Cova de Ventatjol. Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany)
Coordenades: X=0472411 Y=4667355 Z=472
Recorregut: 28 m
Fondària: -7,5 m
Sinònims
Aquesta cavitat és coneguda amb diferents noms, si bé el que sembla més consolidat és el de “Cova de Ventatjol”. Vegem-los tots:
D’una banda, el topònim “Ventatjol”, que fa referència al nom d’una serra i d’una església (Sant Feliu de Ventatjol), de vegades el trobem escrit “Ventajol”. Així és com el trobem retolat, per exemple, al mapa “Garrotxa” de l’Editorial Alpina. Al mapa de l’ICC i als rètols que trobem per l’entorn, però, sempre trobem “Ventatjol”, per la qual cosa entenem que és el topònim “oficial” i el que fan servir els que viuen en aquest territori.
La cova també és coneguda amb els nom de “Cova del Frare”, “Cova de l’Ermità” i “Cova del Collell”. Els dos primers noms fan referència a que la cova va ser utilitzada per eremites, i més concretament fa referència a Fra Joan, que trobà en ella un espai d’aïllament i contemplació durant els tres anys en que hi va fer estada. Però, d’això, en parlarem detalladament més endavant.
També és coneguda amb el nom de “Cova de la Pollera”. Aquest nom té el seu origen en el fet que, durant un temps, la cova va ser utilitzada per a aixoplugar el bestiar, per la qual cosa tothom que hi anava sortia ple de polls. Aquest topònim ha caigut en desús i ningú a la contrada el fa servir, però, curiosament, el trobem retolat al mapa “Garrotxa” de l’Editorial Alpina juntament amb el símbol de cova.
Situació
A cosa d’un quilòmetre cap el NE del Santuari de Santa Maria del Collell, a la part alta de la serra de Ventatjol, gairebé a la carena, per sobre de l’església de Sant Feliu de Ventatjol..
Per anar-hi, si sortim de Sant Miquel de Campmajor anirem per carretera cap a Santa Maria del Collell, que es troba a uns 4 km. Uns 200 m abans d’arribar, i just al coll, surt una pista asfaltada que al poc ens deixa a una zona amb pistes esportives. La pista continua ara sense asfaltar, la seguirem cosa de 250 m per a deixar-la en agafar un camí que surt per l’esquerra muntanya amunt. Després d’un parell de llargues marrades arribem a la carena de la serra de Ventatjol, per on transcorre un camí carener. El seguirem cap a la dreta cosa de 400 m fins arribar al lloc on es troba la cova, situada a la dreta del camí i uns metres per sota d’ell. Una curta i fàcil desgrimpada ens situa a la boca.
Val a dir que la carena de la serra de Ventatjol fa de partió entre les comarques del Pla de l’Estany i de la Garrotxa. La boca de la cova es troba en el vessant del Pla de l’Estany, però els metres finals de la cavitat probablement es troben a la Garrotxa.
Història
La cova té una llarga història lligada a l’eremitisme. La proximitat a l’important Santuari de Santa Maria del Collell facilità que alguns eremites trobessin en aquesta cova un espai adient per a les seves estades de penitència i oració. Però, d’aquest tema, en dedicarem un capítol sencer més avall.
Des del punt de vista espeleològic, trobem la cavitat inclosa al “Catàleg Espeleològic de Catalunya” de J. Borràs, J. M. Miñarro i F. Talavera, Volum-6 (any 1982), tot assignant-la a la comarca del Gironès ja que aleshores encara no s’havia disgregat la comarca del Pla de l’Estany. La fitxa es limita a una breu descripció de la situació i de la cova, a la que atorga un recorregut de 23 m. No hi ha topografia.
Les mateixes dades son reproduïdes al “Catàleg Espeleològic de Catalunya” de Jordi de Valles, Volum-4 (any 2010), sense afegir cap novetat. En aquest cas, però, per al nom de la cova utilitza la grafia “Ventajol”
Al mapa “Garrotxa”, de l’Editorial Alpina, figura retolat el símbol de cova al lloc correcte juntament amb el topònim “La Pollera”, fins i tot en edicions antigues de fa uns quants anys. La cavitat és ben coneguda per excursionistes locals que, generalment, la coneixen amb el nom de “Cova de Ventatjol” i, en menor mesura, “Cova del Frare”.
Així les coses, i donat que nosaltres estem fent exploracions per l’entorn (coves d’en Vila, cova de Can Port i d’altres que tenim en cartera), varem decidir arribar-nos a aquesta cova i fer-ne la fitxa per tal que els catalogadors en puguin fer ús,
La cova de Ventatjol i l’eremitisme
Santa Maria del Collell
La proximitat de la cova a aquesta església i santuari, important centre religiós i de pelegrinatge, va ser un factor decisiu per a que alguns eremites trobessin en la cavitat el lloc adient per a fer les seves estades de penitència i oració.
