Font d’Estramar
Campanya dies 28-29-30 de Juliol de 2013.
Campaña dias 28-29-30 de Julio de 2013.
Objetius
S’organitza aquesta campanya per atendre la petició d’en Xavier Meniscus que mitjançant l’A.R.F.E (Association du Recherches Font Estramar) arriba a nosaltres. Aquest ha proposat a l’A.R.F.E la possibilitat de trobar-se la línia d’Ariadna deixada a la cota de -150 m anteriorment per en Jordi Yherla, el més baix i lluny possible, exhaurint tota la línia de cable d’acer existent en el rodet.
En Xavier Meniscus té pensat realitzar una campanya a mitjans d’agost per intentar progressar en l’exploració d’aquesta cavitat, possiblement per sota dels -200 m.
Objetivos
Se organiza esta campaña para atender la petición de Xavier Meniscus, que a través del A.R.F.E. (Association du Recherches Font Estramar) llega a nosotros.
Éste propone al l’A.R.F.E. la posibilidad de encontrarse la línea de vida, dejada en la cota de -150 m. anteriormente por Jordi Yherla, lo más lejos y profunda posible, agotando toda la línea de cable de acero existente en el carrete.
Xavier Meniscus realizará una campaña a mediados de Agosto para intentar progresar en la exploración de esta cavidad, posiblemente por debajo de los -200 m.
En aquesta campanya s’han reunit; Carlos Gasió; Dani Arceniega; Eliseo Belzunce; Èric Yherla; Jordi Yherla i Mikel Zabaleta. Tots ells gaudeixen d’una dilatada experiència en busseig d’exploració i una gran solvència en busseig profund per sota dels -100 m. Un grup selecte del busseig espanyol, que posarà fil a l’agulla a aquest projecte.
En Jordi Yherla Coll, fill d’en Jordi Yherla i germà de l’Èric acompanya al grup fent tasques de contingència, control, porteig de material i recolzament al seu pare en l’estada a la campana descompressiva. Així també, en Joel Borrazás s’afegirà per fer preses de vídeo i recolzament.
En esta campaña se han reunido; Carlos Gasió; Dani Arceniega; Eliseo Belzunce; Èric Yherla; Jordi Yherla y Mikel Zabaleta. Todos ellos atesoran una dilatada experiencia en buceo de exploración y una gran solvencia en buceo profundo por debajo de los -100 m. Un grupo selecto del buceo español, que se pondrá a hilar este proyecto.
Jordi Yherla Coll, hijo de Jordi Yherla y hermano de Èric, acompañará al grupo con trabajos de contingencia, control, porteos, gravación de vídeo y fotografía, y apoyo a su padre en su estancia en la campana descompresiva. También, Joel Borrazás se unirá para hacer tomas de vídeo y apoyo.
Particularment aquest equip, es proposa dos objetius molt ambiciosos:
Primer objetiu:
Arribar a la cota -130 m. Lloc on setmanes enrere en Jordi Yherla va deixar el rodet amb fil marcat.
Aquest fil està marcat cada 2,5 m i es va iniciar la seva instal·lació des de la cota -110 m final dels “Puits du Loukoum”, on, segons informació d’en Cyrille Brand, president de l’ARFE, és fins on està topografiada aquesta cavitat.
Un cop agafat aquest rodet, instal·lar fil fins a la màxima fondària i recorregut possible i així tenir l’eina per realitzar la topografia a partir dels -110 m.
Segon objetiu:
Arrivar als -150 m, lloc on en Jordi Yherla va deixar el rodet de cable d’acer de l’ARFE i progressar amb aquest fins que s’esgoti el cable.
Tots dos objectius s’han de realitzar en una sola immersió i per un sol bus. És per això que cal una molt bona planificació de tasques; immersions; i sobre tot, un molt bon equip de suport i contingència.
Particularmente este equipo, se propone dos objetivos muy ambiciosos:
Primer Objetivo:
Llegar a la cota de -130 m. lugar donde semanas atrás, Jordi Yherla dejó un carrete con hilo marcado.
Este hilo está marcado cada 2,5 m. y se inició su instalación desde la cota de -110 m. final de los “Puits du Loukoum”, donde, según información de Cyrille Brand, presidente del A.R.F.E., es hasta donde está topografiada esta surgencia.
Una vez cogido este carrete, se pretende instalar hilo hasta la máxima profundidad y recorrido posible, y así, tener la herramienta para realizar la topografía a partir de los -110 m.
Segundo Objetivo:
Llegar a los -150 m., lugar donde Jordi Yherla dejó el carrete de cable de acero del A.R.F.E. i progresar con él hasta que se agote el cable.
Los dos objetivos se tienen que realizar en una sola inmersión y por un solo buzo. Es por eso que hace falta una muy buena planificación de tareas; inmersiones; y sobre todo, un muy buen equipo de apoyo y contingencia.
Suport i contingència.
