Coves Roges
Marganell (Bages)
Coordenades:
X = 399605
Y = 4607271
Z = 845
“Coves Roges” i “Cova Roja”
De vegades trobem el nom de la cova escrit en singular, “Cova Roja”, cosa que es presta a certa confusió. No obstant això, i pel que he deduït de les diferents fonts consultades, podem trobar en aquest doble nom un sentit pràctic. Així, amb el nom de “Cova Roja” ens podem referir a la part central de la cavitat, la que enlaira el sostre a més de 40 m i que resulta visible des de lluny, fàcilment identificable en el paisatge per la tonalitat rogenca de la seva roca. Per contra, el nom “Coves Roges” es refereix a la totalitat de la cavitat. Cal tenir en compte que els trams de balma a banda i banda de la “Cova Roja” no resulten visibles al paisatge, tant perquè la vegetació oculta la base del cingle com perquè la perspectiva des dels camins de l’entorn no faciliten la seva visualització. No obstant aquest doble nom, cal aclarir que es tracta d’una única cavitat, ja que d’un extrem a l’altre no es trenca en cap moment la continuïtat d’estar sota un sostre.
Situació
Al sector NE de la regió montserratina de Frares Encantats, no gaire lluny del coll de Port. La cavitat ocupa gairebé la totalitat de la base d’un cingle secundari situat per sota de la paret nord dels Frares Encantats.
Per anar-hi, prendrem la carretera que de can Maçana mena al Monestir. A l’entorn del punt quilomètric 3,250 hi ha una petita àrea de descans on deixarem el cotxe. De l’altra banda de la carretera surt un camí ascendent. Seguint-lo arribarem a la Plaça de Catalunya, un replanet esclarissat en el bosc des d’on tenim unes bones vistes cap a la roca Foradada i la Cadireta. Continuarem pujant pel camí, deixarem a la dreta el camí que ve de la roca Foradada i can Maçana. Més endavant creuarem un torrent i uns metres més enllà ja veurem la “Cova Roja” a la nostra dreta i per sobre nostre. Els poc més de cent metres que ens separen d’ella els haurem de fer per un terreny sense camí definit, força embardissat i costerut.
Història
La cavitat figura al Catàleg Espeleològic de Catalunya de Jordi de Valles (volum 5, any 2011), de la que es limita a dir “Cavitat citada sense més dades”. A l’apartat bibliografia exposa la relació dels catàlegs i inventaris on surt citada.
Es tracta, doncs, del típic cas d’una cavitat que figura a un catàleg antic i els catàlegs següents es limiten a fer constar la seva existència sense que ningú hi hagi aportat noves dades. En aquest cas, però, no es del tot cert ja que en el primer catàleg on surt citada, el Catàlech Espeleològich de Font i Sagué, hi ha una descripció més que acceptable de la “Cova Roja”, com veurem a l’apartat següent.
Malgrat les seves importants dimensions, la cavitat no es presta gaire a l’hàbitat humà, tant per tenir el terra cobert de blocs com pel seu fort pendent. No obstant això, a l’extrem nord hi ha un petit espai habitable (“la Cambra”), amb el sostre fumat d’haver-hi fet foc en temps passats.
Les coves Roges als catàlegs i a la cartografia
La cavitat figura al Catàlech Espeleològich de Catalunya, de Norbert Font i Sagúé, publicat al Butlletí del CEC l’any 1897. En fa la següent descripció:
“114) – Cova Roja. Està en el terme de Marganell, a una hora de can Massana seguint la carretera que va a Montserrat. Es conseqüencia d’una gran esllavissada de pedres de la montanya de Montserrrat. Té més de 300 pams d’alçada per molts pochs de fondària. Hi crien les àguiles.”
Podem veure que la descripció es limita a la “Cova Roja”, sense fer esment dels espais balmats que hi ha a banda i banda de la cova.
Recollint les dades de Font i Sagué, la “Cova Roja” també figura catalogada al Recull Espeleològic de Catalunya que publica Mn. Faura i Sans a Sota Terra, any 1907. Es limita a fer constar el nom de la cova sense afegir cap altre comentari.
El topònim “Cova Roja” surt retolat al Mapa Topogràfich de Montserrat de l’any 1909, conegut com a mapa de Joan Cabeza, que va ser qui va fer la delineació cartogràfica. Si tenim en compte que aquest mapa es va publicar a escala 1:20.000 i que només estan retolats els topònims més significatius de la muntanya, podem concloure que la cavitat gaudia de certa importància o consideració. El mapa, però, no permet situar la cova amb gaire precisió.
El topònim “Cuevas Roges” surt retolat al mapa de Montserrat de Ramon de Semir, el primer mapa excursionista de la muntanya, publicat l’any 1949 a escala 1:10.000. La cavitat està ben situada, però la poca precisió de les corbes de nivell no permet apreciar el cingle on es troba.
I, així, arribem al Catálogo espeleológico de la montaña de Montserrat, de F. Termes del GES-CMB. Publicat el 1952 a Speleon 3(4). Cataloga la cavitat amb la grafia “Coves Rojes”, sense afegir cap altre dada.
Com a conseqüència de l’anomenada “Operació Montserrat-71”, J. Mor i R. Gargallo publiquen el 1974 el Catàleg espeleològic de Montserrat a Speleon-21. Cataloga les “Coves Roges” sense afegir cap altre dada que la seva situació “al nord dels Frares Encantats”.
Ramon Ribera, monjo de Montserrat, publica el llibre Camins i canals de Montserrat, interessant guia d’itineraris de la muntanya que inclou un mapa escala 1:7.500 on surt retolat el topònim “C. Roja”, però situant-lo a uns 120 m al NW del punt on es troba realment. De la mateixa manera, el mapa “Montserrat” de l’Editorial Alpina, diverses edicions, retola el símbol de cova al mateix punt que ho fa el mapa de Ramon Ribera. La cavitat no surt retolada al mapa de l’ICGC.
Descripció
Amb els seus 87 m d’amplada ens trobem davant de la balma més gran de Montserrat. La cova de l’Arcada, la segona més gran, te 74 m d’amplada. No es gaire fonda, en bona part es manté al voltant dels 6-10 m, assolint un màxim de 13 m a l’entorn de “la Cambra”.
La característica més destacable és que en el sector central el seu sostre s’enlaira fins a més de 40 m, generant una cavitat dins de la cavitat, la “Cova Roja”. Per les seves dimensions aquesta és ben visible de lluny al paisatge, destacant la coloració rogenca de la seva roca, característica que ha donat nom a la cavitat. En general, tota la cavitat, incloent-hi el seu terra i els blocs, tenen un cert to rogenc. A banda i banda de la “Cova Roja” es desenvolupen espais balmats amb altures variables. A la banda sud trobem uns sostres plans i horitzontals en els quals s’han obert diferents vies d’escalada.
Tot el terra de la cavitat està ocupada per blocs, alguns de bona mida i entre els quals es formen galeries d’alguns metres de recorregut. La presència d’aquests blocs, juntament amb el pendent del terra, fa que la cavitat no sigui de gaire bon transitar. Només a l’extrem nord es suavitza la topografia. És aquí on trobem “la Cambra”, el únic racó pla i habitable de la cova. En ella podem veure el sostre fumat d’haver-hi fet foc, i el seu estat erosionat ens indica que fa molt de temps d’això, observació que ve reforçada pel fet de trobar estrats de cendra sota les argiles que formen el terra de “la Cambra”.
Dades:
Ferran Cardona
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB)