Escletxes de Ca n’Oliveres
Beuda (Garrotxa)
Coordenades (accés sud):
X = 476953
Y = 4676473
Z = 374
Recorregut: 132 m en dos trams (50 m + 82 m)
Desnivell: 20 m
Localització
A menys d’un quilòmetre a l’ENE de Beuda i al SE de la masia de Ca n’Oliveres. Per anar-hi, partint de Beuda prendrem la carretera direcció a Maià de Montcal i quan portem cosa d’un quilòmetre trobarem a la dreta l’entrada a la granja Atlàntida. Just a l’altra banda de la carretera tenim un camp que haurem de remuntar a peu pel seu marge. Quan el camp s’acaba ens ficarem al bosc per un corriol per a trobar ben aviat l’accés sud de les escletxes, tram inferior.
Descripció
Tot i que reben el nom de “escletxes”, en realitat es tracta d’un engorjat excavat en guixos que ha estat originat per l’acció d’un petit torrent habitualment sense aigua.
La continuïtat de l’engorjat queda trencada al llarg d’un tram d’uns 14 m en els quals el terreny és obert, espai aprofitat per a fer passar un camí. Aquest fet ens permet diferenciar dos trams amb característiques diferents que hem denominat “tram inferior” i “tram superior”. Vegem-los:
Tram inferior
És el tram que trobem en arribar i el més espectacular. Presenta un traçat amb meandres molt marcats que deixen al descobert els guixos a on estan excavats. L’amplada promig ve a ser d’un metre o poc més, amb parets verticals. La fondària arriba als 9 m i el recorregut total d’aquest tram és de 50 m.
Tram superior
Tot i que és més llarg que el tram inferior, 82 m, és menys espectacular. El traçat meandriforme no és tan evident, de fet és molt recte en bona part. La fondària està al voltant dels 6 m al sector inicial, però va minvant progressivament a mesura que avancem cap el nord a la vegada que es fa més difícil de transitar degut a la vegetació, especialment per la presència d’aritjols.
Ambdós trams sumen un recorregut de 132 m, salvant un desnivell de 20 m.
Gènesi i morfologia
Malgrat el seu nom, la seva gènesi res té a veure amb el que habitualment entenem per “escletxes” o “esquerdes”. Es tracta d’un engorjat originat per l’excavació efectuada per un curs d’aigua, en aquest cas circulant per un petit torrent de funcionament ocasional.
L’engorjat s’ha generat quan el torrent creua una franja de guix de poc més d’un centenar de metres d’amplada. La facilitat d’erosió i la solubilitat del guix ha fet la resta. L’excavació de l’engorjat deixa al descobert en les seves parets la roca nua de guix, ja que a l’exterior no resulta fàcil de veure degut a la cobertura edàfica. Podem observar diferents formes morfològiques damunt les parets de l’engorjat, des de formes arrodonides pel desgast fins a microrasclers generats damunt d’aquestes superfícies i, fins i tot, empremtes de corrent.
Dades:
Ferran Cardona – Josep Cuenca – Carmen Bañolas – Ana Ruiz
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)