Exploració de forats de la Canal Closa (Vilada, Berguedà)
RESUM
Presentem les fitxes actualitzades de la cova del Calvari (193 m i 29 de desnivell, i de dos Forats més de la zona
En la seva habitual tasca de recerca i documentació de noves i antigues cavitats, Josep Cuenca, Xavier Samarra i Ferran Cardona, també anomenat “el trio prospector”, s’interessen, a partir d’un croquis d’en Jordi Riart i altres companys de l‘Equip de Recerques Subterrànies de Solsona, i d’un relat excursionista trobat a Internet que també en fa esment, per l’anomenada “Cova del Calvari”, ressenyada d’antic però aparentment oblidada.
Es desplacen doncs fins Vilada, al Berguedà, i seguint les escasses indicacions amb que compten inicien la prospecció.
El terreny és complicat. Costerut i aviat sense camins, de seguida s’han de moure dins un atapeït bosc densament embardissat.
Després d’unes hores de pujar i baixar, tombar i girar, aconsegueixen localitzar el que amb tota probabilitat creuen que serà la cova del Calvari, i l’avenc del mateix nom al costat. De retruc, troben també una altra cavitat, que a manca d’altres indicis anomenen provisionalment “primer forat”.
Cal però confirmar l’entitat i assignació de tals troballes.
A tal efecte s’hi va una altra vegada, amb més gent i equip adequat per instal·lar i davallar les cavitats, i fer-ne l’aixecament topogràfic si s’hi escau.
Són aquest cop en Josep Cuenca, Xavier Samarra, Joan Sebastià, Enric Porcel, Emília Doña i Jordi Llorca els que es viatgen a Vilada per continuar l’exploració.
La dificultat del terreny es fa palesa en el que els costa a en Josep i en Xavier retrobar les cavitats.
Submergits en un espès bosc sense punts de referència, i amb marcatges poc fiables de les coordenades GPS de la cova del Calvari, es mouen feixugament per la bardissa, havent-se d’obrir pas sovint a cops de coltell.
Una confusió els fa superar en molt la cota de la cavitat i buscar-la molt més amunt d’on realment és, fins el punt que l’Emília fins i tot arriba dalt de tot del coll i el baixa per l’altra banda, vorejant el turó i retrobant-se amb els companys refent el camí primer, quan aquests, a la fi assabentats del seu error, l’han esmenat i ja són a la boca d’una de les cavitats, l’anomenada “primer forat”.
Sense pèrdua de temps L’Enric i en Joan l’equipen i topografíen, resultant ser una cova d’escasses dimensions, mentre la resta fa una batuda en cerca de la cova del Calvari, que ha de ser per allí a la vora.
Tanmateix costa de trobar-la de tant impracticable com resulta la boscúria, i no és fins que Enric i Joan s’afegeixen a la recerca que a la fi es localitzada.
Altre cop amb prestesa, Enric i Joan procedeixen a davallar l’avenc del Calvari, tot equipant-lo convenientment amb els ancoratges adequats, mentre la resta fa una primera exploració de la cova, accessible sense necessitat de material de progressió vertical.
Els dos equips d’exploració constaten, ja que senten les veus dels companys, que les dues cavitats, cova i avenc, són una de sola, doncs tenen comunicació per una amagada finestra, configurant així un únic sistema amb tres boques d’entrada.
La topografia de l’avenc va agafant forma mentre a la cova s’arriba a un pou que cal descendir amb corda. En Jordi hi clava un ancoratge nou per a més seguretat, reforçant així un que ja hi havia d’antuvi, i ja instal·la la corda per quan l’Enric i en Joan vinguin a fer la topografia i continuar l’exploració.
És l’Enric qui ho fa, i s’adona que la cavitat és més fonda que no es pensava.
Com que ja se’ls fa tard, i prefereixen fer el camí del bosc de dia, fa la topo fins al punt on ha arribat i se’n torna cap amunt, deixant la resta inexplorada per a una propera ocasió.
Amb tot, i mentre tot això succeeix, l’Emília ha trobat un petit forat sota d’un gran aflorament rocallós, que bufa un aire prometedor, pel que a delatar l’existència d’una cavitat fa.