Instal.lació d’ampolles de contingència i material de suport:
La instal.lació d’ampolles de contingència començarà a la sala existent després dels “Puits du Loukoum”; -125 m. 1 unitat de 11 ltrs. amb Tx 8/70; -114 m. 1 unitat de 11 ltrs. amb Tx 10/70. Continuant pels “Puits du Loukoum”; -80 m. 1 unitat de 20 ltrs. amb Tx 15/55; -65 m. 1 unitat de 11 ltrs. amb Tx 15/55. En la “Galerie du Silence” just sota el “Puit du Silence”; -58 m. 2 unitats de 11 ltrs. amb Tx 18/45. Sobre els “Puits Emmental”; -38 m. 1 unitat de 11 ltrs. amb Tx 30/30. En el “Carrefour”; -36 m. 1 unitat de 11 ltrs. i una unitat de 20 ltrs. amb Tx 30/30. A la “Galerie Nord”; -21 m. 1 unitat de 11 ltrs. amb Nx 50; i just sota la boca d’entrada; a -18 m.; a -15 m. ; i a -12 m. 3 unitats de 11 ltrs. amb Nx 50. A la bassa, a -6 m. 6 unitats de 10 ltrs. amb oxígen.
A la bassa es munta una campana descompressiva per tal de realitzar la parada de -6 m. Aquesta campana és equipada amb; 1 unitat de 11 ltrs. amb aire; 1 reciclador “Joky”; líquid enriquit amb sals i minerals per hidratar-se i menjar energètic.
Soporte i contingencia.
Instalación de botellas de contingencia y material de soporte:
La instalación de botellas de contingencia empezará en la sala existente después de los “Puits du Loukoum”; -125 m. 1 unidad de 11 ltrs. con Tx 8/70; -114 m. 1 unidad de 11 ltrs. con Tx 10/70. Continuando por los “Puits du Loukoum”; -80 m. 1 unidad de 20 ltrs. con Tx 15/55; -65 m. 1 unidad de 11 ltrs. con Tx 15/55. En la “Galerie du Silence” justo debajo del “Puit du Silence”; -58 m. 2 unidades de 11 ltrs. con Tx 18/45. Sobre los “Puits Emmental”; -38 m. 1 unidad de 11 ltrs. con Tx 30/30. En el “Carrefour”; -36 m. 1 unidad de 11 ltrs. y 1 unidad de 20 ltrs. con Tx 30/30. En la “Galerie Nord”; -21 m. 1 unidad de 11 ltrs. con Nx 50; y justo debajo de la boca de entrada; a -18 m.; a -15 m.; y a -12 m. 3 unidades de 11 ltrs. de Nx 50. En el estanque, ya fuera de la cueva, a -6 m. 6 unidades de 10 ltrs. con Oxígeno.
En el estanque se instala una campana descompresiva para realizar la parada de -6 m. Esta campana està equipada con; 1 unidad de 11 ltrs. con aire; 1 reciclador
“Joky”; líquido enriquecido con sales minerales para hidratarse y comida energética.
Plànol amb la previsió d’ampolles de contingència.
Plano con la previsión de botellas de contingencia.
Diari d’immersions.
Dia 28 de Juliol.
1ª Immersió:
Carlos Gasió i Jordi Yherla, equipats amb recicladors “Megalodon” i propulsors sub-aquàtics “Divertug” i “Bonex”, entren a equipar la cavitat d’ampolles de contingència fins just sobre els “Puits Emmental” -38 m., en total son 13 unitats. 6 unitats d’oxigen; 4 unitats de Nx 50; i 3 unitats de Tx 30/30. En Carlos Gasió, aprofitant la potència del propulsor “Divertug” és qui reparteix un total de 8 unitats, deixant-ne 5 unitats per en Jordi Yherla. Realitzen una immersió de gairebé, 80 minuts i a una fondària màxima de -46 m.
Propulsor subaquàtic DIVERTUG
La immersió ha tingut incidències, el reciclador d’en Jordi Yherla s’ha inundat parcialment. Posteriorment es reconeix el motiu, el nou broquet muntat per aquesta ocasió, es massa rígid i permet l’entrada d’aigua. Aquest incident fa que s’activi un plà d’emergència. La inundació a malmès les cèl·lules del reciclador “Megalodon”. En Carlos Gasió s’ofereig voluntari per anar a Pallejà, Barcelona, a buscar noves cèl.lules d’oxígen i nous broquets per equipar els dos recicladors d’en Jordi Yherla. És l’Èric Yherla, fill d’en Jordi Yherla l’encarregat de preparar tot el material per la seva recollida. Son més de quatre-cents quilòmetres, però en Carlos està de tornada abans de les 21h.
Diario de inmersiones.
Dia 28 de Julio.
1ª Inmersión:
Carlos Gasió y Jordi Yherla, equipados con recicladores “Megalodón” y propulsores subacuáticos “Divertug” y “Bonex”, entran a equipar la surgencia de botellas de contingencia hasta justo encima de los “Puits Emmental” -38 m., en total son 13 unidades, 6 unidades de oxigeno; 4 unidades de Nx 50; y 3 unidades de Tx 30/30. Carlos Gasió, aprovechando la gran potencia del propulsor “Divertug” es quien reparte un total de 8 unidades, dejando 5 unidades para Jordi Yherla. Realizan una inmersión de aproximadamente 80 minutos y una profundidad máxima de -46 m.
