LA FOU DE CAPÇANES
Capçanes (Priorat)
INTRODUCCIÓ
La cavitat és coneguda de bell antuvi, el seu topònim és La Fou, encara que en mitjans espeleològics també és coneguda com a avenc de la Fou. Per a diferenciar-la d’altres cavitats amb el mateix nom, hom la descriu com ¨de Capçanes¨.
NOTA TOPONÍMICA
El savi Joan Coromines, a la seva magna obra «Onomasticon Cataloniae» ens diu:
La Fou: ¨En la nostra toponímia ha deixat incomptables testimonis aquest mot de la llengua antiga (DECat IV, 155ss.), en el sentit ‘gola d’un avenc’, i ‘pas acongostat per on desemboca una petita vall o un corrent d’aigua’. És la regular perllongació catalana del ll. arcaic popular FOCE (ll. cl. FAUCES) ‘gola, gargamella’…
…N’hi ha 3 o 4 a les muntanyes de l’extrem sud del Priorat, on conserva el caràcter de subst. genèric topogràfic (a diferència del duplicat mossàrab Fotx, infra, d’allí mateix, verdader topònim). a) en te. de Capçanes, la fóu : pròpiament és el nom del paratge on neix l’aigua que forma la ribereta de la Fou, afl. esq. del riu de la Codina, que baixa cap a Capçanes i Marçà(1936, a Marçà, XIII, 1.16, i a Capçanes, 14ss.); l’aigua neix a 1h30 barranc amunt de Capçanes, en una boca d’avenc, uns 15 m. damunt del barranc, i en temps de pluges salta enlaire amb gran força (Iglesies-S., Guies II, 21).¨ (1).
HISTÒRIA
Cavitat citada en guies excursionistes, en Joan Ferraté explora la cavitat el 1909, aixecant un primer plànol al 1915.
En Ferraté al seu llibre «Espeleologia de les comarques tarragonines» (2) ens relata:
¨La primera exploració va efectuar-se l’any 1909. Explorada per segona vegada sis anys més tard, va poguer-se observar que la Fou havia sofert notables variacions, que el seu fons, abans espaiós, s’havia tornat molt esquifit, fent bastant difícil la seva estada allí, i que el toll d’aigua es presentava en forma de dos tolls, separats per grosses roques i que sens dubte comunicarien entre si, formant un sol toll amb molta fondària d’aigua, tot lo qual és prova més dels molts trasbalsos i commocions que allí hi tenen lloc, constituint un remarcable manantial intermitent en el terreny del Trias».
En Nadal Llopis (CMB) explora la Fou el 1934 aixecant la topografia.
O. Escolà i J.A. Raventós (ERE-CEC) dibuixen altra topografia el 1965 (3).
Membres de la GIE de Gràcia refereixen haver passat a una sala inferior en epoca de sequera el 1965 (4).
La cavitat es visitada sovint per excursionistes i espeleòlegs.
Es tracta d’un fenomen hidrològic força interessant, relacionada amb l’aqüífer de la font de la Mata. La cova es visitada esporàdicament per membres del G.E. Badalona, i es constata les variacions de nivell que citen els antics exploradors.
La temperatura de la cavitat oscil·la al voltant dels 18º C, i d’una humitat del 67%.
El 26.04.2014 es decideix fer una exploració subaquàtica del sifó amb el seu nivell alt (-9 m.), aquesta incursió va ser efectuada per Jordi Yherla avançant uns 25 metres pel conducte principal i 15 m més per una derivació, fins que l’estretor del conducte el va fer impossible continuar. El recorregut inundat és marcat amb fil guia. En Jordi fa l’aixecament topogràfic subaquàtic, plànol que malauradament no hem pogut disposar.
Es realitza la topografia de la part aèria, sense observar variacions substancials amb els aixecaments anteriors abans citats.
No seria fins al 31.08.2021 que tornem a la cova en epoca de sequera, amb el nivell d’aigua més baix, per a poder progressar uns metres més i arribar a una saleta més amplia on trobem altra vegada el sifó. La fondària aquí és de -12 metres.
