Pouetó de Sant Joan (i balma de Santa Caterina) Collbató (Baix Llobregat)
Pouetó de Sant Joan
Coordenades: X = 402264 Y = 4604454 Z = 962
Fondària: 11 m
Recorregut: 15 m
Localització
A tan sols 75 m al ESE de l’ermita de Santa Caterina i a 135 m al sud de la capella de Sant Joan. Per anar-hi, del pla de les Taràntules (estació superior del funicular de Sant Joan) agafarem el camí ample i cimentat que va cap a la capella de Sant Joan. Un centenar de metres abans d’arribar-hi, surt per l’esquerra el camí que baixa cap a Collbató. L’agafarem per a deixar-lo ben aviat i prendre el corriol, no gaire fressat, que mena a l’ermita i balma de Santa Caterina. Encara no a la meitat del recorregut l’abandonarem per anar muntanya avall, sense camí, fins a trobar la cavitat.
Història
Per a poder entendre la història d’aquesta cavitat, cal conèixer també la història d’altres cavitats veïnes ja que, com veureu, hi ha una forta confusió pel que fa a cavitats, situacions i topònims que s’arrossega de molts anys enrere i que nosaltres intentarem aclarir. Per tal de desentortolligar tota aquesta confusió, exposaré a continuació, i per ordre cronològic, diferents fets que – malgrat que us puguin semblar inconnexos en alguns casos – tots tenen a veure amb la cavitat que ens ocupa. Més endavant entrarem en el detall i en la discussió de totes aquestes dades. Tingueu paciència, que la cosa te tela.
Any 1801
El pare Gerard Joana (1769-1841), del monestir de Montserrat, escriu un manuscrit tot intentant fer una història natural de la muntanya. Aquest manuscrit es força conegut pels espeleòlegs en descriure les exploracions que va efectuar a la cova del Salnitre, en la seva recerca del riu i del llac subterrani que suposava existia a l’interior del massís. Però, a més a més, fa referència a d’altres cavitats montserratines i, entre elles, esmenta l’existència d’un pou situat a “185 passos” de l’ermita de Santa Caterina.
Any 1909
Faura i Sans publica el “Recull espeleològic de Catalunya” a Sota Terra. En ell cataloga, amb el número 151, l’”Avenc de Sant Joan”, que va explorar el 1908, el mateix any que explorà el pou de Costa Dreta i els Pouetons de les Agulles. Li atorga una fondària de 10 m.
Any 1952
F. Termes, del GES-CMB publica el “Catálogo espeleológico de la montaña de Montserrat” a Speleon 3(4). En ell inclou l’”Avenc de Sant Joan”, amb 10 m de fondària, tot limitant-se a reproduir les dades del “Recull” de Faura i Sans.
Any 1969
El pare Guiu Camps, del monestir de montserrat, redacta un escrit mecanografiat de 8 pàgines titulat “Avencs de Montserrat i altres residus d’erosió kárstica amb algunes indicacions per a la seva localització”, de fet un recull de cavitats montserratines de les que ell te notícia. I entre elles inclou l”Avenc de Sta. Caterina” amb indicació de les dades aportades pel pare Joana. Concretament, diu:
“Està a 185 pasos de l’ermita de Sta. Caterina (sota l’ermita de St. Joan) en dirección S., en una escletxa de roca que va de E. a O. Segons el P. Joana (Muntalas, Montserrat, cap. V), té 9 vares de profunditat, 2 d’ample i 7 de llarg”
Any 1974
Com a conseqüència de l’anomenada “Operació Montserrat-71”, J. Mor i R. Gargallo publiquen el “Catàleg espeleològic de Montserrat” a Speleon-21. En ell es fa constar l’existència de l’”Avenc de Santa Caterina”, sense indicar fondària, figurant a la bibliografia el manuscrit del pare Joana i el mecanoscrit del pare Guiu Camps. També cataloguen l’”Avenc de Sant Joan”, amb 10 m de fondària, tot reproduint les dades del catàleg de F. Termes, a la seva vegada reproducció del “Recull” de Faura i Sans.
