LA FONT BORDONERA
Història d’un gran repte subaquàtic
Joel Borrazás
Del Grup d’Espeleologia de Badalona
Introducció
La Font Bordonera és una de les fonts més importants del Pirineu, essent el naixement del riu Fontanet. D’ençà que es va poder accedir al seu interior, vàries generacions d’espeleobussejadors hi han estat explorant i aportant el seu gra de sorra en el coneixement de la que és una de les coves submergides més importants de Catalunya. Situada al terme municipal de Coll de Nargó (Alt Urgell), és una important surgència vauclusiana de 955 metres de recorregut subaquàtic i amb un desnivell de 80 m. La temperatura de l’aigua es manté estable durant tot l’any a 10°C i el seu cabal pot variar sobtadament.
La cova es troba situada a uns deu minuts en cotxe de la vila d’Organyà, però dins del terme municipal de Coll de Nargó. Tot i això, direm com a anècdota que els “ganxos” (així son anomenats col·loquialment els habitants d’Organyà) sempre han estat molt orgullosos i gelosos de la font. Tant és així que a finals del segle XIX, cada any en un dia assenyalat, pujava el pregoner acompanyat d’un membre de l’Ajuntament i llegia un ban en el que es deia que seria castigat qualsevol que arrenqués un boix o canviés de lloc una pedra de l’entorn de la font. El paratge natural que l’envolta està poblat per arbres i arbustos, especialment boixos grans i frondosos.
La surgència es troba sobre l’àrea d’esbarjo de la font Bordonera, sota del pont de la carretera que va cap a Montanissell, en una zona on s’acumulen grans pedres entre les quals cal davallar per arribar a la galeria inundada.
Cronologia d’activitats i d’exploracions
Tot seguit, s’analitza de manera cronològica, any per any, la història del descobriment d’aquesta important cavitat submergida.
1982
Tot i que la font és coneguda des de temps immemorials, no va ser fins a les fortes precipitacions del novembre del 1982 quan va quedar al descobert l’accés a la cova, desconeguda fins al moment.
Les espectaculars precipitacions caigudes durant els dies 7 i 8 de novembre d’aquell any, que van arribar fins als 600 l/m2, van provocar el desbordament del riu Segre. A la font Bordonera va començar a sortir tal quantitat d’aigua que la pressió va desplaçar blocs de centenars de quilos, deixant obert el pas a una cavitat que ben aviat s’endinsa per sota del nivell freàtic. A partir d’aquell moment van començar les primeres exploracions.
1984
El 26 de febrer, Jordi Gascó i Xavier Delgado (ECG) efectuen una primera immersió de prospecció, davallen uns pocs metres i comproven que la cavitat continua. Tornen la setmana següent, 4 de març, i recorren 60 metres fins a la cota -15 m. A la tardor, les fortes pluges provoquen un corriment de blocs i es torna a taponar l’accés.
1985
El dia 2 de febrer, Jordi Gascó i Manuel Laborda (ECG) desobstrueixen l’accés i superen la punta d’exploració de l’any anterior. Troben una bifurcació i segueixen la que tenen enfront a l’esquerra i arriben a una bombolla on no hi veuen continuació. Efectuen un croquis de l’exploració realitzada. Aquest mateix any, l’Espeleo Club de Gràcia publica un article al número 9 de la revista Exploracions.
1990
Aquest any es va intentar filmar un documental a dins la cova però, malauradament, hi van haver problemes amb la càmera.
1996
Xavier Garza (ECG) desobstrueix novament l’entrada i efectua la primera topografia.
1997
Aquest any, Xavier Garza (ECG) realitza varies immersions. Troba la continuïtat de la cova i explora la galeria inferior (“Galeria Garza” ). Realitza la topografia de les zones explorades. Com a resultat, la Bordonera assoleix els 220 metres de recorregut i els -32 metres de fondària màxima.
2007
A principis d’any, en David Magdalena (SIE. del C.E.Àliga), amb la col·laboració de Josep Guarro i de Jesús Lusarreta, efectua una immersió amb dues botelles de 6 litres per tal de conèixer la cova i intentar trobar la continuació.
Al novembre tornen a la cova en David Magdalena, Núria Martínez, Hilari Moreno, Josep Guarro, Mireia Bolta i Carlos Garcia. Equipat amb dues ampolles de 15 litres, David Magdalena troba una nova galeria per la que continua la cova, torna a superfície per a explicar la troballa i retorna a explorar la nova galeria amb Josep Guarro i Hilari Moreno. Junts exploren fins el pas de l’Estrès (cota -42 m) per la galeria que batejaren amb el nom d’Ariadna.(dedicat a la filla de David i Núria, que naixeria al cap de pocs mesos).