La inmersión ha tenido incidencias, el reciclador de Jordi Yherla se ha inundado parcialmente. Posteriormente y con la ayuda de la experiencia de Dani Arceniega, se averigua el motivo, la nueva boquilla montada para esta ocasión es demasiado rígida y permite la entrada de agua. Este incedente activa un plan de emergencia. La inundación ha inutilizado las células de oxígeno del reciclador “Megalodon”. Carlos Gasió se ofrece voluntario para ir hasta Pallejà, Barcelona, a buscar nuevas células de oxigeno y nuevas boquillas para equipar los dos recicladores de Jordi Yherla. Èric Yherla, hijo de Jordi Yherla, es el encargado de preparar todo el material para su recogida. Son mas de cuatrocientos kilometros, pero Carlos está de vuelta antes de las 21h.
2ª Immersió:
Dani Arceniega i Mikel Zabaleta, equipats amb recicladors “Megalodon” i “Inspiration” i propulsors sub-aquàtics “Bonex” i “Cuda”, entren a equipar la cavitat d’ampolles en la part més fonda, comencen per sota del “Puit du Silence” -58 m. fins la sala existent després dels “Puits du Loukoum” a -125 m. , en total son 6 unitats. Realitzen una immersió sense incidències de més de 150 minuts i a una fondària màxima de -130 m. La gran experiència d’aquests dos espeleobussejadors, ha garantit l’èxit de la tasca que havien de realitzar, assegurant així la possibilitat de complir amb els objetius establerts.
2ª Inmersión:
Dani Arcianega i Mikel Zabaleta, equipados con recicladores “Megalodon” y “Inspiration”, y propulsores subacuáticos “Bonex” y “Cuda”, entran a equipar de botellas de contingencia la parte más profunda de la surgencia. Empiezan por debajo del “Puit du Silence” -58 m. hasta la sala existente por debajo de los “Puits du Loukoum” a -125 m., en total 6 unidades. Realizan una inmersión sin incidencias de mas de 150 minutos y a una profundidad máxima de -130 m. la gran experiencia de estos dos espeleobuceadores, ha garantizado el éxito de este cometido, asegurando así, la posibilidad de completar los objetivos establecidos.
Gràfica de la immersió d’en Dani Arceniega i Mikel Zabaleta.
Gráfica de la inmersión de Dani Arcianega y Mikel Zabaleta.
Dia 29 de Juliol.
La immersió:
Son les 11h 50’. quant en Jordi Yherla es capbussa per realitzar la immersió.
S’han produït incidències abans d’entrar, els gendarmes s’han presentat i quasi prohibeixen ficar-se a l’aigua. Ha estat un estira i arronsa fins que han permès la immersió.
En Jordi Yherla, va equipat amb; reciclador principal “Megalodon” amb canister radial; reciclador de contingència “SF2”; 2 unitats de 4 ltrs. amb oxígen; 1 unitat de 4 ltrs. amb Tx 14/45; 1 unitat de 11 ltrs. amb Tx 6/80; 1 unitat de 11 ltrs. amb Tx 8/70. Propulsor “Bonex RS” amb dues bateries; 2 unitats d’ordinadors “Shearwater” amb un gradient 20/80; armilla calefactant amb bateria de 13 A.; 1 unitat il·luminació “Caveman 3000” instal·lada al propulsor; 1 unitat de 5 leds “Dragonsub” instal.lada al propulsor; 1 unitat de 8 leds “Dragonsub”; 4 unitats “Tussa” instal·lats al casc; i molta il·lusió …
Amb un diluent Tx 14/45 i una pressió parcial (endevant p/p) de 1.3, inicia la immersió per la “Galerie Nord”; “Le Carrefour”, és aquí on deixa la bateria de l’armilla calefactant. Segueix per “Le Boulevard” arribant en el minut 8’ just a sobre dels “Puits Emmental”; i segueix per; “Galerie Sans Nom”; “Puits du Silence”; “Galerie du Silence”; “Park à Zèbre”; “Puits du Loukoum”, aquí, a -75 m. s’atura, canvia la p/p de 1.3 a 1.1, i el diluent del Tx 14/45 al Tx 6/80, i fa una comprovació per verificar que el reciclador de contingència SF2 estigui operatiu. Es en el minut 17’30’’ quant retorna al trajecte. Al minut 20’50’’ es quan arriba als -130 m. i contacta amb el rodet de fil marcat deixat setmanes enrere. Aquí apareix un problema, el cargol que ferma el tambor del rodet està calcificat i per tant bloquejat. Intenta, amb l’ajut d’unes alicates de tall que dur al propulsor, descaragolar el cargol, es trenca … Ràpidament decideix moure el rodet amb les mans i desfer el fil per poder avançar amb ell, deixant la cota de -130 m. en el minut 23’, s’ha perdut molt temps … Aquest procés de descaragolar el fil amb les mans fa que la baixada fins els -150 m. es faci molt i molt lenta arribant a aquesta cota en el minut 24’50’’, aquí s’afegeix el rodet de cable d’acer, ja de per si mateix difícil instal·lar complicant una mica més el descens. En el minut 27’20’’ arriba a la cota de -170 m. on s’acaba el fil d’acer del carret de l’ARFE i realitza una lligada. Una vegada lligat aquest, intenta iniciar el descens amb el carret marcat, però més dificultats …, el propulsor no es posa en funcionament, mentre es feia la lligada el botó del potenciador toca alguna pedra i es posa a zero, en Jordi Yherla no ho detecta, intenta canviar de bateria però no respon … Prenent una decisió ràpida, deixa el propulsor en aquesta cota i prossegueix amb el rodet marcat i aletejant!!, ja estem en el minut 28’40’’. Tot fent un fraccionament arriba a la cota -185 m. en el minut 31’, aquí es on s’acaba el fil marcat, marcant un recorregut des de la cota -110 de 145 m. tant sols han faltat fins el final de la galeria uns 15 m. de fil. A partir d’aquí comença la recerca de la continuïtat de la galeria.
