baixa i hem d’entrar arrossegats. Els primers 15 metres no tenen l’aparença que s’espera d’una mina d’aigua. Tot seguit l’excavació pren la característica secció transversal de mina d’aigua, estreta i amb una alçada que ens obliga a avançar ajupits mentre que el terra presenta uns 30 cm d’aigua. El tram inundat finalitza poc abans d’arribar a un encreuament, lloc on el sostre s’eleva momentàniament fins als 5 m en existir un pou d’extracció de material, ara cegat amb una volta de pedres. De l’encreuament podem seguir dos ramals, un més curt i d’altre més llarg que finalitzen en cul de sac. En tot cas cal avançar gairebé sempre molt ajupits o gatejant. Genolleres i botes d’aigua son aconsellables en l’exploració de la mina, que no resulta gaire còmoda.
El conglomerat en el que està excavada la cavitat sembla tenir bona consistència, de manera que no ha calgut posar apuntalaments enlloc en no existir risc d’ensorraments. La mina transcorre a 7 m de fondària respecte a la superfície exterior, lloc on hi ha un camp de vinyes. En el recorregut de la mina trobem tres pous de registre o d’extracció del material de quan es feia l’excavació, ara tots cegats, essent gairebé els únic llocs on ens podem posar dempeus. Recorregut total, 128 m.
Dades
Ferran Cardona –Josep Cuenca – F. Xavier Samarra
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)