Coves d’en Vila. La Vall d’en Bas (Garrotxa)
Coordenades
Cova d’en Vila………….. X = 457083 Y = 4664463 Z = 750
Cova Gran d’en Vila….. X = 457092 Y = 4664524 Z = 757
Espeleometría
Cova d’en Vila…………. 32 m (-9 m)
Cova Gran d’en Vila…. 25 m
Sinònims
Al mapa de l’Editorial Alpina trobem retolat “Coves de la Vila”
Alguns excursionistes es refereixen a elles com “Coves d’en Xevi”, però no tenim clar si es tracta d’un sinònim, ja que podrien ser unes altres coves situades més a ponent. Si més no, això es desprèn de l’observació de la cartografia de l’ICC, on surt retolat tant “Coves d’en Vila” com “Coves d’en Xevi”, però en indrets diferents separats per una distància de 600 m.
Les coves d’en Vila
Es tracta de dues coves separades per una distància de 65 m, la “Cova d’en Vila” i la “Cova Gran d’en Vila”. Es troben enmig d’un bosc on de tant en tant trobem grans blocs, alguns de formes curioses. I és entre enormes blocs ben adaptats al paisatge a manera de dovelles ben encaixades on s’obren les dues cavitats. Les juntes entre blocs sovint es troben soldades per concreció calcària a manera de ciment.
Situació
A 2,3 km al NE del poble de Sant Esteve d’en Bas, en els contraforts occidentals de la serra de Marboleny. Per anar-hi, nosaltres varen optar pel camí que varem creure més curt, partint de la pista asfaltada que mena a l’àrea recreativa de Xenacs, si bé cal advertir que la pista es troba tancada amb barrera entre setmana i només s’obre els caps de setmana. La pista neix del cantó dret de la carretera, a cosa d’un quilòmetre abans d’arribar a la població de les Preses (venint del sud). En algunes marrades la pista guanya alçada i quan ens falti poc més d’un quilòmetre per arribar a Xenacs haurem de deixar el vehicle per a seguir un corriol ascendent que surt d’un revolt a l’esquerra. Ben aviat arribarem a la carena, per on transcorre un camí carener que creuarem per a davallar per l’altre vessant. No trigarem a passar pel costat de les runes de la casa de Llosassos. A partir d’aquí el camí es fa més perdedor en entrar al bosc i caldrà estar atents a fites fetes amb pedres. Primer arribarem a la cova d’en Vila. La cova Gran d’en Vila es troba a 65 m de distància direcció gairebé nord.
Història
Conegudes per gent de la contrada i excursionistes locals.
El topònim “Coves de la Vila” surt retolat al mapa “Garrotxa” de l’Editorial Alpina, fins i tot en edicions de fa molts anys enrere, si bé el situa lleugerament més al sud del lloc on es troben realment les coves. També, el topònim “Coves d’en Vila” surt retolat al mapa de l’ICC.
Malgrat aquests antecedents, les coves han passat sorprenentment desapercebudes per als espeleòlegs. Així les coses, quan les varem detectar ens varem decidir a anar a localitzar-les per tal de fer l’estudi que ara podeu gaudir. Les varem explorar i topografiar el dia 22 de juny de 2024. Passem a fer la descripció d’ambdues coves.
Cova d’en Vila
La boca dóna pas a un ressalt de dos metres, una precària escala feta de troncs ens ajuda a superar-lo. Ens situa en la part alta d’una sala amb el terra en pendent i cobert de nombrosos blocs. La sala té una forma més o menys triangular, amb unes dimensions de l’ordre de 12 x 10 m. A l’extrem oposat de l’entrada un petit ressalt ascendent ens situa a una galeria de 10 m de recorregut. Malgrat que la roca es presenta majoritàriament nua, en alguns indrets trobem concrecions de tipus parietal ben desenvolupats. Recorregut total, 32 m amb una fondària de 9 m.
Situats de nou a l’exterior, a 13 m de distància de la boca hi ha la petita boca d’una altra cavitat que esdevé impracticable als 4 m de recorregut, però que molt bé podria comunicar amb la cova per la banda de la galeria, on hi ha una volta al sostre.
Cova Gran d’en Vila
L’adjectiu “gran” del nom de la cova fa referència a la bona mida de la boca, força espectacular, si bé l’espeleometria de la cavitat és menor que la de la cova anterior.
La galeria d’entrada és còmoda, però als 6 m el sostre baixa de sobte i ens obliga a ajupir-nos momentàniament abans d’entrar a la cambra principal de la cova, molt planera. Al seu extrem neix una galeria de 9 m de recorregut, lleugerament ascendent, per la que hem d’avançar gatejant o arrossegats abans d’esdevenir impracticable. Recorregut total, 25 m.
Dades:
Ferran Cardona – Josep Cuenca
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)