Amb una bona visibilitat, recerca per parets; sostre i terra. La sala terminal és d’uns 6,5 m. d’ample, uns 6 m. d’alçada i té una allargada d’uns 20 m. No troba la continuïtat, el fet que no hi hagués corrent per veure el moviment del sediment, ha anat en contra, dóna per acabada la recerca i en el minut 34’30’’ deixa la cota de -191 per començar el tortuós ascens.
Quant es retrova amb el propulsor a -170 m. i amb més tranquil.litat, prova de moure el potenciador i sorpresa…el propulsor torna a funcionar. Després dels problemes que l’han acompanyat en el descens, aquest fet dona força ànims per iniciar l’ascens…
Realitzant un ascens molt lent, es troba amb la primera parada descompressiva a la cota -129 m. es el minut 43’. Passant per la sala inferior als “Puits du Loukoum” recull 2 unitats de 11 ltrs. de contingència. En la cota de -98 m., minut 52’ realitza un canvi de p/p, passant de 1.1 a 1.3. En la cota de -95 m. recull 1 unitat de 20 ltrs. de contingència. En la cota -65 m. i el minut 76’ realitza un canvi de diluent, passant d’un Tx 6/80 a un Tx 14/45. Així, fent parades arriba fins just sobre dels “Puits Emmental” en el minut 116’, on deixa totes les ampolles de contingència i es queda tant sols amb 1 unitat de 11 ltrs. amb Tx 10/70, aquesta servirà per realitzar els reposos d’oxigen (en endavant “Breaks”). Arriba al “Carrefour” en el minut 140’ on es connecta la bateria de l’armilla calefactant. És en la parada de -33 on realitza el primer Break, minut 136’ i a partir d’aquí, cada 30 minuts en realitza un de 5 minuts utilitzant, en cirucuït obert, el Tx 10/70.
A l’exterior, s’han afegit al grup l’Eliseo Belzunce i en Joel Borrazás.
L’Eliseo Belzunce i en Mikel Zabaleta s’afanyen a muntar la campana descompressiva. Una vegada la tenen muntada, l’equipen amb el reciclador “Joky”; 1 unitat de 11 ltrs. d’aire; 1 unitat de 10 ltrs. d’oxigen; els líquids enriquits amb sals i minerals; i barretes energètiques per menjar. Mentre, en Joel Borrazás realitza preses de vídeo.
És realitzant la parada a -24, en el minut 177’, quant es troben en Jordi Yherla i en Dani Arcianega, després de quasi tres hores sense veure a ningú, per en Jordi és una gran alegria. Després de comentar (per escrit) com ha anat la immersió i els resultats obtinguts, Dani Arceniega surt a donar notícies a l’exterior i en Jordi aprofita per hidratar-se amb les ampolles de líquid que li ha dut. En Dani Arceniega, torna a entrar per treure les ampolles de contingència de trimix més enriquides d’heli deixades per en Jordi Yherla just sobre els “Puits Emmental” -38 m.
Amb les visites i controls realitzats per l’Eliseo Belzunce; Mikel Zabaleta (amb el que juga al xinos una llarga estona) …, i Dani Arceniega i Joel Borrazas fent preses de vídeo, Jordi Yherla surt de la parada de -21 m. al minut 223’. En el minut 256’ surt de la parada de -18 m.; minut 294’ surt de la parada de -15 m.; minut 351’ surt de la parada de -12 m.; minut 422’ surt de la parada de -9 m.
Acabada la parada de -9 m., surt a la bassa i amb l’ajut de l’Eliseo Belzunce i d’en Mikel Zabaleta, es treu l’equip i sense res, entra dins la campana descompressiva -6 m., on l’espera líquid per hidratar-se i menjar.
Jordi Yherla
Una vegada estabilitzat i acomodat dins la campana, segueix amb la descompressió a una p/p de 1.3 utilitzant el reciclador “Joky”, els breaks, aquí, els realitza amb aire.
La parada de -9 m. ha estat de 65 minuts, resultant la més dura degut al fred. Dins la campana, i tret d’alguna incomoditat puntual, i atès pels companys en tot moment, la parada de -6 m. li ha estat força comfortable.
En el minut 651’ acaba la parada de -6m. . Amb l’ajut d’en Mikel Zabaleta i de l’Eliseo Belzunce, s’equipa amb un arnés i una botella d’oxigen, realitzant l’ascens fins la cota ±0 amb molta cura i realitzant parades a cada metre, i així, treu el cap de l’aigua en el minut 673’.
L’alegria de tot el grup l’aclapara i l’abriga, però les properes hores son decisives, la saturació ha estat molt gran i cal veure com respon l’organisme d’en Jordi Yherla.