Any 1976
Durant la dècada de 1970 sorgeix en el món espeleològic una autèntica febre per a trobar el riu subterrani del que parla el pare Joana al seu manuscrit. La cova del Salnitre i el seu entorn és prospectat pam a pam i tot el que tingui res a veure amb el manuscrit es minuciosament analitzat. En el marc d’aquesta febre, l’any 1976 membres del GES-CMB localitzen per sota de l’ermita de Santa Caterina un pou i consideren que podria tractar-se de la cavitat a la que es referia el pare Joana al seu manuscrit, per la qual cosa la bategen amb el nom de “pou de Santa Caterina” i donen per resolt el misteri. El pou assoleix els 8 m de fondària esglaonats en tres ressalts, els dos darrers extremadament estrets.
Any 1979
Membres de la SIE-CEA topografien un petit pou situat al camí de les Bateries, prop d’on s’inicia el corriol que mena al pou de Costa Dreta. Aquest pou era conegut de temps immemorials donat que es troba al costat mateix del camí, per la qual cosa ha tingut diferents noms. Els noms més consolidats son “Avenc de les Bateries” i “Avenc Petit de Costa Dreta”, però també ha estat batejat amb el nom de “Pou de Sant Joan”, fet que no deixa de ser sorprenent ja que la cavitat està força allunyada de la capella de Sant Joan. Es tracta d’un pou petit i estret de boca molt petita que dóna pas a una vertical de 5 m.
Any 2017
Jordi de Valles publica el volum 6è del seu “Catàleg Espeleològic de Catalunya”. Cataloga el “Pou de Santa Caterina” amb la topografia efectuada pel GES-CMB l’any 1976, com també el “Pou de Sant Joan” amb la topografia del SIE-CEA de 1979. Respecte a aquesta darrera cavitat, i tal com ho fa l’Espeleoíndex, considera “Pou de San Joan” el nom principal, mentre que en son sinònims “Avenc de les Bateries” i “Avenc Petit de Costa Dreta”
Any 2020
En febrer d’aquest any, l’Efrén, guarda de l’ermita-refugi de Sant Benet, localitza i explora la cavitat objecte del present article. També fa tasques de desobstrucció de la boca superior en un intent de fer-la penetrable. La seva troballa no es trasllada al món espeleològic, però la dóna a conèixer a Eliseo López, amb el que fa una nova exploració. L’exploració es gravada en vídeo i penjada per Eliseo a YouTube. En el vídeo es veu com Efrén supera la severa estretor que hi ha al fons del pou per a enllaçar amb el pou veí provinent de la boca superior.
Any 2023
I així arribem a la nostra part de la història. Després d’analitzar totes les dades amunt exposades, ens decidim anar a localitzar i explorar aquesta cavitat com a cloenda de la “Operació Montserrat-2023”. El resultat el teniu al present article.
Descripció
La boca fa cosa de 2 metres de llargada per una amplada promig de 80 cm. Dóna pas a una vertical de 5,5 m que aterra a la part superior d’un con d’enderrocs que fa rampa a banda i banda. Per la banda sud la rampa finalitza aviat, per la banda nord es una mica més llarga i a la seva part baixa la cavitat continua per un pas molt estret. Just per sota del pas hi ha el pouet terminal (de fet, una estreta esquerda) on s’assoleix la cota màxima, -11 m a comptar de la boca superior (-9 m de la boca inferior).
El pas estret és molt selectiu, cal estar molt prim per superar-lo. L’Efrén l’havia aconseguit passar, nosaltres, però, amb un perímetre abdominal superior i, sobretot, amb bastants més anys al les espatlles que l’Efren, ens quedarem a l’intent. Tot i així aconseguirem ficar el cap per a fer la darrera poligonal i finalitzar la topografia sense perdre gaire la dignitat. Tot estant dintre de la cavitat, demanarem a l’equip de superfície que llancés un roc per la boca superior, el qual varem veure caure fins al fons del pouet terminal.
Superada l’estretor, la progressió és més còmoda i ens situem en el pou que genera la boca superior. Aquesta boca, malgrat haver estat eixamplada per l’Efrén, és molt estreta. De fet, creiem que és impracticable tret, potser, per a una persona extraordinàriament prima i amb habilitats de contorsionista.
Anàlisi, discussió i conclusions
Entrem ara a l’apartat que pot ser més controvertit, ja que es tracta d’analitzar les dades més amunt exposades per a treure conclusions. Vegem.
