COVA DEL GRAU (la Nou de Berguedà)
Situació:
Lloc: Malanyeu. El Grau. Cingles del Molí.
Coordenades: ETRS89 31T.
Boca principal: 408227, 4672557.
Alçària: 972msnm.
Boca 2 (petit bufador): 408234, 4672557.
Alçària: 968 msnm.
Boca 3: 408214, 4672554.
Alçària: 969 msnm.
Accés
Passat el municipi de la Nou de Berguedà, ens dirigirem a l’agregat de Malanyeu on aparcarem l’automòbil. I des de l’església de Sant Sadurní anirem pel camí de petit recorregut PR-CC199 (marques horitzontals blanques i grogues).
Passarem prop de can Frare i de cal Vinyeta per anar a travessar el torrent de Malanyeu per una passera.
Anirem ascendint fins a arribar al característic pas del Grau. Passat aquest, la cavitat es troba a la banda esquerra. Primer trobarem la ja catalogada cova dels Rats-penats (o avenc del Grau), i una mica més endavant, i amunt, la cova del Grau.
Tot plegat una fàcil aproximació d’uns vint minuts.
Història
Després que, el 2020, els companys Ferran Cardona i Josep Cuenca (1) van catalogar la propera cavitat que van anomenar avenc del Grau o cova dels Rats, visitada anteriorment pel Club Esquí Berguedà (C.E.B.) (2).
El 2024, Jordi Navarro i Montserrat Mañosa (C.E. Castellar), ens conviden a visitar altra cavitat a la mateixa zona del Grau, que prèviament havien localitzat.
Així doncs, el 21 de juliol de 2024, 4 membres del GEB (J. Sebastià, J. Llorca, E. Porcel i E. Doña) i 2 membres del C.E. Castellar (J. Navarro i M. Mañosa) ens dirigim a Malanyeu per tal d’explorar aquest forat.
Aquesta exploració tindrà com a conseqüència que a la zona Oest, al final de la galeria, en Jordi trobés una continuació per un passatge ascendent que el porta a una tercera boca.
Això ens alliçona per a tornar el dia 5 d’octubre per tal de trepitjar aquest nou sector.
El dia esmentat ens dirigim a la cavitat J. Navarro, E. Porcel i M. Mañosa. Acabant l’exploració i topografia de la cavitat. Així mateix és realitzant les fotografies adients.
Descripció
La boca principal o número 1, està ubicada en un esfondrament d’una important diàclasi. Les seves mides són de 3×3,20 metres. Som a una galeria que anomenarem superior, amb 11 metres de llargària, a uns 5 metres trobem uns ressalts de r-1,10, r-1, r-1,50 metres que ens porten a una galeria intermèdia d’uns 5 metres de llarg. Ens movem entre rocs, alguns molt inestables. Aquí podem baixar un per una gatera a una petita sala de 1,30×1,30 que comunica altra vegada amb la galeria anterior.
També trobem un r- 1,20 que ens porta a una gatera-rampa.
Aquest punt, en principi sense continuïtat, és on en Jordi, intuint una galeria als seus peus, desobstrueix un pas fins a una interessant galeria.
Superarem aquesta gatera rampa que ens porta a un P-2,50 que ens diposita al terra de la galeria inferior. Aquí ens veiem en l’obligació d’avisar als possibles exploradors que l’entrada és fàcil, però no així la sortida, per la qual cosa aconsellem equipar-la bé, i portar estreps per a poder sortir o sortir per la boca 3.
La galeria és d’uns 3 metres d’amplada i de 5 a 7 metres d’alçada.
Si anem direcció Nord, pujarem una rampa terrosa de 7 metres de recorregut, fins a arribar a una segona sortida, que per la seva estretor, no ens va ser possible superat (0,30×0,30 metres). Uns dos metres abans d’arribar a aquesta segona boca, per un r+1,80 metres accedim a una altra galeria superior que fineix als 4 metres de recorregut. Aquesta petita galeria té 3,40 metres d’alçada per 0,70 d’amplada.
Tornant on ens ha deixat la corda, trobem un parell de pouets entre blocs (r-2, r-1,60), sense continuació practicable.
Si anem baixant, entre blocs, cap al Sud, als 5 metres, a la paret esquerra accedim a una estreta galeria descendent de 5 metres d’alçada per 0,40 metres d’amplada que es va tancant als 8 metres de recorregut.
Tornant a la galeria principal avançarem uns 6 metres on trobem una fissura ascendent que per la seva estretor (0,25 metres) no permet el pas de l’explorador. La part interessant d’aquest conducte és el que va a parar a l’exterior per la boca que n’anomenem 3.
Una poligonal exterior ens relaciona les tres boques existents.
Si anem a l’esmentada entrada 3, que es troba més a l’Oest, accedirem per una boca de 5×2,50 metres, mitjançant un P-3,20, al fons de la diàclasi trobarem l’enllaç amb la zona de la cavitat anteriorment descrita.
Nosaltres continuarem descendint entre blocs, majoritàriament inestables, i trobant petites derivacions i pouets, tant característics de les cavitats clàstiques, i sense continuïtat aparent.
Anirem a descendir un P-3,70 que ens diposita a una galeria d’uns 5 metres d’alçada i 0,80 metres d’amplada mitjana.
Dirigint-nos cap al Sud recorrerem una vintena de metres superant alguns ressalts i assolint la fondària màxima de la cavitat amb -23 metres.
Si per contra, anem cap al Nord, i baixant un P-2,90, interceptarem una altra diàclasi, de 0,40 metres d’amplada i 5 metres d’alçada.
Aquesta galeria fineix als 3 metres si anem cap a la dreta, i als 2 metres si anem cap a l’esquerra.
Conclusions
Ens trobem amb una zona d’important fracturació, anomenada el Grau, la cavitat explorada pel GEB-ECMB (1) és també una de les seves diàclasis.
La cavitat totalment inèdita, que hem presentat en aquest article, té una fondària de -23 metres, i un recorregut de 127 metres.
Bibliografia:
(1) https://www.geb.cat/avenc-del-grau-la-nou-de-bergueda/
(2) https://www.youtube.com/watch?v=U5LqZaL8MEM
Text: Enric Porcel
Fotografies: Jordi Navarro i Enric Porcel.