Les baumes de la Molera d’Ausió. Sant Julià de Vilatorta (Osona)
Coordenades (sector central):
X = 445472
Y = 4640448
Z = 765
Recorregut:
Total entre esquerdes i galeries entre blocs, 270 m, dels quals 100 m són subterranis
Localització
A menys de 2 km al SE del nucli urbà de Sant Julià de Vilatorta i just a l’oest del coll de Palomeres. Per anar-hi, sortirem pel cantó oriental de la població tot prenent la pista que mena a Puigsec, la qual deixarem ben aviat per a seguir una pista secundaria entre camps direcció sud. En arribar a una cruïlla continuarem recte, en tram ascendent, i a cosa de 200 m més endavant abandonarem la pista per a agafar un corriol que surt per l’esquerra. El seguirem aproximadament 10 minuts fins que a un punt concret, sense gaires referències, l’haurem d’abandonar per l’esquerra tot ficant-nos al bosc per anar a buscar l’extrem occidental de les baumes, lloc on hi ha la mola de molí més representativa.
Història
Per la seva situació apartada de llocs de pas, l’indret només era conegut per relativament poca gent de la contrada, que l’anomenaven amb el mot genèric de “Les Baumes” malgrat tractar-se d’esquerdes i passadissos entre grans blocs. Es diu que durant la Guerra Civil s’hi varen amagar alguns emboscats.
Així les coses, l’historiador i geògraf Francesc Roma, tot fent una tasca de recerca en documents antics que tractaven de l’obtenció i procedència de les moles utilitzades als molins fariners de la comarca, va tenir constància de l’existència d’una molera anomenada d’Ausió, documentada a partir de l’any 1362, que hauria d’estar situada a l’entorn de la població de Sant Julià de Vilatorta. Sense conèixer la seva ubicació precisa, l’any 2018 va iniciar una tasca de recerca i prospecció pel municipi fins a donar amb l’indret que alguns anomenaven “Les Baumes”. Ben aviat va constatar l’existència de moles abandonades o a mig construir, com també les cicatrius deixades a la roca per les eines dels molers. No havia cap dubte, havia localitzat la molera d’Ausió. Els resultats de la seva recerca varen ser publicats al número 93 de la revista “Vilatorta”, any 2022.
Finalment, en el decurs del mes de gener de 2024, nosaltres hi varen anar per tal de fer els estudis des del punt de vista d’espeleòlegs. El resultat el teniu aquí.
La molera d’Ausió
Una molera – també dita molar – és un tipus de pedrera on s’obtenen peces de roca a partir de les quals s’elaboren les rodes o moles de molí. Una indústria en un altre temps important, ja que de la qualitat de la mola depenia la molta de cereal per a l’obtenció de farina en els diferents molins fariners escampats per tota la geografia abans de la revolució industrial.
No qualsevol pedra por servir per a fer moles. Normalment son gresos que presenten grans de sorra durs i ben cohesionats, ja que d’altra manera els grans es podrien despendre amb la fricció tot formant un polsim que contaminaria la farina. Aquesta s’obté molturant el cereal entre dues rodes de molí, la inferior de les quals es diu “sotana” i és gruixuda i fixa, mentre que la superior, dita “volandera” o “sobirana” és mes prima i és la que gira sobre la “sotana” moguda generalment per energia hidràulica.
Doncs bé, els antics molers varen localitzar a l’ndret de “les Baumes” una bona roca per a la fabricació de moles de molí. Es tracta d’un gres en la composició del qual abunden els grans de quars, de duresa 7 en la escala de Mohs, que a més a més es troben ben cohesionats. Per les característiques de les moles trobades “in situ” i pels buidats efectuats a la roca per a obtenir les peces de pedra, arribem a la conclusió que buscaven roques amb una granulometria de sorra més aviat gruixuda. D’altra banda, per les característiques de l’indret, amb parets, esquerdes i grans blocs, entenem que oferien als molers moltes possibilitats de trobar bons llocs on obtenir la pedra segons la granulometria desitjada i la facilitat d’extracció.
D’aquesta manera, aquest indret, del tot natural, s’ha vist parcialment modificat per l’acció antròpica, tot gratant i buidant la roca per a la fabricació de moles de molí. Malgrat els segles que han passat (probablement la molera es va abandonar al segle XV), encara resulta fàcil reconèixer les cicatrius de les escodes i d’altres eines de l’ofici de moler, cicatrius que fins i tot trobem en trams subterranis de “les Baumes”.
Per a altres qüestions de caire històric, remetem els interessats a la consulta del treball de Francesc Roma més amunt esmentat.
Descripció
Malgrat que popularment han estat anomenades “baumes”, el cert és que es tracta d’un complex format per esquerdes i acumulació caòtica de grans blocs que arriben a formar passadissos entre ells, incloent-hi importants trams subterranis i fins i tot algun petit pou.
El complex es desenvolupa en un front de 240 m de llarg, però la part espeleològicament més important es concentra al cantó occidental. Pel sud el complex queda limitat per una paret més o menys contínua, encara que d’alçada variable, essent més alta a la part central mentre que va minvant cap els extrems. De la paret cap el nord es desprenen un seguit de grans blocs amb una distribució caòtica. Entre ells es formen esquerdes i passadissos més o menys laberíntics. Alternen trams a cel obert amb d’altres subterranis, assolint aquest darrers una bona espeleometria en total.
En general, es tracta d’un indret encisador i màgic situat a una lleugera obaga en mig del bosc on la molsa dóna un aspecte verd i ombrívol a tot el conjunt. Malgrat ser un indret del tot natural, ha estat lleugerament modificat per l’acció dels molers, l’empremta dels quals podem observar tant en trams aeris com subterranis.
Atès el caràcter caòtic de l’indret, la representació topogràfica no resulta fàcil. Per aquest motiu cal entendre la topografia aquí presentada com un document elaborat més per a donar una idea de conjunt que de buscar una precisió difícil d’obtenir i representar. Pel mateix motiu, no resulta fàcil assignar una espeleometría precisa al conjunt, però creiem que una bona aproximació seria establir-la en 270 m pel conjunt d’esquerdes i passadissos entre blocs, dels quals 100 m corresponen a trams subterranis.
Dades
Ferran Cardona – Josep Cuenca – F. Xavier Samarra
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)