1 – Pel que fa al pou esmentat al manuscrit del pare Joana
El pare Joana diu que el pou es troba a 185 passos de l’ermita de Santa Caterina. El pouetó objecte del present article està a 75 m de l’ermita en línea recta. Ambdues mesures semblen concordants, ja que recórrer els 75 m per un camí que no va en línia recta i que ho fa en un terreny irregular on els passos son més curts, ens pot suposar caminar uns 185 passos. Això ens quadra!!
D’altra banda, les dimensions del pou que ens diu el pare Joana, 9 vares de fondària, 7 vares de recorregut (planta) i 2 vares d’amplada, coincideix plenament amb les mides de la nostra topografia. Per a convertir les vares al sistema mètric decimal, us deixem a continuació la definició de “vara”. Feu vosaltres mateixos els càlculs i veureu que…, ens quadra!!
“Vara” – Unitat de longitud emprada antigament. Les seves dimensions podien variar segons la zona. Oscil·lava entre un màxim de 91,2 cm a Alacant i un mínim de 76,8 cm a Terol. Però durant el segle XIX la més utilitzada a tota Espanya era l’anomenada vara castellana o de Burgos, que equivalia a 83,6 cm.
Pel que fa a la situació del pou respecte a l’ermita de Santa Caterina, aquí hi ha una certa discrepància. El pare Joana la situa cap al sud, mentre que la nostra cavitat es troba cap el ESE. Però si analitzem la resta de dades que ens aporta el pare Joana veurem que la cosa se’ns posa més fàcil. Així, el pare Joana ens diu que l’esquerda on s’obre el pou porta la direcció E-W, això vol dir que és perpendicular a la línia imaginària que uneix l’ermita amb el pou (cap el sud). L’esquerda de la nostra cavitat porta la direcció SSW-NNE (coincideix amb el sistema principal de diàclasis), i com que es troba al ESE de l’ermita resulta també que l’esquerda es perpendicular a la línia imaginària que uneix ambdós punts. Podríem concloure que el pare Joana no tenia gaire clar on estava el sud, o l’establí d’una manera molt aproximada, però la relació de perpendicularitat esmentada queda manifesta en ambdós casos.
Pel que fa a la cavitat topografiada pel GES-CMB el 1976 i que varen anomenar pou de Santa Caterina, no sembla ni de lluny ser el pou al que es referia el pare Joana. Ni la seva estructura esglaonada, ni les dimensions, ni la seva boca més en forma arrodonida que en esquerda coincideixen amb les descripcions exposades al manuscrit. I això sense entrar a valorar la distancia o l’orientació respecte l’ermita de Santa Caterina, ja que nosaltres no hem localitzat aquest pou i, en conseqüència, no ens podem pronunciar al respecte.
Primera conclusió: La cavitat objecte d’aquest article es la referida pel pare Joana al seu manuscrit
2 – Pel que fa a l’”Avenc de Sant Joan” catalogat per Faura i Sans
Faura i Sans va incloure al seu “Recull Espeleològic de Catalunya” aquesta cavitat afirmant que tenia 10 m de fondària però sense aportar cap dada sobre la seva situació. Pel topònim seria lògic pensar que s’ha de trobar a l’entorn de la capella de Sant Joan però, com veurem, la lògica no sempre funciona així.
Sigui com sigui, la cavitat estava catalogada i com que els espeleòlegs més moderns consideraven Montserrat un territori “espeleològicament trillat”, calia assignar aquest nom a alguna de les cavitats conegudes de l’entorn. Però com a l’entorn de la capella de Sant Joan no havia res conegut de l’ordre de 10 m de fondària, algú va concloure que hauria de ser el que tota la vida havia estat anomenat “Avenc de les Bateries” o “Avenc Petit de Costa Dreta”, malgrat estar força allunyat de la capella i malgrat haver força diferència en les fondàries atribuïdes.
Creiem tenir prous motius per a afirmar que quan Faura i Sans va catalogar l’Avenc de Sant Joan en cap moment es referia al pou situat al camí de les Bateries. Exposo tot seguit els raonaments.
- En primer lloc, em semblaria sorprenent que Mn. Faura bategés amb el nom de Sant Joan a una cavitat situada a enorme distància de la capella homònima. Res a veure.
- En segon lloc, també em resultaria sorprenent que un espeleòleg de la talla de Mn. Faura exagerés tant la fondària, fins gairebé duplicar-la.