Santa Maria del Collell té una llarga història, amb períodes de pujança alternant amb d’altres de decadència. Al llarg del temps ha sofert destruccions, reconstruccions i ampliacions diverses i ha tingut diferents usos, com escola, hostatgeria o seminari. L’any 1483 s’hi va aparèixer la Verge a un caçador, cosa que convertí el Santuari en un gran centre de pelegrinatge i devoció. Durant els primers mesos de la Guerra Civil, el Santuari va patir la destrucció revolucionària i el varen convertir en presó. El 30 de gener de 1939 hi varen ser afusellats 48 falangistes per part de les tropes de la República que es trobaven en retirada cap a França. En la seva memòria es va construir una Creu dels Caiguts que trobem al coll. Aquests fets serviren d’inspiració a Jaime Cercas per a escriure la seva novel·la “Soldados de Salamina”, que també va ser portada a la pantalla gran.
Els eremites de la cova de Ventatjol
L’eremitisme a la cova de Ventatjol està molt bé documentat gràcies a que queda recollit al llibre “Història de Santa Maria del Collell” publicat el 1913 per Mn. Miquel Raset i, posteriorment, per Mn. Lluís Constans el 1954. Un resum d’aquestes dades va ser publicat per Josep Estarriola al número 15 (any 2004) de la revista “Golany”, editada per l’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor. Sense pretendre ser exhaustius, vegem-ne algunes dades:
Les primeres dades semblen corresponen a dos penitents italians que varen fer estada en la cova entre el 1440 i 1449. Això va ser abans que tingués lloc l’aparició de la Verge al caçador.
Amb l’aparició de la Verge el 1483, el Collell es convertí en centre de devoció i pelegrinatge, cosa que hauria d’atraure a nous eremites. El 1670 dos pelegrins vinguts de terres llunyanes escolliren la cova de Ventatjol per a fer penitència. La seva vida era molt austera i sacrificada, només menjaven el pa que els veïns els oferien, herbes silvestres, vinagre i els fruits del bosc. De bon matí feien oració i cantaven lloances al Senyor i cap el tard anaven a visitar la verge al Santuari del Collell. La seva estança va durar cinc mesos, ja que decidiren pelegrinar a Roma. En el viatge de tornada, però, es varen posar malalts i un d’ells, de nom Fra Pitart, va morir estant en Figueres.
El 1675, un home ja gran, vestit de pelegrí i que anava tot sol, va demanar si hi havia alguna muntanya aspre per a viure i fer penitència. Li indicaren la cova de la muntanya de Ventatjol. L’home venia de Sicília i es feia dir Fra Joan. Com els anteriors ermitans, va exercir una vida penitent molt austera i sacrificada i les seves virtuts no tardaren en ser admiració de la comarca. El seu flac cos només aguantava per la quasi continuada oració i la freqüent visita a la Verge del Collell. Feia dejuni tres dies a la setmana i els altres només menjava un cop al dia el pa de les almoines que captava pels pobles veïns i que remullava amb vinagre. No menjava cap vianda cuita, només algun gra d’all, alguna ceba o porro o alguna fruita verda. Mai va parlar amb cap dona, ni tan sols mirar-les, i pocs eren els homes amb qui es comunicava. Estant a la cova mai va encendre foc, ni per a cuinar ni per a escalfar-se, fins que un dia el confessor li va manar que fes foc per a conservar la seva vida. Dins la cova dormia sobre un jaç d’espígol, tenia una pedra per coixí i uns llibres d’oració. En els moments lliures cultivava un petit hort al costat de la cova i feia figures de santcrist tallades en fusta. Cada matí baixava al Santuari a escoltar misses i fer oració, plogués o no. Un dia d’agost de 1678, Fra Joan no va anar a fer la seva acostumada visita al Santuari del Collell. Estranyats, els sacerdots encarregats del culte, i pensant que alguna cosa li havia passat, van pujar a la cova i el van trobar extenuat al terra. El varen dur al Collell i, molt malalt, li administraren tots els sagraments, que va rebre amb molta devoció abans de deixar aquesta Vall de llàgrimes.
Descripció
La boca fa gairebé 5 m d’amplada per una alçada de l’ordre de 1,80 m. Al poc d’entrar hi ha un bloc en forma de gran llosa despresa del sostre. Continua una galeria descendent, amb amplades pròximes als 4 m i amb bastants blocs. Als 20 m de recorregut la galeria perd amplada però, sobretot, es fa baixa de sostre i ens obliga a arrossegar-nos per un terra de pedres i blocs. Superarem alguna estretor abans d’arribar al final, on hi ha una fissura que esdevé impracticable. Recorregut total, 28 m. Fondària -7,5 m.
Dades:
Ferran Cardona – Josep Cuenca – Xavier Samarra – Emília Doña
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)