Skip to content
Ressenya d’aquestes dues cabaloses surgències càrstiques situades a la Conca de Dalt.
Localització
Es troba a l’antic municipi d’Aramunt, situat a llevant del pantà de Sant Antoni. L’any 1969 es va produir una agregació de diferents municipis – entre ells Aramunt – per a formar un únic municipi més gran que va tenir com a nom Pallars Jussà. Donat que el nom del municipi es prestava a confusió amb el nom de la comarca, dita també Pallars Jussà, l’any 1994 es va modificar el nom del municipi i passà a ser Conca de Dalt.
Del poble d’Aramunt prendrem la pista que es dirigeix cap a Tremp. Quan portem encara no un quilòmetre, arribarem a l’àrea recreativa de la Font de la O, ben arranjada amb taules, arbres i un lloc per a fer barbacoes. El naixement d’aigua es troba a la part alta de l’àrea recreativa i el torrent que genera passa pel costat d’aquesta.
Coordenades UTM (ETRS89),
Font de la O, 333380, 4673854.
Font Mentidera, 333022, 4673829.
La font de la O. Característiques.
La font de la O és una surgència càrstica situada al peu de la muntanya de Sant Corneli. Brolla de forats impenetrables i – probablement – entre la sorra i blocs que s’acumulen a un indret on es forma un toll que ha estat molt modificat per la mà de l’home ja que l’aigua de la font es captada immediatament. Només brollar, es troba amb uns murs que – d’una banda – canalitzen l’aigua cap a una sèquia i – d’una altra banda – una canonada metàl·lica capta part de l’aigua per a conduir-la a una petita caseta i d’aquí la canonada continua fins a la pista, on forma un doble colze i aboca l’aigua verticalment damunt mateix d’aquesta.
El sobrant d’aigua que no es captat per la sèquia i la canonada segueix torrent avall. Aquest torrent té un curt recorregut, ja que ben aviat vessa les seves aigües al riu de Carreu, en un punt situat molt a prop del pantà de Sant Antoni. Malgrat que el riu de Carreu és molt important i ve de molt lluny (té un recorregut de 17 km) habitualment porta molt poca aigua, de manera que a la confluència del riu amb el torrent que prové de la font de la O, és aquest darrer el que aporta un major volum d’aigua.
La surgència superior
La surgència descrita funciona en estiatge, però en temps de pluges hi ha d’altres brolladors que fan de l’indret un lloc especialment ric en aigua. Del costat mateix de la font s’inicia un caos de blocs ascendent al llarg d’un torrent, que amb fort pendent remunta cosa de 25 m de desnivell. Tots aquest blocs estan coberts de molsa espesa i evidencien el pas d’importants cabals d’aigua en temps de crescuda. La nostra visita va ser en estiatge, però al poble ens varen assegurar que quan baixa aigua per aquí ho fa en tanta quantitat que resulta impossible remuntar el caos de blocs.
A la part alta del caos de blocs s’acaben aquests, s’acaba la molsa i fins i tot s’acaba el torrent, la qual cosa indica que el torrent ha estat generat exclusivament per l’acció erosiva de l’aigua que hi brolla. Per damunt d’aquest punt, continua el vessant de la muntanya de Sant Corneli amb fort pendent i amb bosc molt tancat de vegetació.
L’aigua brolla entre els blocs, però no varem veure cap forat que fos penetrable, ni tan sols fàcilment desobstruible donada la gran mida dels blocs.
La cova de la Font de la O
Als catàlegs espeleològics de Catalunya, tant al de Borràs-Miñarro-Talavera (Vol.-3, any 1979) com al de Jordi de Valles (Vol.-1, any 2008), figura catalogada la cova de la Font de la O (en el cas del primer catàleg, escrit “Font de Laò”). Les dades que aporten son gairebé les mateixes en ambdós catàlegs:
“Sense dades”. “A la part final de la vall de Carreu, gairebé a la desembocadura d’aquesta al pantà de St. Antoni, es troba la dita font de la O. La cova s’obre al mateix barranc, però més amunt”. “Cavitat de la que no coneixem dades concretes”.
Per la nostra part, varem preguntar a gent del poble d’Aramunt si coneixien cap cova i ens varen respondre que no tenien constància de l’existència de cap cavitat en tot aquest vessant de la muntanya de Sant Corneli.
Per això – i a falta de mes dades – hem d’entendre que el nom de cova de la Font de la O es refereix a la surgència superior abans esmentada que – tot i no ser penetrable – resulta altament probable que darrera dels grans blocs hi pugui haver una cavitat, fins i tot força important.
La font Mentidera
La font Mentidera és una surgència càrstica de caràcter temporal situada també al peu de la muntanya de Sant Corneli. Per arribar-hi, partint de l’àrea recreativa de la Font de la O seguirem la pista direcció a Tremp cosa de 300 m, fins a un punt on aquesta creua un petit torrent, no gaire marcat. A la nostra dreta tenim ja molt a prop el pantà de Sant Antoni.
La font Mentidera es troba en la llera d’aquest torrent, pocs metres aigües amunt de la pista y just després d’un petit pontet fet de pedra i per on en altre temps passava una sèquia. Si la font no brolla, no resulta fàcil reconèixer el punt per on l’aigua surt. I quan en surt, el cabal que brolla és notablement més modest que el de la font de la O.
És de destacar que aquesta font es troba a certa distància de la font de la O (gairebé 300 m a ponent) i a més a més es troba a una cota lleugerament inferior a ella. Aquests dos fets ens fan pensar que no hi ha una relació hidrològica directa entre ambdues surgències, ja que quan la font Mentidera està seca la font de la O continua brollant, tot i estar a una cota lleugerament superior.