Aixequem la topografia, que havia restat inèdita fins ara. Aquesta sala es podria tractar de la citada pels companys del GIE de Gràcia el 1965.
LOCALITZACIÓ
Coordenades: 31T ETRS89 316738, 4549521.
Altitud: 316 m.
Accés
Des de la població de Capçanes, anirem pel costat del celler de la Cooperativa, pel carrer Llaberia, que ens portarà al camí del Collet.
Aquest camí, que es dirigeix al mas del Collet, és d’accés restringit als vehicles, ja que ens trobem dins de l’Espai Protegit de la serra de Llaberia.
Passat dit mas, continuarem pel camí del Ramer, i el barranc de la Fou.
Abans que la pista creui el barranc, agafarem un camí senyalitzat a la dreta, que es dirigeix cap a la costa d’en Felip.
A poc, i passada la font de la Mata, creuarem el torrent, i abandonarem aquest camí per agafar un caminoi que puja per l’esquerra i ens porta a la cavitat en pocs minuts.
DESCRIPCIÓ
A peu de cinglera ens trobem una boca amb unes dimensions de 5,10 metres d’amplada per 1,80 d’alçada.
D’aquesta boca neix un torrent, normalment eixut, que s’uneix al torrent de la Fou.
Una galeria única va descendint en fort pendent uns 17 metres fins a arribar al nivell normal d’aigua a -9 metres. Aquí ens trobem un sifó format per dos bassals que comuniquen més avall sota l’aigua. Aquesta galeria, si bé el sostre es força uniforme, el terra està plé de grans blocs, desplaçats per la força de la sortida de la surgència tipus trop-plein, fent que la morfologia de la cavitat sigui canviant. L’alçada de la galeria és de menys de 0,70 metres, dificultant l’avenç de l’explorador. A l’esquerra trobem un parell de petites derivacions sense continuïtat.
Si anem amb el nivell baix d’aigua, des de l’últim punt, baixarem per la dreta a una minúscula saleta que disposa d’una petita galeria cega sota el ressalt pel qual hem accedit (direcció 250º) de 3 metres de llargària.
Al fons de la saleta, a l’esquerra trobem un petit ressalt de -0,60 metres que ens diposita a la sala final on trobem el sifó, el terra està ple de còdols petits, la llargada es d’uns 4 metres i l’amplada d’uns 3 metres. Per l’esquerra i cap enrere aniríem, si pugem, al punt de partida. El sostre va baixant d’1,90 metres fins a arribar al nivell d’aigua.
Des d’aquí, i segons relat d’en Jordi, la cavitat conserva la seva amplada, però el sostre baixa, aquest estret laminador continua avall uns 10 metres més fins que és fa impracticable per a l’explorador, malgrat la terbolesa de l’aigua, sembla que la continuació es evident.
Espeleometria: Recorregut total: 28 metres.
Desnivell: -12 metres.
BIBLIOGRAFIA
(1) COROMINES, J. ONOMASTICON CATALONIAE, volum IV D-J, 269-270 pp.
Curial Edicions Catalanes. Barcelona. (1995).
(2) FERRATÉ, J. ESPELEOLOGIA DE LES COMARQUES TARRAGONINES, 43-45
pp. Agrupació Excursionista de Reus. Reus. (1918).
(3) ESCOLÀ, O., RAVENTÓS, J.A. ¨La Cueva de la Fou de Capçanes. Revista Muntanya, 105. (1966).
(4) Cita al web Espeleoíndex. Fitxa de la Fou de Capçanes.
PARTICIPANTS
13.04. 2014 Estefania Cuenca, Xavier Samarra, Josep Cuenca.
26.04.2014 Josep Lluís Moldes, Eric Yherla, Elena García, Josep Cuenca, Jordi Yherla i Enric Porcel.
31.08.2021 Josep Cuenca, Enric Porcel.
Fotografies i vídeos: Josep Lluís Moldes, Xavier Samarra, Josep Cuenca.
Text
Enric Porcel
Grup d’Espeleologia de Badalona (GEB)