2008
Degut a les crescudes, el forat queda gairebé tancat. Membres de la “Comissió Tècnica d’Espeleosub” el netegen i el fan més gran.
El 9 de febrer, Hilari Moreno i Josep Guarro, efectuaren una immersió d’exploració, aconseguint avançar 50 metres més, situant la punta a 292 metres de distància des de l’entrada i a una fondària de – 42 m. El recorregut total topografiat fins al moment és de 450 m. En aquesta immersió utilitzaren escafandres de gran capacitat 2×20 litres dorsal, carregats amb Trimix 18/45, més tres ampolles S080 amb Nitrox-30 i tres ampolles d’oxigen 100%.
El 13 d’abril, la Federació Catalana d’Espeleologia atorga el XVII premi “Font i Sagué” a la “Comissió Tècnica d’Espeleobusseig” pels treballs portats a terme a la Font Bordonera i es publica la topografia 2007. Hi varen participar: David Magdalena (SIE), Hilari Moreno (ERE-CEC), Josep Guarro ( SIE ), Marc Pintor (ERE), Mireia Bolta (GIEG-A.E.Granollers), Xavier Alemany (ECG) i Carlos Garcia (ERE)
Aquest mateix any, Josep Guarro i Hilari Moreno troben la “Galeria Proteus” i arriben fins a la cota -58 m, on comencen les primeres restriccions. No poden continuar l’exploració degut a la fondària i als equips utilitzats (circuit obert).
2010
A mitjans de setembre, en Chris Jewell (CDG) i Artur Kozlowski, amb l’ajuda de David Magdalena, realitzen una immersió amb recicladors (Megalodon & Ispiration) i aconsegueixen superar les restriccions. Exploren 120 metres des dels -58 m fins als -62 m, donant continuïtat a la cova. Per primer cop a Catalunya es van fer servir recicladors en una exploració.
2011
El 20 de maig s’estrena a Lleida el documental de Josep Mª Castellví “Els rastres del Tethys”, que tracta sobre l’antic mar del Tethys i de com circula l’aigua sota el subsòl generant les coves. Aquest documental – en el que surt la Font Bordonera – va guanyar el XXV Premi Pica d’Estats al millor treball dels mitjans de comunicació de les terres de Lleida.
El 25 de maig, Joel Borrazás (GEB), en circuit obert, descobreix una bombolla a 250 m de l’entrada en la zona dels -38 m, just després del pas de l’Estrès. La bateja amb el nom de “Bombolla d’en Francesc Llauradó”, en memòria a qui fou un pioner del busseig tècnic al nostre país i que malauradament ens va deixar a principis d’any,
El 29 de maig, després de varies immersions de reconeixement, en Jordi Yherla, amb el suport de Carlos Gasió, Guaica Armisen, Joel Borrazás i Antonio Losada, aconsegueix explorar 175 m més enllà de la punta aconseguida per Chris Jewell i Artur Kozlowski, arribant a una fondària màxima de -80 m sense poder realitzar un croquis topogràfic. En la immersió va utilitzar un reciclador Megalodon, un scooter Bonex i vàries ampolles d’emergència que es van situar estratègicament al llarg de la cova, essent la immersió més llarga feta mai a Catalunya, doncs va tenir una durada de 4 hores i 50 minuts.
El 17 de juny, Joel Borrazás, en circuit obert, explora 150 m a la “Galeria del Fang”, a partir de la punta feta pel grup “Proteus”, a 300 m de l’entrada i als -45 m de fondària, fins a arribar a la cota de -17 m on troba que la galeria està col·lapsada i veu que la cova segueix darrere una restricció de fang.
2012
Es van iniciar les tasques de desobstrucció de la restricció final de la “Galeria del Fang”, anomenada “Ojete de Satán”. Tant la galeria com la restricció final son zones amb molt de sediment i es perd la visibilitat fàcilment.
2014/2015
Després de varies crescudes, el fil guia va quedar malmès. Es va decidir canviar tota la instal·lació de fil guia i fer el reequipament amb un nou fil metrat per tal de realitzar una nova topografia. Durant aquest any, en Jonantan Alcántara, Guaica Armisen, Carles Ramoneda i Joel Borrazás tornen a topografiar la cova fins a l’inici de la part fonda.