- I, en tercer lloc, Mn. Faura aporta una pista que pot ser definitiva per a qui els dos punts anteriors no siguin prou convincents. Es tracta de que al seu “Recull” inclou una columna en la que fa referència a la importància de la cavitat, la qual defineix mitjançant una lletra que va des de la “P” (poc important) a la “MI” (molt important). Doncs be, Mn. Faura qualifica l’avenc de Sant Joan amb la lletra “R”, que vol dir “de regular o relativa importància” segons ens indica a la introducció del seu “Recull”. Per l’escala que utilitza Faura en valorar la importància, entenc que mai hagués posat una “R” a una cavitat de les característiques de l’avenc de les Bateries, poc fondo, força estret i amb boca molt petita.
Segona conclusió: L’avenc de les Bateries, rebatejat com “Pou de Sant Joan”, no te res a veure amb el que Faura va catalogar amb el nom de “Avenc de Sant Joan”
Però hi ha més. Les dades aportades per Faura, tot i ser poques, semblen coincidir plenament amb les característiques de la cavitat objecte d’aquest article. Així, es troba a l’entorn de la capella de Sant Joan, la fondària és pràcticament coincident (10 m assignats per Faura enfront els 9 m de la nostra topografia sense considerar la boca superior) i, a més a més, molt bé podria merèixer una “R” a l’escala d’importància.
Tercera conclusió: La nostra cavitat és la que Faura va catalogar amb el nom de “Avenc de Sant Joan”.
De la combinació de les conclusions primera i tercera podem afirmar que tant el pare Joana com Faura i Sans es referien a la mateixa cavitat en els seus respectius escrits.
I ara ve quan ens muntem la pel·lícula
De tot el que ha estat dit, i per resumir, ens podem muntar la següent pel·lícula del que va passar:
- El pare Joana, al seu manuscrit, fa referència a l’existència d’un pou que ha resultat ser la nostra cavitat.
- Mn. Faura l’explora i cataloga posant-li el nom de “Avenc de Sant Joan”. Li atorga una fondària de 10m.
- Les dades de Faura seran reproduïdes als catàlegs de F. Termes (1952) i J. Mor – R. Gargallo (1974), mantenint la fondària de 10 m i sense aportar més dades.
- L’any 1976 el GES-CMB localitza un pou a l’entorn de Santa Caterina, considera que molt bé podria ser el pou descrit en el manuscrit del pare Joana i el bateja amb el nom de “Pou de Santa Caterina”. Però resultarà no tenir res a veure amb el pou al que fa referència el manuscrit.
- Donat que està catalogat l’”Avenc de Sant Joan” al “Recull” de Faura i Sans, calia veure de quina cavitat de les conegudes a Montserrat es podria tractar. En no ser conegudes cavitats a l’entorn de la capella de Sant Joan, algú va arribar a la conclusió que havia de ser la que tota la vida s’ha anomenat “Avenc de les Bateries” malgrat la llunyania i la diferència en les fondàries.
- A partir d’aquí, tots els catàlegs posteriors, inclosos els de les guies del mapa l’Editorial Alpina, inclouen el “Pou de Sant Joan” situant-lo en el camí de les Bateries, com també cataloguen el “Pou de Santa Caterina”, al que alguns encara continuen pensant que podria tractar-se del pou al que es referia el pare Joana en el seu manuscrit.
- L’any 2020, l’Efrén, guia de l’ermita-refugi de Sant Benet, localitza la cavitat, l’explora i fa tasques de desobstrucció de la boca superior. En una exploració posterior, acompanyat de Eliseo López, que grava en vídeo l’exploració, Efrén aconsegueix superar l’estretor del fons del pou.
- Finalment, uns sonats que diuen estar fent la “Operació Montserrat-2023” trenquen els esquemes coneguts i redacten tota la història que acabeu de llegir. Bategen la cavitat amb el nom de “Pouetó de Sant Joan” en considerar que és el mateix que Mn. Faura anomenà “Avenc de Sant Joan” al seu “Recull”, encara que per un motiu semblant també es podria haver batejat com “Pouetó de Santa Caterina” en ser el descrit al manuscrit del pare Joana. Fan servir el mot “pouetó” i no “pou” en estar aquest darrer ja utilitzat tant per a “Sant Joan” com per a “Santa Caterina”, evitant així duplicitats.