Han estat 11h20’ d’immersió.
La fondària màxima assolida ha estat de -191 m.
Per sota dels -100 m. ha estat 34’ minuts.
Entre les cotes de -170 m. i -191 m. ha estat 11’ minuts.
Els objetius establerts s’han aconseguit.
Dia 29 de Julio.
La inmersión:
Son las 11h 50’, cuando Jordi Yherla se sumerge para realizar la inmersión.
Se han producido incidencias antes de entrar, los gendarmes se han presentado y han estado a punto de impedir que se entre en el agua. Ha sido un estira y afloja hasta que han permitido la inmersión.
Jordi Yherla va equipado con; reciclador principal “Megalodon” con cánister radial; reciclador de contingencia “SF2”; 2 unidades de 4 ltrs. con oxígeno; 1 unidad de 4 ltrs. con Tx 14/45; 1 unidad de 11 ltrs. con Tx 6/80; 1 unidad de 11 ltrs con Tx 8/70. Propulsor “Bonex RS” con dos baterías; 2 unidades de ordenador “Shearwater” con un gradiente 20/80; chaleco calefactable con bateria de 13 A.; 1 unidad iluminación “Caveman 3000” instalada en el propulsor; 1 unidad de 5 leds “Dragonsub” instalada en el propulsor; 1 unidad de 8 leds “Dragonsub”; 4 unidades “Tussa” instaladas en el casco; y mucho entusiasmo…
Con un diluyente Tx 14/45 y una presión parcial (en adelante p/p) de 1.3, inicia la inmersión por la “Galerie Nord”; “Le Carrefour”, aquí es donde deja la batería de alimentación del chaleco calefactable. Sigue por “Le Boulevard” llegando en el minuto 8’ sobre los “Puits Emmental”; y sigue por; “Galerie Sans Nom”; “Puit du Silence”; “Galerie du Silence”; “Park à Zèbre”; “Puits du Loukoum”. Aquí, a -75 m. se para, cambia la p/p de 1.3 a 1.1, y el diluyente, del Tx 14/45 al Tx 6/80, y comprueba que el reciclador de contingencia “SF2” está operativo. Es en el minuto 17’30’’ cuando inicia de nuevo el trayecto. En el minuto 20’50’’ es cuando llega a los -130 m. y contacta con el carrete de hilo marcado dejado por él mismo semanas atrás. Aparece un problema, la tuerca que frena el tambor está calcificada y por lo tanto bloqueada. Intenta, con la ayuda de unas tenazas que lleva en el propulsor, desenroscar la tuerca, se rompe…
Rápidamente decide mover el tambor del carrete con las manos y sacar hilo para poder avanzar con él, deja la cota de -130 m. en el minuto 23’, se ha perdido mucho tiempo… El sacar el hilo con las manos provoca que la bajada hasta los -150 m. haya sido muy y muy lenta, llegando a esa cota en el minuto 24’ 50’’. Aquí se añade el carrete de cable de acero, ya por sí difícil de instalar, complicando un poco mas el descenso. En el minuto 27’ 20’’ llega a la cota de -170 m. donde se acaba el hilo de acero del carrete del A.R.F.E., y ata éste a una roca del suelo. Una vez atado éste, intenta iniciar el descenso con el carrete de hilo marcado, pero mas dificultades…, el propulsor no funciona, mientras hacía el nudo el botón del potenciador toca alguna piedra y se pone a cero, Jordi Yherla no lo detecta, intenta cambiar de batería pero no responde… Decide dejar el propulsor en esta cota y proseguir con el carrete marcado y aleteando!!,. Ya estamos en el minuto 28’ 40’’. Haciendo un solo fraccionamiento, llega a los -185 m. en el minuto 31’ y aquí es donde se acaba el hilo marcado, dando un recorrido de 145 m. desde la cota -110 m. , faltando tan solo 15 m. de hilo para llegar al final de esta última galería . Es entonces cuando empieza la búsqueda de la continuidad de la galería y de la surgencia.
Con buena visibilidad, busca por paredes; techo y suelo. La sala terminal es de unos 6,5 m. de ancho, unos 6 m. de alto y tiene un recorrido de unos 20 m. No encuentra la continuidad, el hecho que no haya corriente para ver el movimiento de particulas, va en contra, da por terminada la búsqueda y en el minuto 34’ 30’’ deja la cota de -191 m. para empezar el tortuoso ascenso.
Cuando se reencuentra con el propulsor a -170 m. y con más tranquilidad, prueva de mover el potenciador y sorpresa… el propulsor vuelve a funcionar. Después de los problemas que lo han acompañado en el descenso, este hecho da ánimos para iniciar el ascenso…
Realizando un ascenso muy lento, se encuentra con la primera parada descompresiva en la cota de -129 m. es el minuto 43’. Pasando por la sala inferior de los “Puits du Loukoum” recoge 2 unidades de 11 ltrs. de contingencia. En la cota de -98 m. minuto 52’, realiza un cambio de p/p, pasando de 1.1 a 1.3. En la cota de -95 m. recoge 1 unidad de 20 ltrs. de contingencia. En la cota -65m. minuto 76’ realiza un cambio de diluyente, pasando de un Tx 6/80 a un Tx 14/45. Así, haciendo paradas, llega a la parte de arriba de los “Puits Emmental” en el minuto 116’, donde deja todas las botellas de contingencia y solo se queda con 1 unidad de 11 ltrs. con Tx 10/70, ésta servirá para realizar los reposos de oxígeno (en adelante breaks). Llega al “Carrefour” en el minuto 140’ donde se conecta la batería del chaleco calefactable. Es en la parada de -33 donde realiza el primer break, minuto 136’ y a partir de ahí, cada 30’ minutos realizará uno de 5’ minutos, utilizando en circuito abierto el Tx 10/70.