2016
Aquest any s’instal·la un hàbitat dins de la cova per a poder realitzar llargues descompressions d’una forma més segura, cosa que ens ajudarà a escurçar les ultimes parades de descompressió.
Per tal de topografiar i revisar la part fonda, vàrem calcular que hauríem de fer varies immersions de més de 4 hores, per la qual cosa vàrem creure imprescindible muntar un hàbitat, ja que ens donaria molta seguretat a l’hora de fer les descompressions en oferir un entorn sec i calent. Es varen requerir unes 5 immersions per a instal·lar i ajustar l’hàbitat a la fondària adient. No va ser una tasca gens fàcil, però l’esforç va valdre la pena.
2016/2017
Eliseo Belzunce i Joel Borrazás, amb l’ajuda d’altres companys, instal·len 12 botelles de seguretat en diferents punts de la cova i realitzen 5 immersions per a fer la topografia fins a la punta d’exploració assolida per Jordi Yherla. Es busquen possibles continuacions i es troba una incògnita uns metres abans de la punta final.
Després de la immersió, ens vàrem quedar amb la impressió de que la cova podria seguir per l’esquerra, en una galeria ascendent, així que vàrem tornar a planificar una nova immersió per a sortir de dubtes.
Així, unes setmanes després de la darrera immersió, ens varem tornar a trobar a la font Bordonera amb la il·lusió d’ explorar aquella esquerda que vàrem veure. Érem conscients de que la immersió podria arribar a les 5 hores, de les quals 3 hores podrien ser parades de descompressió. Vàrem organitzar diferents parelles de bussejadors que ens portarien begudes calentes i ens ajudarien a treure i posar els equips, com també a entrar i sortir de l’hàbitat descompressiu,
A les 10:00 am, Joel Borrazás i Eliseo Belzunce van entrar a la cova. Tot el material de seguretat ja era dins i van anar endinsant-se dins la Bordonera amb l’ajut de propulsors subaquàtics de la casa Divertug. El fet de disposar de scooters era un gran avantatge a l’hora de evitar esforços respiratoris
Els dos bussejadors van aconseguir arribar a la zona a revisar sense problemes, van instal·lar el fil guia i es van dirigir cap aquella esquerda vertical que semblava que podria ser la continuació de la cova.
Malauradament, en utilitzar equips dorsals no van poder superar-la, així que per a no acumular mes descompressió van iniciar el retorn a la superfície.
Van anar fent les parades pertinent fins que va ser el moment d’entrar dins l’hàbitat, un moment força delicat ja que els bussejadors s’han de treure els recicladors i passar a respirar d’una ampolla per tal de poder entrar dins del petit hàbitat.
Després de varies hores, van finalitzar la descompressió i amb l’ajut dels companys van sortir de la cova, tot pensant en com es pot superar aquella restricció.
Participants d’aquesta immersió:
Joel Borrazás (G.E.Badalona) – Eliseo Belzunce (Club Otxola) – Carles Ramoneda (ECMB Espeleo Club Muntanyenc Barcelonès) – Josi Olave (Club Otxola) – Guaica Armisen – Jonathan Alcantara – Ferran Marqués – Felipe Miguel – Sven Rochlitzer – Oscar Dolcet
Actualment la Font Bordonera te 955 metres de recorregut amb un desnivell de 80 m
Descripció
En els primers metres la cova es estreta i va aprofundint lentament, fins que arriba a la primera sala, on s’eixampla.
Als 80 metres de recorregut (cota -17 m) la cova es bifurca. Si seguim la galeria de la dreta anirem cap a la galeria inferior, anomenada “Galeria Garza”, que és força sinuosa, amb molts canvis de cota i de direcció, i en arribar a la cota -32 m trobem al sostre una petita galeria que connecta amb la “Galeria d’Ariadna”, cosa que permetria realitzar un circuit dins la cova. Després d’aquest punt, la “Galeria Garza” remunta suaument fins a situar-se a -17 m, lloc on una acumulació de blocs ens barra el pas, tot i que s’observa que la galeria continua entre ells.
Situats de nou a la bifurcació que es troba als 80 metres de recorregut, accedim a la galeria superior, anomenada “Galeria d’Ariadna”, que presenta un recorregut força sinuós cap amunt i cap avall, fins a arribar a la cota -28 m, on comença la “zona dels còdols”. En aquest tram el terra esta ple de pedres arrodonides per la força de l’aigua i el pas del temps.
