COVES DE COMALLONGA (Castellar de n’Hug. Berguedà)

Coves de Comallonga

Castellar de n’Hug (Berguedà)

Coordenades de la Cova-1:  

X = 413853     Y = 4679817    Z = 1178

Espeleometria:

Cova-1:   22 m / (+11 m)

Cova-2:   21 m

Cova-3:   10 m  / (+6 m)

Cova-4:     3 m

Localització

Les coves de Comallonga són quatre coves, que hem numerat de l’1 al 4, situades al peu del cingle de Comallonga, el qual es troba a dos quilòmetres a ponent del Clot del Moro, on hi ha el Museu del Ciment, i al vessant dret del torrent de Coll Roig (o d’Erols, segons mapes).

Per anar-hi, de la Pobla de Lillet prendrem la carretera de Castellar de n’Hug i la deixarem per a entrar al Clot del Moro. Una vegada sobrepassat el Museu del Ciment, la carretera fa un fort revolt a la dreta, punt d’on surt la pista que mena al refugi d’Erols. A la meitat del seu recorregut deixarem el cotxe a un fort revolt a la dreta i continuarem a peu per una pista secundaria que segueix una línia elèctrica, tenint a la nostra esquerra el torrent de Coll Roig. Un centenar de metres abans de que la línia elèctrica creui el torrent, baixarem per on puguem a buscar-lo. Situats a la seva llera, ens toca ara una forta remuntada per l’altre vessant, amb fort pendent i sense camí, pel mig d’un bosc obac de faigs i pins amb sotabosc dens de boixos, els quals trobem totalment defoliats per l’acció de la papallona del boix, Cydalima perspectalis. Encara que depèn de per on pugem, primer arribarem al lloc on es troben les coves 2,3 i 4, al peu del cingle. La cova-1 es troba uns 15 m més amunt seguint la base del cingle en forta pujada.

Història

Les coves foren descobertes, ja fa uns anys d’això, per Ramon Ricart, antic agent forestal i bon coneixedor de les muntanyes del nord del Berguedà. Va ser Ramon mateix qui ens va acompanyar a les coves per tal d’efectuar els estudis i topografies per a la seva catalogació.

No era la primera vegada que comptàvem amb la col·laboració de Ramon Ricart. Així, uns mesos enrere ens va acompanyar als avencs i coves-surgència situats a l’entorn de la surgència del Riu d’Ensija, al terme de Saldes. De les tasques que hi hem efectuat no hem publicat res ja que, prèviament, l’any 2014 en Ramon Ricart – el seu descobridor – va donar a conèixer aquestes cavitats a d’altres companys espeleòlegs que encara continuen treballant-hi. Confiem que, després de gairebé 10 anys de treballs, els companys espeleòlegs ens puguin oferir algun resultat.

D’altra banda, Ramon Ricart també va ser qui va donar a conèixer als espeleòlegs l’existència la surgència de Rus, també a Castellar de n’Hug, important cova i surgència temporal de 555 m de recorregut amb sifons.

Descripció

Farem la descripció per separat de les quatre coves. Les coves 2, 3 i 4 es troben gairebé a tocar l’una de l’altre i les hem reunit en una sola topografia. La Cova-1 es troba una mica més amunt, seguint la base del cingle.

Cova-1

La boca queda mig tapada per un bloc encastat. Dóna pas a un conducte ascendent amb fort pendent, la inclinació promig és de 55 graus, cosa que ens obligar a pujar grimpant. Es tracta d’un conducte estret, excavat en roca nua, que a la seva part alta s’estreny fins a fer-se impracticable assolint la cota +11 m. A mitja alçada del conducte principal trobem altres dos conductes, horitzontals, que van a donar al cingle, si bé el forat de sortida és molt estret. Recorregut total, 22 m.

Cova-2

La cova té tres boques. Les dues de l’esquerra estan molt properes i per la seva curiosa  forma recorden els forats d’un nas. Els conductes d’ ambdós forats es troben ben aviat i formen una petita cambra ascendent al final de la qual hi ha un forat del tot impracticable però pel qual podem veure un eixamplament a l’altre banda. Entrant per la tercera boca, després d’una estretor arribem a una cambra no gaire alta de sostre en un extrem de la qual hi ha un forat impracticable que també comunica amb l’eixamplament abans esmentat. D’aquesta cambra surt un conducte impracticable que va a donar al cingle. Recorregut total, 21 m.

Cova-3

Traspassada la boca ens trobem amb un conducte ascendent que per les seves característiques i pendent recorda molt al conducte de la Cova-1, però més curt. A la part alta s’assoleix la cota +6 m.  Recorregut total, 10 m.

Cova-4

Petita cova de 3 m, molt baixa de sostre, la particularitat de la qual és l’existència de concrecions molt antigues, gairebé les úniques que trobem en el conjunt de les quatre cavitats.

Espeleogènesi

Tot sembla indicar que a la gènesi d’aquestes cavitats ha jugat un paper important l’existència d’una falla que podem deduir fàcilment en el paisatge en veure el desplaçament que ha produït en el traçat del cingle. Aquest està format per calcàries micrítiques del Garumnià, les quals descansen sobre margues i gresos, materials impermeables. D’aquesta manera, la fractura ha facilitat la infiltració i ha condicionat la direcció de drenatge de les aigües subterrànies, les quals brollaven en altre temps a la base de la formació calcària i molt a prop del pla de falla.

El resultat són aquestes coves, que presenten morfologies d’erosió-corrosió sobre la roca nua, particularment destacables en els conductes ascendents de les coves 1 i 3. Les concrecions només tenen certa rellevància a la petita Cova-4.

Dades:

Ramon Ricart – Ferran Cardona – Josep Cuenca

ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)