Es marca doncs també aquesta possibilitat com a prioritat pel proper dia.
Dit i fet, el següent cap de setmana ja hi tornen a ser, equipats amb el feixuc material de desobstrucció (càvecs, malls, perpalines, etc…)
Assisteixen aquest cop Josep Cuenca, Joan Sebastià, Enric Porcel, Emília Doña i Jordi Llorca, i mentre l’Emília i en Josep s’afanyen en obrir el que ja es comença a anomenar com a “segon forat”, aquell que havia trobat l’Emília la sortida anterior, la resta procedeix a l’exploració del Calvari.
En Joan va davant equipant, l’Enric el segueix topografiant, i en Jordi l’assisteix des del darrera.
Arriben però tots plegats a un punt en que les possibles continuacions de la cavitat s’esllangueixen en estrets i impracticables meandres, en els que no cal pensar en cap possible desobstrucció.
Donen doncs per conclosa l’exploració i surten, per trobar que el segon forat de l’Emília, per bé que de modestes dimensions, a esdevingut quelcom que cal topografiar, un cop oberta la seva boca fins fer-se el seu accés fàcil i còmode.
Així, l’Enric, guiat per la mateixa Emília, de seguida s’hi dedica.
En Joan i en Jordi encara aprofitaran per intentar una desobstrucció al fons de l’avenc del Calvari, però després d’una bona estona de treure pedres i grava d’una estreta escletxa, han de concloure en la inutilitat dels seus esforços. Tot i que és clar que la cavitat continua per allí, ho fa amb unes dimensions del tot impenetrables.
Tal extrem es confirmat per l’Enric que, enllestida la topografia del segon forat, torna al Calvari per supervisar-ne l’exploració i donar-la per acabada.
Encara es farà una mica més de prospecció per la zona abans de tornar als cotxes, però sense resultats.
Es dona doncs per tancada l’exploració de les cavitats de la Canal Closa de Vilada al Berguedà, amb la incògnita i el neguit de no haver pogut trobar els avencs dits de “Les Eres” de-30 m i de “Raimundo” de-40 m, malgrat haver pentinat la probable zona de localització dels mateixos.
Jordi Llorca
FITXES
LA COVA DEL CALVARI
Sinònims: Avenc del Calvari. Sistema del Calvari.
Situació
Tm: Vilada (Berguedà)
Lloc: Els Forats. Canal Closa.
Coordenades
Boca núm 1: UTM 31N ED50 409920,4667488
(avenc) ETRS89 409827,4667284
Altitud: 1186 m
Boca núm 2: UTM 31N ED50 4009924,4667469
(cova) ETRS89 409830,4667265
Altitud: 1193 m
Boca núm 3: UTM 31N ED50 409923,4667469
ETRS89 409829,4667265
Altitud: 1194 m.
Espeleometria: Recorregut:193 m
Desnivell: -29 (-28/+1) m
Accés
Arribats a la població de Vilada, venint des de Berga perla C-26, a la sortida del poble haurem d’agafar un camí veïnal a l’esquerra que porta a Sant Romà de la Clusa.
Després de passar per un carrer d’una urbanització inconclusa, continuarem per una pista, direcció Nord, passarem Les Eres de Vilada i arribarem al mas de Comelles situat a 3,900 km de Vilada. La pista està en relativament bon estat. Situats a Comelles, ens desviarem per una pista, a l’esquerra, direcció SO, aquesta pista és aconsellable únicament per automòbils 4×4. Passarem el torrent de la Font del Vidrier, la cantarilla de cal Llebre, i el camp gran d’Espinagalls. Continuant fins uns 140 metres abans d’arribar als Graus de Dalt. Haurem fet aproximadament uns 2,300 km. Aquí hi deixarem els vehicles per anar direcció SO a buscar la canal de la Closa, travessant el rec de la font del Sofre.
A partir d’aquí els camins es fan perdedors i ens endinsem a un bosc molt espès. La cavitat és difícil de trobar, si amb sort hem trobat el primer i el segon forat de la canal Closa, el sistema de la Cova del Calvari ho trobarem a aproximadament uns 70 metres direcció sud. Les coordenades són l’única orientació possible.
Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les
Descripció
Accedirem per la boca número 1, també coneguda com a avenc del Calvari, una entrada de 1,50×1 m dóna a un petit P-2, on instal·lem 2 MM per baixar. Situats a la base del pouet, trobem una galeria, si la continuem cap avall uns 6 m i en forta pendent, arribem a un pas estret bloquejat amb els rocs de la rampa, a aquest punt es va efectuar una desobstrucció retirant blocs i eixamplant el pas, però no es va ser possible passar, malgrat que la continuació és evident, ja que hi ha un pou darrere, caldria fer una desobstrucció més contundent per a continuar l’exploració.
Si anem cap a munt trobem un amuntegament de blocs, un pas estret per la dreta i sota els blocs ens porta a una saleta sense continuació.
Tornant a la base del pouet, pujarem un r+0,70 per sobre d’un bloc, als tres metres, veurem a la dreta una fissura entre blocs que permet comunicar amb una zona inferior, de la que parlarem més tard.
Quatre metres i mig més endavant, un pas de 0,60×0,70 m entre blocs, ens porta dos metres més avall a interceptar un passadís de 0,50 m d’amplada i 1 metre d’alçada. Si el seguim cap a l’esquerra, als 5 m gira sobtadament a la dreta i fineix 2 m més enllà.
Si seguim cap a la dreta, trobem als 2,50 m un pou de-6 m. Davallant aquest pou, a-1,90 m observem una rampa ascendent que comunica amb el sector que hem mencionat abans.
A la base del pou ens trobem una diàclasi de 1,40 m d’amplada, direcció Nord fineix als 3 m de recorregut, en canvi, direcció Sud, als 4 m notem un fort corrent d’aire que ve d’un pas elevat. Pugem un bloc (r+1,30) i 1 m després mitjançant una finestra connectem a un pou que resultarà ser la unió amb les boques 1 i 2, d’aquí el corrent d’aire.
Si ens dirigim 20 m cap al sud trobarem la boca número 2.
La boca núm 2, és força amplia, te 4,80×3,30 m, és l’accés tradicional de la Cova del Calvari i té una antiga corda lligada a un arbre per facilitar el descens.
La boca núm 3 queda a 0,80 m al Sud de l’anterior i es de 1×1,50 m. Té un pou de 8,50 m de fondària que incideix a la galeria sud de la boca 2.
Per la boca 2 baixarem amb compte per un fort pendent uns 5 m, si anem cap al sud, la cavitat va descendint, avancem 18 m. Ens trobem amb uns rocs, a la dreta per a baix continua uns 4 m més. Si pugem els blocs (r+2,20), continuarem uns 4 m més fins trobar un ressalt. El salvarem per un pas que n’hi ha a la dreta entre els blocs, i amb compte baixarem 5,50 m i un petit ressalt de-0,80 m. La galeria continua direcció sud i amb un metre d’amplada, l’alçada va variant al voltant dels 11 m, és una diàclasi recoberta de formacions parietals. Avancem 14 m i la galeria fa un petit meandre on observem una curiosa estalagmita. En aquest tram, al punt més baix assolim els -23 m de desnivell.
Dos metres i mig més endavant el passadís es bifurca: ens trobem a la dreta una galeria ascendent que fineix als 7 m de recorregut. A l’esquerra la diàclasi es va fent estreta fins que al 4 m es fa impenetrable.
Si des de la base de la rampa d’entrada anem direcció Nord, pujarem uns blocs, i als pocs metres arribem a la capçalera d’un pou on posem un spit, és un P-1,40, que ens diposita en un bloc, aquí veiem la continuació i instal·lem un altre spit per a davallar un P-6,30. Baixant aquest pou observem la finestra d’unió amb la zona que ve de la boca número 1 que hem descrit abans.
A la base del pou, accedim lateralment i mitjançant una rampa, a una galeria de uns 1,50 m d’amplada. Aquesta galeria direcció sud, s’acaba als 2,50 m. En canvi, direcció nord trobem un P-2,50 m. Davallat aquest ens trobem a una saleta, a la nostra dreta i direcció SE una estreta galeria descendent ens permet avançar uns metres i assolir la màxima fondària de l’avenc: -28 metres.