La galeria d’Ariadna va agafant fondària poc a poc fins a la cota -42 m, que és el tram topografiat i publicat el 2007. A partir d’aquest punt cal superar el “Pas de l’Estrès” i poc després arribem a una important sala en la part superior de la qual neix la galeria “Francesc Llauradó”, que amb un recorregut de 42 metres remunta gairebé de forma vertical fins a arribar a la bombolla “Francesc Llauradó”. La zona aèria té unes dimensions de 5 metres de diàmetre i uns 10 metres d’alçada.
Si seguim per la part inferior de la sala, arribarem a l’encreuament de la “Galeria del Fang” amb la “Galeria Proteus”. La primera segueix recte i va agafant fondària fins als -45 m. A partir d’aquest punt la cova va ascendint suaument fins a arribar a la cota -17m, on trobarem una restricció d’argiles anomenada “Ojete de Satán”, on s’està desobstruint per a veure si és possible la continuació. Aquesta galeria té la particularitat de tenir molt sediment i algun pas estret que obliga a remoure una mica el fons, per la qual cosa la tornada es realitza amb visibilitat molt reduïda.
La cavitat continua per la “Galeria Proteus”, que és la que guanya mes fondària. Aquesta galeria va ser explorada fins els -58 m l’any 2007 pel grup Proteus, te unes dimensions mitjanes de 4 m d’amplada per 2,70 m d’alçada, havent-hi tres importants restriccions fins a arribar a la punta d’exploració actual.
En aquest tram les estretors dificulten el passar amb tot l’equip que cal portar per a arribar a aquestes fondàries.
La cova continua amb la seva morfologia sinuosa i segueix agafant fondària fins arribar al pou de “Santa Rita”, que es el punt mes fons de la cova amb els seus -80m, i comença a remuntar suaument fins als -42 metres, punt on Jordi Yherla va fer punta l’any 2012. Uns metres abans d’aquest punt, Eliseo Belzunce i Joel Borrazás van trobar una restricció vertical que sembla ser la continuació de la cova, però no varen aconseguir superar-la.
La llegenda
El comte de Sallent i la seva esposa tenien una filla que va tenir la desgràcia de quedar-se cega. Després d’esgotar tots els mitjans que tenien al seu abast per guarir la filla, van prometre que donarien la Font Bordonera, de la qual eren senyors, a Santa Maria d’Organyà si la seva filla hi tornava a veure. La filla, Bruniselda, va recuperar-se en un tres i no res, però l’alegria els va fer oblidar la promesa feta. La jove perdé de nou la visió i els seus pares, penedits de tot cor, van renovar la promesa, i no solament això, sinó que van conduir l’aigua fins als seus peus, amb la qual envoltaren el cambril. Aleshores la filla dels comtes va sanar definitivament i no li va tornar mai més la ceguesa que fins llavors tant els havia fet sofrir.
Malgrat tractar-se d’una llegenda, hi ha la còpia d’una escriptura antiga que podia estar relacionada amb aquest fet. Segons el document esmentat, amb data de 15 de juny de l’any 1299, es formalitzà la donació de l’esmentada font per part del senyor Arnau de Sellent i la seva muller, senyora Sància, a nostre Senyor i a Santa Maria d’Organyà, així com als canonges presents llavors i als que hi hauria en l’esdeveniment.
Agraïments
Vull agrair a tots els companys que m’han ajudat a la redacció d’aquest article i en especial a Xavier Garza, David Magdalena, Jordi Gascó i Manuel Laborda.
Blibliografia
https://www.geb.cat/font-bordonera-alt-urgell-noves-exploracions/ https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_Bordonera_d%27Organy%C3%A0 https://fontsaigua.wordpress.com/tag/el-comte-de-sallent/ http://espeleoindex.com/crearPDF.php?id=2896 http://cala.unex.es/cala/epistemowikia/index.php?title=Font_Bordonera_de_Orga%C3%B1a https://espeleobloc.blogspot.com.es/2011/05/els-rastres-del-tethys.html http://espeleobloc.blogspot.com.es/2008/02/activitats-espeleosub.html http://espeleobloc.blogspot.com.es/2008/04/xvii-prem-mn-norbert-font-i-sagu.html http://ibericteamexplorer.blogspot.com.es/2011/08/noves-exploracions-la-font-bordonera.html https://issuu.com/espeleolleida/docs/grallera-num1 http://espeleobloc.blogspot.com.es/2008/04/xvii-prem-mn-norbert-font-i-sagu.html https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_Bordonera_d%27Organy%C3%A0 http://www.youtube.com/watch?v=3OT6-9miz4w