En el exterior, se han añadido al grupo Eliseo Belzunce y Joel Borrazas.
Eliseo Belzunce y Mikel Zabaleta se apresuran a montar la campana descompresiva. Una vez la tienen montada, la equipan con el reciclador “Joky”; 1 unidad de 11 ltrs. de aire; 1 unidad de 10 ltrs. de oxigeno; liquidos enriquecidos con sales minerales; y barritas energéticas para comer. Mientras Joel Borrazas realiza unas tomas de vídeo.
Es realizando la parada a -24, en el minuto 177’, cuando se encuentran Jordi Yherla y Dani Arcianega, después de casi tres horas sin ver a nadie, lo que para Jordi supone una gran alegría. Después de comentar (por escrito) como ha ido la inmersión y los resultados obtenidos, Dani Arceniega sale para dar noticias al exterior y Jordi aprovecha para hidratarse con las botellas de líquido que le ha traido. Dani Arceniega, vuelve a entrar para sacar las botellas de contingencia con el trimix más rico en helio dejadas por Jordi Yherla sobre los “Puits Emmental” -38 m.
Con las visitas alternadas de Eliseo Belzunce; Mikel Zabaleta (con el que estuvo jugando a los chinos un buen rato)…; Dani Arceniega y Joel Borrazas haciendo tomas de vídeo, Jordi Yherla llega al minuto 223’, acabando la parada de -21 m. En el minuto 256’ acaba la parada de -18 m.; minuto 294’ acaba la parada de -15 m.; minuto 351’ acaba la parada de -12 m.; y minuto 422’ acaba la parada de -9 m.
Acabada la parada de -9 m., sale a la charca i con la ayuda de Eliseo Belzunce y Mikel Zabaleta, se desequipa y entra dentro de la campana descompresiva -6 m., donde le espera líquido para hidratarse y comida.
Una vez estabilizado i acomodado dentro la campana, sigue con el proceso de descompresión a una p/p de 1.3 utilizando el reciclador “Joky”, los breaks, aquí, los realiza con aire.
La parada a -9 m. ha sido de 65’ minutos, resultando la mas dura debido al frio. Dentro de la campana, a salvo de alguna incomodidad y atendido por los compañeros en todo momento, la parada de -6 m. le ha sido muy confortable.
En el minuto 651’ acaba la parada de -6 m. Con la ayuda de Eliseo Belzunce y Mikel Zabaleta, se equipa con un arnés y una botella de oxígeno, realizando el ascenso hasta la cota de ±0 muy lentamente haciendo parada cada metro, así, acaba sacando la cabeza del agua en el minuto 673’.
La alegría de todo el grupo lo absorve y abriga, pero las próximas horas son decisivas, la saturación ha sido muy grande y hay que observar la evolución y respuesta del organismo de Jordi Yherla.
Han sido 11h20’ de inmersión.
La máxima profundidad alcanzada ha sido de -191 m.
Por debajo de los -100. ha permanecido 34’ minutos.
Entre las cotas de -170 m. y -191 m. ha permanecido 11’ minutos.
Los objetivos establecidos se han conseguido.
Dia 30 de Juliol
1ª Immersió:
Carlos Gasió i Eliseo Belzunce, entren a treure les ampolles de contingència deixades en la part més fonda i llunyana de la cavitat. En total són 5 unitats. Van equipats amb recicladors; “Megalodon” i “Kiss” , els propulsors subaquàtics són “Divertug”. La immersió es realitza sense incidències, arriben a una fondària màxima de -112 m. amb un temps total d’immersió de 160’ minuts. La gran experiència d’aquests dos espeleobussejadors, també, ha garantit l’éxit d’aquesta tasca.
Dia 30 de julio
1ª Inmersión:
Carlos Gasió y Eliseo Belzunce, entran a sacar las botellas de contingencia dejadas en la parte más profunda y lejana de la surgencia. En total son 5 unidades. Van equipados con recicladores; “Megalodón” y “Kiss”, los propulsores subacuáticos son “Divertug”. La inmersión se realiza sin incidencias, alcanzando una profundidad máxima de -113 m. con un tiempo total de inmersión de 160’. La gran experiencia de estos dos espeleobuceadores, también, ha garantizado el éxito de este cometido.
Eliseo Belzunce Carlos Gasió
2ª Immersió:
Dani Arceniega, Èric Yherla i Mikel Zabaleta, entren a treure les botelles de contingència deixades en la part menys fonda i propera a la sortida de la cavitat. Des del “Carrefour” -36 m. fins la bassa. En total treuen 12 ampolles. Es recull tot el material de contingència de la campana descompressiva i es desmunta aquesta. L’Èric Yherla aprofita per fer preses fotogràfiques.