Més a la dreta, direcció NE, pujarem a una sala inclinada amb blocs molt inestables i força perillosos, aquesta sala d’uns 5 m de llargària per 2,50 m d’amplada, es troba en un nivell superior i no es detecta cap continuació.
Si continuem direcció Nord, baixarem un r-1,30 per continuar per una galeria de uns 10 m. Al seu final n’hi ha dos pouets (P-2) dels qual sols un és practicable. Aquesta galeria dóna el punt final a la cavitat.
Consideracions
La cova del Calvari té tres boques, la núm 1 és la
que es troba més allunyada.
Les boques 2 i 3 es situen a 0,80 m l’una de l’altre. La núm 2 que és la més gran és la coneguda com a Cova del Calvari.
A Vilada a aquesta sèrie de cavitats les anomenen “Els Forats” sense més apel·latius.
Participants
Joan Sebastià, Josep Cuenca, Xavier Samarra, Jordi Llorca, Emilia Doña, Enric Porcel.
PRIMER FORAT DE LA CANAL CLOSA
Situació
Tm: Vilada (Berguedà)
Lloc: Els Forats. Canal dela Closa.
Coordenades: UTM 31N ED50 409924,4667559
ETRS89 409831,4667355
Altitud: 1177 m
Espeleometria: Recorregut: 16 m
Desnivell: -5 m
Descripció
Ens trobem amb una rasa de 0,80 m d’amplada, que als tres metres entra en una cova, on la galeria gira lleugerament a la dreta i ens trobem un pou de 3 metres de fondària. Davallat aquest P-3, avancem per un corredor, de 0,50 metres d’amplada i fins a 5 metres d’alçada, uns 5 metres. En aquest punt l’amplada es redueix a 0,40 metres i l’alçada a 1,30 m. A la nostra dreta observem una fissura no penetrable que continua cap avall. Arrossegant-nos podrem continuar 3,50 m més fins que es tanca la galeria.
Participants
Joan Sebastià, Enric Porcel, Josep Cuenca, Francesc Xavier Samarra, Jordi Llorca i Emilia Doña.
SEGON FORAT DE LA CANAL CLOSA
Situació
Tm: Vilada (Berguedà)
Lloc: Canal Closa
Coordenades: UTM 31N ED50 409929,4667572
ETRS89 409835,4667367
Altitud: 1182 m
Història
L’exploradora Emília descobreix un petit forat a la base d’una cinglereta a prop del Primer Forat, si bé no té més de 7 cm de diàmetre, bufa un interessant corrent d’aire. El dia 6 d’octubre l’Emília Doña i en Josep Cuenca desobstrueixen el forat i es procedeix a la primera exploració i aixecament topogràfic.
Descripció
Cavitat oberta per desobstrucció, excavada en conglomerats. Per una estreta entrada accedim a una saleta després d’un P-2, la saleta esta orientada dirección NO, i es de 2×2 metres.
La continuació la trobem continuant el pou, que davallat totalment ens dóna -8 metres, ens fiquem per una estreta diàclasi, que al principi es tota de terra, ja que és el contacte del conglomerat amb la capa edàfica.
Aproximadament a la mitat del descens podem progressar cap el sud uns 5 metres, ens trobem a una diàclasi de 0,60 metres d’amplada, força inclinada i decorada amb formacions litogèniques. Un petit pouet ens permet baixar fins als 9 metres, màxima fondària de la cavitat.
L’avenc continua sota la vertical d’entrada, ja que per la caiguda de pedres i el só, es evident que “tira”, però la seva estretor fa inviable continuar l’exploració.
Bibliografia
BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980) Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol. 5: 124-125. Ed. Poliglota, Barcelona
DE VALLES, J. (2009) Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol. 3- (55-24/25-112 pp) Ed. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona
Participants
Emília Doña, Jordi Llorca, Enric Porcel, Josep Cuenca i Joan Sebastià.
Fotografies, Francesc X. Samarra i Josep Cuenca
Enric Porcel i Caro
Grup d’Espeleologia de Badalona (GEB)