La font del Bullidor
Tot i no tenir relació amb les dues fonts objecte del present treball, no volem deixar passar per alt l’existència d’una font anomenada del Bullidor, topònim que els espeleòlegs coneixem molt bé ja que amb ell s’acostuma a anomenar surgències temporals que en brollar de manera ascendent produeixen un moviment de l’aigua a manera de “ebullició”.
La font es troba a tocar del riu de Carreu, uns 2,5 km a llevant de la font de la O. No ens hi hem arribat però, per referències que hem trobat, l’agua brolla – quan ho fa – per diferents forats o esquerdes a la roca.
Aspectes històrics
És d’esperar que una font tan cabalosa i important com la font de la O fos coneguda i aprofitada de molt temps enrera. Trobem referències a ella al “Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar” de Pascual Madoz, any 1845.
A l’entrada “Aramunt” del Diccionario, Madoz esmenta – amb un altre nom – la font de la O i la que sembla que és la font de la Mentidera. Destaca el fet de que la font de la O aporta més cabal d’aigua que el que aporta el riu de Carreu a la seva confluència i esmenta l’existència d’un molí i d’un pont (molt probablement avui coberts per les aigües del pantà).
Així, i després de descriure la font a on van a proveir-se d’aigua la gent del poble, Madoz ens diu:
“…Más copiosa que la anterior es la que nace al pie del mencionado monte de San Corneli, la cual se llama Rams, y da nombre al torrente o riachuelo de que se hizo mérito, el cual bajando de Herbasavina, y pasando por la derecha de la villa, cruza este término de E á O, en el que riega algunos trozos de terreno; da impulso a un molino de harina propio del barón de Eroles, y confluye en el rio Noguera Pallaresa frente a la torre de Antros”
“… sobre el mismo hay un puente de piedra con un solo arco, y el caudal de sus aguas es bastante escaso é insignificante hasta que recibe las de la espresada fuente; no obstante que en las grandes lluvias viene tan crecido que causa muchos y considerables daños, dificiles de precaver, porque las obras que son necesarias al efecto costaria sumas enormes.”
“ Distante ¼ de hora de la fuente que hemos reseñado, nace otra al pie del mismo cerro, cuyas aguas aunque menos abundantes, son tambien muy esquisitas”. (Entenem que es refereix a la font Mentidera)
A continuació de tot això, Pascual Madoz ens diu el següent:
“Lo más notable del término es una cueva que hay en la ladera meridional de la montaña de Boumort, en la cual se forman continuamente gruesas masas de hielo de diversas y caprichosas figuras con el agua que mana de todas partes, aun en medio de los calores del estio, en cuya temporada produce mas de 8 arrobas de hielo por dia, mucho mas duro que el que se saca de las neveras comunes.”
En aquest darrer paràgraf, Madoz fa referència sens dubte a la cavitat que actualment anomenem Pou del Gel, situat al Boumort (19 m de recorregut i 4 de fondària). Aquesta cavitat surt esmentada al llibre de Puig y Llarraz “Cavernas y simas de España” que la descriu en termes casi idèntics als de Madoz, per la qual cosa podem concloure que Puig y Larraz va treure les dades directament del Diccionario de Madoz.
Y de les dades de Puig y Larraz es varen alimentar els catàlegs successius, des del de Faura i Sans al de Borràs-Miñarro-Talavera, fins que l’any 2004 la cavitat va ser localitzada per Ferran Cardona i topografiada l’any següent per ell mateix juntament amb E. Porcel, J. Cuenca i X. Samarra.
Aspectes geològics i hidrogeològics
La font de la O i la font Mentidera es troben al peu de la muntanya de Sant Corneli, al seu extrem NW. Geològicament parlant, aquesta muntanya es conseqüència d’un anticlinal format per calcàries del Turonià (Cretaci). Pel vessant nord – cap el riu de Carreu – les calcàries cabussen moderadament – de l’ordre dels 35 graus – originant un relleu estructural, si bé la incisió dels torrents que hi baixen dibuixen uns “chevrons” al paisatge. Pel vessant sud, el capbussament és més fort i els estrats es troben fallats, cosa que es tradueix al paisatge en un pendent més acusat i algunes cingleres.
Les dimensions i l’estructura geològica de la muntanya de Sant Corneli no semblen justificar per si sola una surgència de la magnitud de la font de la O, per la qual cosa tot fa intuir que les aigües que hi brollen han de provenir de més lluny, de més a llevant.
De fet, desconeixem si s’ha fet algun estudi per a esbrinar on està l’origen de les aigües de la font de la O, però la gent del poble d’Aramunt, amb la saviesa que dóna l’observació de la terra pròpia, tenen clar que l’aigua ve de lluny. Basen aquesta afirmació en el fet de que quan plou per la banda de les serres de Boumort y de Carreu, l’aigua brolla abundosa per la font, encara que en Aramunt i en la serra de San Corneli no hi hagi caigut ni una sola gota.
Per la nostra part, i a falta d’altres estudis, l’observació del mapa geològic ens pot donar alguna pista sobre la procedència de l’aigua. Per tot això, pensem – a manera d’hipòtesi -que l’origen de l’aigua s’ha de trobar probablement entre el sector occidental de la serra de Carreu i l’entorn on aquesta serra s’uneix a la de Boumort.
Dades
Ferran Cardona, Josep Cuenca.
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)