Balma-ermita de Santa Caterina
Donada la seva proximitat al pouetó de Sant Joan, només a 75 m de distància d’ell, aprofitem per a incloure la fitxa de la balma i ermita de Santa Caterina
Coordenades: X = 402194 Y = 4604477 Z = 976
Es tracta d’una balma de 19 m d’amplada per 8 m de fondària màxima situada al peu d’una paret de roca no gaire alta. Actualment es troba molt amagada donat que la vegetació oculta la seva boca, fet que li confereix un aspecte ombrívol i salvatge.
El seu interior alberga les restes de l’ermita dedicada a Santa Caterina d’Alexandria. Actualment només es conserva un habitacle, però fins no farà gaires anys encara n’hi havia un altre a l’extrem oposat de la balma. Ambdós habitacles i la balma han donat recer, pau i solitud a persones que practicaven la vida eremítica – moltes d’elles dones – fins i tots en temps molt recents. Segons els entesos, es tracta d’una ermita “femenina”, on sovint s’acosten els ocells i d’altres animalons. De fet, tradicionalment era anomenada “l’ocellera de Montserrat” per la gran quantitat d’ocells. Dues cisternes subministraven l’aigua, la qual era recollida de la pluja per uns reguerots força marcats excavats a la roca que podem veure per damunt i a l’entorn de la balma.
Per als que hem conegut l’ermita en temps millors – i no fa gaire d’això – ens dol el cor en veure l’estat d’abandonament en que es troba. L’habitacle que es conserva ja no es habitable, doncs quan plou tot el seu interior es transforma en un bassal d’aigua, i de l’habitacle desaparegut no queden ni els vestigis.
Però l’ermita va tenir temps molt millors, quan formava part de l’ermitori montserratí, constituït per 13 ermites. Només ens cal mirar el gravat en aiguafort que en 1790 realitzaren Pere Pau Muntanya i Francesc Remart, on podem veure l’edifici de l’ermita, la capella i els horts. Una imatge difícil d’entendre avui dia. I encara més antic és un gravat a burí que trobem en “Comprendio Historial”, any 1758.
L’abat Pedro Burgos (1512-1536) diu que aquesta ermita es trobava sota una penya en lloc molt retirat. Les cròniques esmenten que “estava puesta en un hondo debaixo de una peña bien apartada del tumulto de las gentes”. Es té constància d’un ermità l’any 1691. Argaiz descriu que aquesta ermita tenia dues cisternes i molt a prop d’ella hi havia una altre ermita, la de Sant Pere (la cova del Penitent), que es derruí al 1677.
La “Operació Montserrat-2023”
Amb aquest article donem per finalitzada la “Operació Montserrat-2023”. Els objectius que inicialment ens varem proposar han estat tots assolits, però noves incògnites a resoldre han sorgit en el decurs dels nostres treballs, per la qual cosa no tanquem l’Operació de manera definitiva.
L’Operació ha tingut com a objectiu unes cavitats molt concretes. Algunes eren cavitats espeleològicament inèdites, d’altres es trobaven perdudes, sense dades, mal situades o amb confusions toponímiques. Hem estudiat i descrit cavitats com la cova del Penitent, les coves Ronyoses, les coves Roges, la cova de l’Os, la cova de l’Osset, la cova Tapada, les dues balmes de la Diablera, la cova del Cau, la cova del Torrent, la cova del Clot, el pouetó de les Salamandres, la balma de Santa Caterina i, finalment, hem conclòs amb el pouetó de Sant Joan.
Queden enrere llargues hores de caminades, d’embardissades i esgarrinxades, d’aixecaments topogràfics i reportatges fotogràfics. Però també una feina de gabinet buscant informació aquí i allà. Si amb tot això hem aconseguit augmentar el coneixement espeleològic de Montserrat i contribuir a l’aclariment de dubtes i confusions a l’entorn de diferents cavitat, el nostre objectiu haurà estat satisfactòriament acomplert.
Han participat a l’Operació: Ferran Cardona, Josep Cuenca, Xavier Samarra, Ana Ruiz i Carme Bañolas, comptant sempre amb l’assessorament de Francesc Miret.
Dades:
Ferran Cardona –Josep Cuenca – F. Xavier Samarra
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)