Aquí podeu consultar la fitxa técnica del Forat de la Lleixa Closa a Alta Garrotxa.
Adjuntem la fitxa del Forat de la Lleixa Closa, un antic col·lector càrstic conegut i visitat per excursionistes, però amb minses referències als catàlegs espeleològics
Antecedents del GEB d’exploracions a l’Alta Garrotxa
L’any 1971 un nombrós equip del Grup d’Espeleologia de Badalona efectua varies visites de prospecció i topografia de cavernes a la zona. Al període 1983-85, per iniciativa d’en Josep Cuenca, es torna sovint al sector localitzant diverses cavitats i trobant altres d’inèdites, destacant el forat del Ginebret.
A partir del gener de 1993 s’empren el catàleg del sector de llevant del riu Borró, on es localitza i s’explora el Sistema de les Bores del Borró. Avui aquesta cova continua sent la més llarga en guixos de Catalunya.
Els treballs efectuats (1993-1994) mereixen el 6è Premi Norbert Font i Sagué de la FCE
Les tasques de catalogació prossegueixen fins 1999 quan els resultats es publiquen a la monografia, Coves de l’Alta Garrotxa. Catàleg Espeleològic de l’Alta Garrotxa. Llevant del riu Borró (Alt Empordà i Garrotxa)
Forat de la Lleixa Closa
Situació, Cingles de les Manrades (Alta Garrotxa)
T.m., Montagut i Oix (Garrotxa)
Coordenades (Boca Sud), 465915, 4684066
Assnm. 786 m.
Accés
Nosaltres vam anar des de Sadernes seguint pel camí de St. Aniol fins al Gomarell, on continuarem pel camí que remunta cap a Talaixà.
Aproximadament 80 m abans d’arribar a les runes de la Quera, a la dreta, trobarem la marca en vermell FC
Seguirem les marques de pintura vermella que remunten pels blocs de l’esllavissada del cingle, fins arribar a la lleixa boscosa on trobarem la boca sud del forat a la base de la paret.
Descripció
Una galeria subhoritzontal de 15 m arriba a la banda contraria del cingle (B), s’ha de anar amb precaució, doncs aquesta boca dóna al precipici de l’abisme.
La cavitat és una resta d’un antic col·lector càrstic que ha quedat al descobert per l’erosió i regressió del cingle.
Són evidents les marques d’erosió i corrosió al sostre i a les parets. La planta està recoberta, predominantment, de sediments argilosos i blocs clàstics, fins pocs metres abans d’arribar a la boca (B) on la roca del sòl es nua. Els processos litogènics són escassos i incipients.
Vam tornar seguint el camí cap a Talaixà i des d’enllà a Sadernes.
Enllaços a altres fitxes de l’Alta Garrotxa
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2010/02/tuta-dels-morts-alta-garrotxa.html
https://www.geb.cat/la-tosca-alta-garrotxa/
Josep CUENCA. Francesc X. SAMARRA
Grup d’Espeleologia de Badalona