2ª Inmersión:
Dani Arceniega, Èric Yherla y Mikel Zabaleta, entran a sacar las botellas de contingencia dejadas en la parte menos profunda y próxima de la surgencia. Desde el “Carrefour” -36 m. hasta la charca. En total sacan 12 botellas. Se recoge todo el material de contingencia de la campana descompresiva y se desmonta ésta.
Éric Yherla aprovecha para hacer tomas fotográficas.
Ja amb tot el material i els bussos fora de la cavitat, es recull i s’estiva en els cotxes i furgonetes. La campanya s’acabat i ha estat un èxit, material i bussos han estat a l’alçada del projecte, donant, aquests últims, el millor de cadascun.
En Jordi Yherla s’ha llevat força cansat però a mida que passa el matí, físicament es va trobant dallò més bé.
Con todo el Material y buzos fuera de la surgencia, se recoge todo y se coloca en los coches y furgonetas. La campaña se ha acabado, ha sido un éxito, material y buzos han estado a la altura del proyecto, dando, estos últimos, lo mejor de cada uno.
Jordi Yherla se levanta por la mañana muy cansado, pero a medida que va pasando la mañana, físicamente se va encontrando muy bien.
Èric Yherla
Impressions.
Un detall crida l’atenció d’en Jordi Yherla, en la baixada pel pou terminal (a falta de nom, anomeno així al pou que va des de la cota de -125 m. fins als -191 m.) la visibilitat no era gaire bona aproximadament 2,5 m., l’aigua estava un tant lletosa, en canvi en la sala final entre els -175 m. i els -191 m. la visibilitat era excel·lent, es visualitzava gairebé tota la sala.
Quant es va instal·lar el fil d’acer en el pou terminal mesos enrere, a la cota de -150 m. en Jordi Yherla, va notar corrent ascendent per aquest pou.
En el pou terminal la roca de parets i terra està en dissolució, tot al contrari que en la sala final, on està més consolidada.
En Jordi Yherla creu que davant d’aquestes evidències, caldria buscar la continuïtat per sota dels -165 m., escorcollant parets, i sostre. El cabdal d’aigua és important i la galeria que doni la continuïtat ha de ser suficientment gran per poder-la visualitzar sense molts problemes. La dificultat és per la poca visibilitat que acostuma a haver en aquest pou.
Impresiones.
Un detalle llama la atención de Jordi Yherla, en la bajada al pozo terminal (a falta de nombre, nombramos así al pozo que va desde la cota de -125 m. hasta los -191 m.) la visibilidad no era muy buena, aproximadamente 2,5 m., el agua estaba un poco lechosa, pero en la sala final, entre los -175 m. y los -191 m., la visibilidad era excelete, se visualizaba casi toda la sala.
Cuando se instaló el hilo de acero en el pozo terminal meses atrás, en la cota de -150 m., Jordi Yherla notó corriente ascendente en esa zona.
En el pozo terminal la roca de paredes, suelo y techo, está en disolución, todo lo contrario que en la sala final, donde ésta, se encuentra mas consolidada.
Jordi Yherla cree que delante de tales evidencias, se tendría que buscar la continuidad por debajo de los -165 m., escudriñando paredes y techo. El caudal de agua es muy importante y la galería que aporte la continuidad tiene que ser lo suficientemente grande para que se pueda ver sin muchos problemas. La dificultat es la poca visibilidad que acostumbra ha haber en este pozo.
En el mes de Setembre començarien les tasques topogràfiques a partir dels -110, si l’ARFE ho creu oportú. Una vegada s’entri en el pou terminal, la localització de la galeria que dóna continuïtat al cabdal d’aigua i a la cavitat serà prioritari i a la vegada senzill davant la tasca meticulosa de recull de dades topogràfiques. Bé, aixó si en Xavier Meniscus no ho troba en la campanya de mitjans d’agost, des d’aquí, els hi desitgem tota la sort.
Utilitzant dobles recicladors i campana descompressiva, l’exploració en cavitats inundades i surgències ha fet un salt evolutiu molt gran al nostre pais, obrint fronteres que fins ara sols estaven a l’abast d’una èlit d’espeleobussejadors d’altres països.
En el mes de Septiembre comenzaran los trabajos de topografía a partir de los -110, si el A.R.F.E. lo cree oportuno. Una vez se entre en el pozo terminal, la localización de la galería que da la continuidad al caudal de agua y a la surgencia, será la prioridad y a la vez sencillo, dada la meticulosidad en la recogida de datos topográficos. Bien, esto si Xavier Meniscus no la encuentra en la campaña que realizará a mediados de Agosto, desde aquí, les deseamos toda la suerte.
Utilizando doble reciclador y campana descompresiva, la exploración en cavidades ha hecho un gran salto evolutivo en nuestro país, abriendo fronteras que hasta ahora solo yacían abiertas para una élite de espeleobuceadores de otros países.
Agraiments.
Cal esmentar que anteriorment es va preparar un altre campanya per dur a terme els mateixos objectius, concretament el dia 6 de juliol. Degut a un problema tècnic quant ja havia entrat en Jordi Yherla per realitzar les tasques, i ja quasi a punt de baixar pels “Puits de Loukoum”, es va tenir que avortar.
Però s’ha de reconeixer la disposició i el bon fer que van regalar els companys que van intervenir en aquella campanya: Carles Ramoneda; Carlos Gasió; Carmelo Ojuel; Delfí Roda; Eliseo Belzunce; Estevan Ariel; Jonathan Alcantara; Jordi Yherla; Jose Pulido; Juanjo Gava; Maritxell Cervantes; Xavier Galobart.
Esmentar la immersió d’en Delfí Roda i José Pulido, que en circuït obert van anar a instal·lar ampolles de contingència sota els “Puits du Silence” -60 m.
També cal reconeixer la gran tasca d’en Carmelo Ojuel i l’Eliseo Belzunce en muntar la campana descompressiva a la bassa, -6 m., experiència que va servir per muntar-la amb força rapidesa el dia 29 de juliol. I individualment agrair a en Carmelo Ojuel el gran treball que va realitzar en la recollida de material de contingència.
Enhorabona a tots ells.
Agradecimientos.
Comentar que anteriormente se preparó otra campaña para realizar los mismos objetivos, concretamente el 6 de Julio. Debido a un problema técnico cuando Jordi Yherla ya había entrado para culminar los objetivos, y justo a punto de bajar por los “Puits du Loukoum”, se tubo que abortar la inmersión.
Pero hay que reconocer la disposición y el buen hacer que regalaron los compañeros que intervinieron en esa campaña: Carles Ramoneda; Carlos Gasió; Carmelo Ojuel; Delfí Roda; Eliseo Belzunce; Esteban Ariel; Jonathan Alcantara; Jordi Yherla; José Pulido; Juanjo Gavà; Maritxell Cervantes; Xavier Galobart.
Destacar la inmersión de Delfí Roda y José Pulido, que en circuïto abierto fueron a instalar botellas de contingencia debajo del “Puit du Silence” a -60 m.
Tambien reconocer el gran trabajo de Carmelo Ojuel y Eliseo Belzunce, montando la campana descompresiva en el estanque a -6 m., experiencia que sirvió para montarla con mucha rapidez el 29 de Julio. E individualmente, agradecer a Carmelo Ojuel el gran trabajo que realizó en la recogida de material de contingencia.
Enhorabuena a todos ellos.
Ha estat un treball d’equip; cal esmentar la professionalitat i diligència de l’Eliseo Belzunce en muntar la campana descompressiva i la participació de tots els membres de l’equip en les tasques de contingència.
Un luxe disposar dels millors bussos en cirucuït tancat d’Espanya pels treballs en fondària; a -130 m., amb Dani Arceniega i Mikel Zabaleta, i a -114 m. amb Carlos Gasio i Eliseo Belzunce. L’experiència i fiabilitat de tots ells ha estat la clau, la absència de tant sols un d’ells no hagués permés l’èxit d’aquesta última campanya. Enhorabona a tots ells.
Agraïr, també, a en Cyrille Brand, president de l’A.R.F.E la seva disposició i informació i així mateix a en Yvan Dricot; Marc Thene, Cristian Deit i la resta de membres de l’A.R.F.E per l’interes, informació i ajuts rebuts.
I agraïr especialment a en Jordi Mateo, el nostre mestre, que ens mostrés aquest món, que ens ensenyes i guies en aquesta experiència que és el capbussar-se amb reciclador. No t’oblidem.
Ha sido un trabajo de equipo, destacando la profesionalidad y diligencia de Eliseo Belzunce en montar la campana descompresiva, y la participación de todos los miembros del equipo en las tareas de contingencia.
Un lujo disponer de los mejores buzos en circuito cerrado de España para los trabajos en profundidad; a -130 m. con Dani Arceniega y Mikel Zabaleta y a -114 m. con Carlos Gasió y Eliseo Belzunce. La experiencia y fiabilidad de todos ellos ha sido la clave, la ausencia de tan solo uno de ellos no hubiera permitido el éxito de ésta última campaña.
Enhorabuena a todos ellos.
Agradecer, también, a Cyrille Brand, presidente del A.R.F.E., su disposición e información, y asimismo, a Yvan Dricot, Marc Thene, Cristian Deit y el resto de los miembros del A.R.F.E. por su interés, información y ayudas recibidas.
Agradecer, especialmente, a Jordi Mateo, nuestro maestro, que nos mostrara este mundo, que nos enseñara y guiara en esta experiencia que es el bucear con reciclador. No te olvidamos.
Destacar que posteriorment, en la campanya del 16 d’agost, en Xavier Meniscus va trobar la continuïtat i va instal·lar 85 m. de línia nova, assolint una profunditat màxima de -248 m. Les més sinceres felicitacions a tot l’equip i en especial a en Xavier Meniscus per la gran immersió que ha realitzat.
Destacar que posteriormente, en la campaña del 16 de Agosto, Xavier Meniscus encontró la continuidad, instalando 85 mtrs. de línea nueva, y alcanzando una profundidad máxima de -248 m. Nuestras mas sinceras felicitaciones a todo el equipo y en especial a Xavier Meniscus por la gran inmersión realizada.
Jordi Yherla
GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)