Cova del Comte Arnau
Municipi: Ogassa (Ripollès)
Coordenades: X = 434565 Y = 4679527 Z = 1840
Recorregut: 16 m
Fondària: 6 m
Sinònim: Coneguda també com a “Mina del Comte Arnau”
Localització
A la part superior del puig de Sant Amand (o Sant Amanç, segons mapes), concretament a uns 70 m al WSW del seu cim i a tan sols uns 12 m de desnivell respecte d’ell.
Per anar-hi, partirem del coll de Jou (1637 m), que separa el Taga (2038 m) del puig de Sant Amand (1851 m) i al que es pot arribar per una pista que surt de Bruguera. Del coll iniciarem el camí per un prat per a entrar al poc dins d’un bosc de pins i de faigs. El camí remunta pel vessant nord del puig per arribar finalment a la carena en un lloc planer anomenat pla de Pena. Ara caldrà seguir el camí més o menys carener que porta al cim, però abans d’arribar-hi ens desviarem a la dreta per a entrar a un indret caòtic d’esquerdes i blocs en mig del bosc, lloc on trobarem la cavitat.
Història:
Actualment la cavitat és coneguda per alguns boletaires i excursionistes locals, que per transmissió oral la coneixen amb el nom de “Mina del Comte Arnau” malgrat ser una cavitat del tot natural. Espeleològicament parlant, es tracta d’una cova inèdita que no figura a cap catàleg malgrat que forma part de la llegenda del compte Arnau.
Precisament, nosaltres varem arribar a localitzar-la gràcies a anar tirant del fil de la llegenda. Després de l’entorn Gombrèn-Montgrony, la muntanya de Sant Amand és, molt probablement, el segon dels llocs on es desenvolupen les aventures llegendàries del comte Arnau, tot i que els de Sant Joan de les Abadesses s’han volgut apropiar de part de la història del comte.
Però nosaltres no varem ser els primers en voler tirar del fil de la llegenda. Ens havien precedit en dues ocasions, si no en tres. Vegem-les:
El setembre de 1913, l’estudiós i folklorista Rossend Serra Pagès acompanyat del seu cosí Tomàs Raguer i el farmacèutic Ramir Mirapeix amb el guia local Josep Fajula varen anar a Sant Amand a documentar gràficament els indrets, incloent-hi la realització de 6 fotografies una de les quals mostra l’indret caòtic on es troba la cavitat, curiosament amb la roca nua, sense vegetació. Les fotos es conserven a l’Arxiu Comarcal del Ripollès.
Cal esmentar que prop del cim de Sant Amand hi havia el castell-convent de Pena, del que, sembla ser, encara es poden veure unes pedres. Hi varen viure unes monges que, a jutjar de les conclusions dels estudiosos esmentats, cultivaven flors i arbres fruiters al lloc anomenat Jaça Terrana, per la qual cosa encara hi podem trobar roses de jardí i clavellines.
També, a ponent del cim hi ha el cingle de les Anelles, on hi havia les anelles amb el que el comte Arnau fermava els seus cavalls, havent-hi també argolles i cadenes.
Sabem que a la dècada de 1950 un grup d’excursionistes de Sant Joan de les Abadesses, tot seguint les indicacions d’un antic pastor, varen intentar trobar una suposada cova del convent de les monges de Sant Amand. Desconeixem si ho varen aconseguir
El 20 d’agost de 2011, un equip del programa “Caminant per Catalunya” de TV Ripollès es decideix a seguir les passes dels estudiosos de 1913, tot realitzant un recorregut i reconeixement del terreny que inclou la visita a la “Mina del Comte Arnau”, situada molt a prop de les runes del castell-convent de Pena, efectuant una fotografia de l’entorn de la boca.
Després d’analitzar les dues visites dels que ens han precedit en els anys 1913 i 2011, i constatant que l’existència de la cavitat és real i no només fruit de la imaginació d’una llegenda, ens decidim a anar a buscar-la el dia 28 de juliol de 2022. La varem trobar i els resultats aquí us els presentem.
Per finalitzar, cal aclarir que a la llegenda surt esmentada una cova anomenada del Comte Arnau, sense precisar la seva ubicació, Tot i així, els estudiosos de la llegenda la situen més a llevant de Gombrèn-Montgrony, diuen que potser cap a Camprodon, però a l’entorn d’aquesta població no es coneix una cavitat candidata a ser-ho. Per aquest motiu, la nostra cavitat te molts números per a ser-ho, molt més si partim del fet de que la tradició oral l’anomena “Mina del Comte Arnau”.
Descripció:
La cova te dues boques, una d’horitzontal i una altra en forma de pou de 3,5 m de fondària fàcilment desgrimpable.
La boca horitzontal, s’obre dins d’una esquerda a cel obert d’uns 2 m d’amplada. Cal entrar ajupit, però al poc la curta galeria d’entrada incideix perpendicularment a la galeria principal, que segueix un esquerdament i que te 12 m de llargada per una amplada màxima de 3 m i amb una alçada que arriba als 5 m. Terra irregular, amb blocs. A l’extrem oposat del que hem entrat veiem a dalt la boca del pou de 3,5 m.
La cova es troba a una mena d’enfonsament geològic amb esquerdes i blocs enmig del bosc que li confereixen un aspecte caòtic. Aquest enfonsament precedeix un cingle important orientat al sud i que és el responsable de la gènesi d’aquest enfonsament i de la cova.
Dades:
Ferran Cardona – Josep Cuenca
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA